06 de març de 2018
06.03.2018

De fregar el descens a somiar en l'opció ben real de jugar a Europa

El triomf del Girona a Riazor (1-2) a la primera volta va donar el tret de sortida a la gran reacció de l'equip · Els de Pablo Machín hi arribaven 18ns i ara són 7ns pensant en l'Europa League

07.03.2018 | 07:10
De fregar el descens a somiar en l'opció ben real de jugar a Europa

El Girona rep divendres el Deportivo de la Corunya (21.00) i ho fa sense cap mena de dubte amb el cartell de favorit. Una etiqueta que no agrada gaire a Pablo Machín però que la classificació i el bon rendiment de l'equip els l'atorguen irremeiablement. Tot al contrari que al partit la primera volta, quan els gironins arribaven a Riazor amb l'aigua al coll a finals d'octubre i van saber redreçar el rumb amb valuosíssim triomf (1-2). Els de Machín venien de perdre clarament a Montilivi contra el Vila-real (1-2) i encadenaven sis jornades sense conèixer la victòria (2 punts de 18 possibles). La situació a la classificació començava a ser preocupant i només la millor diferència de gols amb el Las Palmas feia que el Girona no ocupés llocs de descens. El panorama s'ennegria per a un equip que veia, a més a més, com el seu referent ofensiu, Cristhian Stuani rebia la cinquena groga davant el Vila-real i era baixa per a la visita a Riazor de la següent jornada. Els resultats no arribaven i fins i tot, hi començava a haver dubtes al voltant de la figura de Machín. Tot i això, i malgrat la dificultat que comportava el partit de Riazor, el Girona va saber-se sobreposar a tots els condicionants negatius i endur-se una victòria balsàmica i alhora alliberadora. Tant és així que, a partir d'aquell 1-2 davant el Deportivo, el conjunt blanc-i-vermell va començar a carburar fi i ara, una volta després, viu en un núvol a la setena posició amb 40 punts, mentre somia poder classificar-se per a l'Europa League.

El Girona va aixecar el vol a Riazor i ja no ha tornat a perdre alçada. Amb el debutant Yassine Bounou sota pals i amb Larry Kayode a l'onze en el lloc del sancionat Stuani, els de Machín no van fer el seu millor partit. Tanmateix, però, van aprofitar al màxim les seves ocasions i gràcies als gols d'Aday de penal i de Portu van fer estèril el de Lucas Pérez, també de penal (1-2), per tornar cap a Girona amb un triomf d'allò més beneït. Després de sumar els tres punts contra els gallecs, els de Machín van carregar-se el Madrid (2-1) en una tarda per al record a Montilivi i superar també el Llevant a domicili (1-2). L'equip havia recuperat la solidesa defensiva i aquell esperit que l'havia dut fins a Primera. La ratxa no s'aturaria i malgrat patir ensopegades, algunes de lògiques com a Mestalla (2-1) o al Camp Nou (6-1), i d'altres de no tant com contra Alabès (2-3) o Eibar (4-1), el Girona aniria escalant posicions fins a situar-se en la zona mitjana-alta de la taula. Paral·lelament els llocs de descens s'han anat allunyant cada cop més a mesura que avançaven les jornades i el Girona anava sumant punts al seu caseller. En aquest sentit, el Deportivo de la Corunya, que quan va rebre el Girona a Riazor estava fora del descens, hi va entrar a la 17a jornada i des de llavors, tret d'una jornada, no n'ha sortit.

Si abans de jugar a La Corunya, el Girona només havia aconseguit una victòria (1-0 contra el Màlaga), el triomf a terres gallegues va tenir l'efecte desllorigador. Els del Machín es van deixar anar i des de llavors han estat capaços de sumar 10 victòries més. A més a més, han esgarrapat 4 empats més i només han perdut 5 partits. El despertar golejador de Portu, l'efectivitat d'Stuani, la solvència defensiva dels centrals, el nivell de Bounou i el pas endavant d'homes com Mojica o Granell han estat algunes de les claus del gran rendiment del Girona d'ençà del triomf a la Corunya. Tant ha crescut el Girona des de llavors, que, a més a més i sobretot arran de les dues últimes victòries contra el Celta (1-0) i el Vila-real (0-2), s'ha confirmat com un dels clars aspirants a l'Europa League.

Actualment setens i a només un punt del Vila-real, sisè, els de Machín tenen per endavant 11 jornades per a somiar. Mantenir aquest ritme és un repte d'allò més complicat sobretot perquè el tècnic sorià no ha dosificat gaire el seu equip tipus i caldrà veure fins on arriba la benzina. L'aportació dels menys habituals, com el Choco Lozano a Vila-real o Carles Planas -ara lesionat- contra el Celta, es preveu decisiva per determinar on serà el sostre de l'equip d'aquí al final.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema