Una altra cosa no, però PabloMachín és, sí o sí, un entrenador d'idees fixes. Si una cosa li agrada, la repeteix tantes vegades com és necessari. No vol dir que això sigui pas dolent; és així i els resultats l'avalen. Un cas que ho exemplifica a la perfecció el viu la defensa del seu Girona. Allà, Marc Muniesa hi ha perdut protagonisme. Ha desaparegut. El selvatà va començar jugant fins que el va apartar una lesió. Va tornar i s'hi va quedar, fins que un nou contratemps físic el deixava, de nou, fora de combat. Quedava clar que el central era del gust de Machín. Sempre que podia, el feia jugar. Ara, l'escenari ha canviat completament. Per a Muniesa, sobretot, que s'ha acostumat a veure-ho tot des de la banqueta. Podia estranyar al principi, però com que la cosa rutlla i els resultats arriben, ara ja ningú hi repara. Al gener va fer net de la seva última lesió; estava a punt per reaparèixer. Ho va fer a Màlaga, però des de llavors que no juga. I d'això ja en fa molt. Aquesta decisió ha permès que tres homes s'hagin convertit en indiscutibles a l'eix de la defensa. Un trident, el que formen Ramalho, Bernardo i Juanpe, que s'ha consolidat i que sembla intocable. No hi ha qui els mogui. De moment, el rendiment els avala i no sembla que hi hagi d'haver motius perquè el cos tècnic canviï d'opinió en les properes jornades.

Tret de Bernardo, que va començar la Lliga jugant i que no ha canviat ni un pèl el seu estatus, el cert és que sorprèn la situació d'homes com Juanpe i Ramalho. Ja no ara, amb una pila de partits disputats. Sobretot al principi, quan semblava que partien en desavantatge respecte a Muniesa i Alcalá. Més crida l'atenció el cas d'un Ramalho que a l'estiu semblava més a fora que no pas a dins del club i que s'ha acabat convertint en un fix per a Machín. El trident en qüestió ha coincidit 13 vegades al llarg de la temporada i el seu rendiment, quan han aparegut plegats d'inici, ha millorat ostensiblement. Sobretot en aquestes últimes 6 jornades. Després de Màlaga, l'últim dia que Muniesa va tenir minuts, sempre han jugat tots tres de sortida. El balanç ha estat molt positiu, amb 4 victòries per als gironins (Athletic, Leganés, Celta i Vila-real) i totes aguantant el zero a la porteria. S'han perdut un parell de partits (Sevilla i Barça) i s'han encaixat 7 gols, però s'ha de tenir en compte que 6 d'aquests es van rebre al Camp Nou, en un accident previsible que entrava en els plans.

De les 13 actuacions conjuntes hi ha una mica de tot. El Girona, amb tots tres al camp, ha perdut 6 partits, però també n'ha guanyat mitja dotzena. El duel restant acabava amb un empat, el que l'equip esgarrapava del Wanda Metropolitano davant tot un Atlètic de Madrid (1-1).

A títol individual, dels tres és Bernardo el defensa més utilitzat. El colombià ha jugat 25 dels 27 partits d'aquesta Lliga i supera la barrera dels 2.000 minuts. En comptabilitza 2.081. A tocar hi té Juanpe Ramírez. En la seva primera aventura a la màxima categoria, el canari, que fa poc renovava fins al 2022, ha disputat 24 partits i ja suma 2.074 minuts. A més, dels tres és l'únic que ha vist porta: ha fet 3 gols (Celta, Alabès i Leganés). Ramalho ha jugat una mica menys: 18 partits i 1.577 minuts.

Són xifres que superen, i de bastant, les dels altres dos centrals purs de la plantilla. Muniesa semblava que seria intocable, però a l'hora de la veritat no arriba als mil minuts (n'ha disputat 960) i acumula 11 aparicions. Molt més pobres són els números d'Alcalá, tot i que en el cas del murcià s'ha de tenir en compte que una lesió a l'astràgal l'ha obligat a passar per la sala d'operacions en dues ocasions aquesta temporada. 450 minuts, 5 partits i un gol omplen la seva targeta de presentació a Primera.

Mentre que Muniesa no juga des del 27 de gener, en el 0-0 que el Girona va esgarrapar del camp del Màlaga, per veure la darrera actuació d'Alcalá cal remuntar-se fins a finals de setembre, ara fa més d'una volta. El murcià va aparèixer per últim cop al camp del Celta de Vigo, en el 3-3 dels gironins contra els gallecs.