Parlar del Vila-real per al Girona és com fer-ho gairebé de l'home del sac. Una bèstia negra per al conjunt gironí al qual li ha clavat tres bones garrotades en tres moments decisius de la història. Tres desenllaços que van suposar grans decepcions per a tres generacions de seguidors gironins (1971, 1992 i 2013) que van veure com el somni de pujar a Segona, dos cops, i a Primera, s'esvaïa en benefici del Vila-real. Demà el Girona tornarà a El Madrigal -ara Estadi de la Ceràmica- però ho farà com a equip de Primera que fins i tot lluita per entrar a Europa. Una fita impensable per als protagonistes d'aquells moments, sobretot per a Benet Masferrer i Josep Soldevila, que es van quedar a les portes de Segona, però també per a un Jose Martínez que es pensava que mai més el Girona tornaria a lluitar per ser a Primera. Ara tots tres gaudeixen de l'equip a la màxima categoria, veient com el temps els ha demostrat que no hi ha impossibles.

La primera vegada que es van veure les cares Vila-real i Girona va ser en la promoció de la temporada 1970-71. El Girona havia quedat segon a Tercera -llavors no existia la Segona B- i s'enfrontava per un lloc a Segona Divisió als de la Plana, que havien acabat setzens a la categoria de plata. Isidre Sala, Morchón, Pla o Vivolas eren alguns dels homes que, sota la batuta de Manolo Martín Vences, somiaven amb l'ascens. A l'anada a Montilivi, però, tot va quedar resolt per culpa d'una tarda per oblidar del porter del Girona Zamorano (1-2). «Recordo perfectament el partit. No l'he oblidat. Un extrem que es deia Esteve ens va marcar un gol de córner i un altre des del mig del camp», recorda Masferrer, que assegura que en aquella època no era impossible que els dos equips arribessin a Primera però sí que era quelcom que «a ningú se li podia acudir». El tècnic gironí no veu encara el Vila-real un mirall per al Girona i veu «realitats diferents». «El Girona tot just acaba de començar però sí que té en perspectiva de fer alguna cosa semblant al que tenen allà», diu.

En la mateixa línia s'expressa Josep Soldevila, porter banyolí que, tot i guanyar 2-4 -i marcar de porta a porta- a El Madrigal (91-92) va veure com la derrota a Salamanca (2-1) en l'última jornada de la lligueta per pujar donava l'ascens al Vila-real. «Ells estaven molt més endreçats a tots els nivells. Vam tenir molt de mèrit d'arribar-hi i fer el que vam fer. No cobràvem i entrenàvem en condicions lamentables. L'annex era de terra amb pedres i vidres arreu», recorda. Soldevila no creu tampoc que el Girona s'hagi d'emmirallar gaire amb el Vila-real. «Ha de fer el seu camí amb la realitat que té, que són les comarques. Això sí, amb l'ajuda que té al darrere ha de mirar de consolidar-se a l'elit. El 2013, la derrota al Madrigal (4-1) en lliga va suposar per al Girona començar a assumir que l'ascens directe s'esfumava i que tocaria fer el play-off. Jose Martínez recorda sobretot d'aquell dia la gran mobilització de l'afició (1.800 persones). «Va ser especial pel que va generar. La gent ens esperava ja a l'hotel i ens va rebre a l'arribada del bus al camp. En guardo un bon record. El resultat no va ser bo però l'afició va fer un pas endavant». Jose reconeix que llavors la plantilla creia que estava fent «una cosa històrica que no tornaria a passar».

Una de les poques alegries que el Girona ha viscut contra el Vila-real va ser el curs 11-12. Aquell any, el Vila-real va baixar a Segona A, va arrossegar el filial i va afavorir els interessos dels de Salamero que lluitaven per salvar-se. L'èxit es va certificar contra el Vila-real B (2-1), precisament, en un disputadíssim partit a Montilivi.