Quan i per què va decantar-se pel futbol?

Des de ben petit que m'agrada. Em passava el dia enganxat a una pilota. L'únic que volia i demanava, quan era el meu aniversari o el Nadal, era que me'n regalessin una. Tinc passió pel futbol. Em sento orgullós d'haver fet aquesta carrera. I el que encara em queda.

El seu somni era arribar algun dia a Europa?

Sí, i tant. Sempre ho havia pensat, des que vaig començar. Ho he aconseguit perquè he jugat a les tres millors lligues del món.

Va començar per Itàlia. Què hi feia un nano de 20 anys a Reggio de Calàbria?

Uf! Va ser molt dur, difícil. El canvi va ser gran. Vaig sortir del meu país molt jove. Amb molta il·lusió, això sí. Tenia ganes de ser algú important en el futbol i de viure les meves experiències. Però clar, vaig anar a parar a un país molt futboler, però alhora difícil. Em va servir moltíssim. Vaig aprendre. Són els inicis a Europa d'una llarga carrera.

Ha estat a Itàlia, Espanya i Anglaterra. Quina Lliga prefereix?

L'espanyola, sense cap dubte. És la competició que més m'ha permès gaudir del futbol amb una passió que s'assembla a la que es viu a l'Uruguai.

Imagino que parla italià i anglès. El català com el porta?

No el parlo, sincerament. Però entendre'l, cap problema. L'entenc prou bé.

Va passar-se tres temporades a l'Espanyol. Va aprofitar aquella etapa per conèixer Girona?

Sí, sí. I no una vegada. Vaig venir uns quants cops a la ciutat i també a les seves platges, així que no m'ha vingut de nou. Trobo que és un lloc molt bonic.

A Middlesbrough va coincidir amb Negredo, Karanka o Víctor Valdés. Quin vestidor!

Sí. Teníem un gran equip. La primera volta va ser molt bona, però després vam agafar una dinàmica bastant negativa. Vam acabar baixant. Encara que d'aquests cops també se n'aprèn. Vaig gaudir molt aquell any. És un honor jugar a la Premier League. És una lliga on el futbol és una festa.

Un dels amics que li ha donat el futbol és el davanter del Barça, Luis Suárez. Vostè que el coneix, creu que se l'acusa injustament quan es critica la seva actitud dins d'un terreny de joc o és que és així?

Fora del camp és una persona corrent, un gran amic i un excel·lent company. Per intentar defensar-lo una mica de les crítiques, he de dir que els uruguaians tenim un caràcter bastant especial. Ho deixem tot al camp, lluitem, anem a totes les pilotes... No tenim amics al damunt de la gespa. Els amics són els nostres companys d'equip. Són maneres de veure el futbol. El conec i és molt bon nano. És així i l'animo a seguir perquè encara té moltíssim per donar.

Tants partits que ha jugat, quin és el central que més li ha amargat la tarda?

Ostres... n'hi ha molts. Ara mateix no me'n surt cap perquè a tots els he donat guerra! N'hi ha de molt bons, com Sergio Ramos, Godín, Piqué... els millors del món.

Quin jugador l'ha sorprès més dins d'un terreny de joc?

Messi, sense cap mena de dubte. És d'un altre món.

Hi ha Stuani per estona aquí a Girona?

Home, la veritat és que vull seguir així i acabar la temporada al màxim. Després ja veurem què és el que passa l'any vinent.