07 de març de 2018
07.03.2018

Machín: 4 anys fent història

07.03.2018 | 10:41

Aquest seria el sentir dels que subscriuen el present article quan ens contacta el Diari de Girona, per commemorar el quart aniversari de l'arribada d'en Pablo Machín al Girona FC. I ho sentim de forma molt intensa perquè la història d'en Pablo (Gómara, 7 d'abril de 1975) és de superació, esforç, humilitat i èxits; en una professió, la seva, d'alt risc, criticada i de resultats massa immediats. Per això volem posar en valor aquesta trajectòria seva al Girona FC i repassar-la breument, encara que tots la coneixem.

Sol, sense la seva família, sense tenir arrels ni amics a la ciutat i, com ha dit en alguna ocasió, «amb una mà al davant i l'altra al darrere», és com Pablo Machín va arribar a Girona un 9 de març de 2014; el seu fitxatge es va anunciar l'endemà d'una derrota tremendament dolorosa a Sabadell (amb resultat final 4-0, i que membres de la nostra penya vàrem veure de primera mà). Aquell Girona era un equip desfet i, el Club, com a institució, estava en concurs de creditors, amb un conveni impossible en cas de descens esportiu a Segona B.

Aquell home orquestra feia de tècnic sense recursos i, després d'un inici dubitatiu, va aconseguir el primer miracle d'ençà que el tenim a la ciutat: la permanència d'un Club a Segona Divisió que feia olor de desaparició.

Després varen venir les dues classificacions de play-off d'ascens a Primera (temporades 2014/2015 i 2015/2016). Amb un sabor agredolç final, no ho podem negar. Però cal ser justos i destacar que l'equip dels 82 punts era el pressupost més baix de la categoria, amb tot el mèrit que això suposa. I que aquelles frustracions de finals de temporada (tangibles i inesborrables en els partits del Lugo, Saragossa i Osasuna) s'han convertit en peça clau de l'èxit social del Girona FC d'avui. El Girona FC no només enganxa ara perquè està a la Primera Divisió del futbol espanyol, sinó perquè durant aquesta etapa ha perseverat fins a aconseguir l'anhelat objectiu de l'ascens. L'equip competeix, l'equip sempre dona la cara.

Un ascens que va arribar la temporada passada (2016/2017); aquell 4 de juny de 2017 va esborrar tots els fantasmes del passat i no només va suposar un èxit històric per al Girona FC, sinó que va suposar el catalitzador per un canvi social a tota la província: el moviment del gironisme s'està consolidant entre els més menuts, els paisatges de la nostra província i als mitjans de comunicació en general.

Les estadístiques i, sobretot, la manera de jugar tan definida (que, addicionalment, ha anat evolucionant amb la seva trajectòria a la banqueta de Montilivi), més la constant intensitat i competitivitat mostrada, són el que ens porta a definir aquest Girona com un equip d'autor.

Pràcticament, amb els mateixos jugadors que l'any passat, el Girona torna a realitzar (i ja ens estem malacostumant) una temporada històrica; ja que la permanència està virtualment assolida (40 punts a la jornada 27 del campionat de Lliga) i aquest equip s'ha guanyat el dret a somiar fites més ambicioses.

Per la nostra banda, aportar que fa dos anys un grup d'amics vàrem intuir que en Pablo reunia tots els requisits per fer-li un reconeixement. Aquesta idea va fructificar en la Penya Pablo Machine. El tècnic sorià dirigeix una màquina de resultats, objectius aconseguits i il·lusions que no ens deixa de sorprendre.

La figura d'un entrenador sempre sol ser discutida, però el que s'ha aconseguit en només 4 anys mereix tota la nostra admiració. Els límits d'aquesta relació o fins quan tindrem Pablo Machín a Girona ja serà cosa del futur, el que està clar és que la seva aportació i fites aconseguides ja tenen un lloc guardat a la nostra història.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook