02 de març de 2018
02.03.2018

La segona llar d'Aleix Garcia

El migcampista d'Ulldecona va formar-se durant una dècada (entre els 7 i els 17 anys) al Vila-real, club que el va fer debutar a Primera la temporada 2014/15, a Bilbao, de la mà de Marcelino · Demà visitarà l'Estadi de la Ceràmica amb el Girona, on està cedit pel City, en un partit «especial» i que ell veu «entre dos rivals directes» en la lluita per jugar a Europa el curs que ve

02.03.2018 | 07:31
Aleix Garcia pugna amb Álex Colorado en un Reus-Vila-real B de la temporada 2013/14.

El debut a Primera Divisió, de la mà de Marcelino García Toral, jugant els últims 12 minuts del darrer partit d'aquella Lliga a San Mamés contra l'Athletic (4-0), va ser l'última estació de l'estada d'Aleix Garcia al Vila-real. Una dècada, que aviat és dit. Poc després d'aquella estrena a l'elit se n'anava al Manchester City, que aquest curs l'ha cedit al Girona, perquè no podia dir «no» a un dels grans d'Europa. Es confirmava el comiat al club on s'havia format, com a futbolista, però també com a persona, després d'haver-hi aterrat deu anys abans, quan tant sols en tenia 7, fitxat de l'Ulldecona, l'equip del seu poble. Demà Aleix tornarà a casa. A El Madrigal, rebatejat ara com a Estadi de la Ceràmica. I malgrat que sigui un tòpic, sí, per a ell «serà un partit molt especial».

«Sempre és maco tornar al que ha sigut casa teva tant de temps. Allà em van tractar molt bé des que hi vaig arribar fins al darrer moment», reflexionava ahir el migcampista. A Aleix, que ara té 20 anys, li ha costat fer-se veure en un Girona evolucionat des de fa temps per Pablo Machín a Segona amb un determinant bloc de jugadors, que ha seguit rendint a altíssim nivell a Primera. Però ara fa cinc jornades seguides que té minuts, i això l'esperona. Contra el Leganés va ser titular. Davant l'Athletic, el Sevilla, el Barça i el Celta va sortir des de la banqueta. Segons ell, «em sento bé i quan tinc minuts els vull aprofitar al màxim. A veure si puc ser més cops titular». És el desig d'un futbolista jove i ambiciós que és conscient de la seva evolució: abans tenir minuts era una cosa esporàdica, ara fa quatre partits que entro com a primer o segon canvi, estic content i treballo per seguir tenint la confiança».

Però tornem a Vila-real, el club que va el descobrir sent encara un nen. Entre els 7 i els 12 anys anava i tornava d'Ulldecona als entrenaments (una hora de cotxe) perquè seguia vivint a casa. A partir dels 12 va instal·lar-se a la residència del club groguet, on els inicis no van ser fàcils, lluny de la familia i menjat per l'enyorança. Però els entrebancs es van superar i Aleix va anar pujant categories, cremant etapes, arribant al juvenil, al filial i, finalment, al primer equip, ni que fos de manera testimonial un 23 de maig de 2015. Només unes quantes setmanes abans que el Girona perdés l'ascens a Primera amb l'empat contra el Lugo a Montilivi.

Una dècada a Vila-real li donen llicència per opinar. Sap de què parla. I el rival de demà del Girona sap tractar la pedrera. «Tenen un futbol base molt bo. Barça, Madrid i potser algun cas puntual també disposen d'una gran pedrera, però a Vila-real també la treballen molt bé», deia ahir a Riudarenes. Aleix afegia: «Estic content pels companuys que vaig tenir allà, com Rodri, Raba, Juan Ramiro, Chuca...».

Aleix Garcia és ambiciós. Considera el Vila-real un rival directe en la lluita per Europa (els groguets són sisens, amb 41 punts, 4 més que el Girona, després de perdre dimecres a Eibar). Considera que «estem a prop d'ells. Sabem que és un partit molt difícil al seu camp però sempre he dit que el nostre equip està capacitat per aspirar a més coses que la permanència». Sobre si el Girona ja està salvat, va ser clar: «Hem de ser realistes, la permanència està bastant assegurada i ara, estant a prop d'Europa, intentarem pensar en objectius més grans».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit