Dissabte, just després d'haver acabat l'històric partit del Camp Nou, Àlex Granell lamentava «no haver pogut aconseguir un resultat millor en un dia que sempre serà especial per als gironins» per, tot seguit, demanar a l'afició que «ens ajudi dimarts a Montilivi en un partit molt important». I és que el calendari no deixa temps per seguir donant voltes a si el Girona va ser massa atrevit al Camp Nou anant a buscar el Barça deixant massa metres a l'esquena dels seus defenses. O si, simplement, el Girona va provar de jugar de tu a tu contra el Barça i es va trobar de cara amb una exhibició genial del millor jugador del món. L'estrena al Camp Nou ja forma part de la història del Girona i ara el present és que demà a la nit, només 72 hores després del partit de Barcelona, l'equip entrenat per Pablo Machín rep el Celta a Montilivi en un partit que pot ser benzina per al foc de veure els gironins jugant la temporada vinent a l'Europa League. El Celta no és el Barça i Iago Aspas no és Messi, però els gallecs són els setens classificats, amb un punt més que el Girona, i el seu davanter ja ha marcat 16 gols (tercer màxim golejador de la Lliga rere els blaugrana Leo Messi i Lui Suárez).

El Celta arribarà a Montilivi més tranquil del que ho hauria fet una setmana abans. La victòria de dissabte contra l'Eibar deixava l'equip entrenat per Juan Carlos Unzué en setena posició i acabava amb una ratxa de tres jornades sense guanyar: dues derrotes lluny de Balaídos (contra Getafe i Alabès) i un empat a casa amb l'Espanyol. Iago Aspas i l'uruguaià Maxi Gómez, 13 gols aquesta temporada, van desequilibrar el partit contra l'Eibar a la segona meitat (2-0) permetent que els gallecs descavalquessin del setè lloc els bascos.

La parella Aspas/Maxi Goméz, entre els dos han marcat sis gols més que Stuani i Portu, són les grans armes d'un Celta que no ha perdut mai contra el Girona a Montilivi. A Primera Divisió, els dos només s'han enfrontat a Balaídos, el 3-3 de la primera volta, però a Segona Divisió A els gallecs van visitar cinc cops l'estadi gironí entre Lliga i Copa. I mai van perdre-hi (tres victòries i dos empats). El darrer precedent va ser la temporada 2011/12 en el segon partit de Josu Uribe, que acabava de rellevar Raül Agné a la banqueta gironina. Els gallecs, que acabarien pujant a Primera Divisió, varen guanyar amb únic gol de Túnez poc abans del descans.

Una temporada abans, 2010-11, Girona i Celta van empatar a 1 gol amb gols de Luso Delgado pels gironins i de Català pels gallecs. Agné i Paco Herrera eren els entrenadors dels dos equips. Anant encara més enrere, en la segona temporada del Girona a l'elit, el Celta es va emportar els tres punts de Montilivi el novembre del 2009 (1-2). Iago Aspas, en la seva primera temporada completa a la plantilla professional del Celta, va obrir el marcador pel Celta en el minut 10; Jordi Matamala va empatar abans del descans i el lateral brasiler Botelho va marcar l'1-2 definitiu per a l'equip entrenat per Eusebio a un quart d'hora del final. Narcís Julià era l'entrenador dels gironins, havia rellevat Cristóbal Parralo, en una temporada en què l'equip se salvaria a l'última jornada gràcies al penal de Kiko Ratón contra el Múrcia.

Aquell, però, no va ser l'únic partit que el Celta va jugar a Montilivi aquella temporada. Un mes abans, encara amb Cristóbal a la banqueta, els gallecs van deixar fora el Girona a la Copa per un clar 1-3 amb un altre gol de Iago Aspas, de Saulo i de Michu, que va fer una autèntica exhibició en un Montilivi tens. Cristóbal va ser acomiadat pocs dies més tard després d'una nova derrota a casa contra el Betis.

L'altre precedent és el de la temporada en què el Girona s'estrenava a Segona Divisió A. Una Lliga que els gironins varen obrir amb la victòria a Balaídos, 0-1 amb gol de Jaume Duran, en un triomf que els gironins no varen poder repetir a Montilivi en la primera jornada de la segona volta. Dinei va avançar els gallecs, l'actual entrenador del Llagostera Óscar Álvarez i el brasiler Igor varen capgirar el partit a favor del Girona, però Ghilas acabaria salvant un punt per un Celta que, amb Pepe Múrcia a la banqueta, no anava gens fi. Aquella temporada, Salamero acabaria rellevant Agné i Eusebio Pepe Múrcia perquè Girona i Celta acabessin assolint dues permanències més o menys sofertes.