El Girona es consolida com a local. Sis triomfs seguits, quinze gols marcats i zero encaixats el converteixen en un equip molt fiable quan juga a Montilivi. La victòria contra el Deportivo va ser molt significativa. L'equip no va fer un matx espectacular però el va dominar en tot moment. El Girona va controlar el seu rival en l'aspecte defensiu i a l'hora d'atacar va resoldre el partit en dues jugades de falta lateral. L'equip cada vegada és més sòlid i sobretot, quan es posa per davant al marcador, cada vegada és més fiable.

Amb l'onze esperat. Amb la alineació prevista i sense cap sorpresa, l'equip que va presentar Pablo Machín és el que més rendiment ha mostrat fins ara. La confiança amb la tripleta de centrals formada per Jonas Ramalho, Bernardo Espinosa i Juanpe Ramírez segueix intacte. Com a carrilers torna a consolidar-se a la dreta Pablo Maffeo, a l'esquerra el dubte estava entre Johan Mojica i Aday Benítez; al final l'escollit va ser el colombià. Al centre, la parella formada per Pere Pons i Àlex Granell segueix a un bon nivell, es tracta de dos futbolistes que es compenetren molt bé, ocupen de forma racional la posició a la zona de creació i continuen aportant molt equilibri defensa-atac. A la zona d'enllaç i amb l'objectiu de buscar dos jugadors de perfil diferent van tornar a jugar Borja Garcia, jugador que dona control de pilota, possessió i passades de mèrit, i Portu, el jugador revelació. Sens dubte que l'exjugador de l'Albacete i del València és l'ídol de la afició gironina, la lluita, el sacrifici i la qualitat que demostra cada jornada l'han convertit en un jugador imprescindible dins l'esquema de joc.

Aposta ofensiva de Clarence Seedorf. Uns dels dubtes que presentava l'alineació dels visitants era quina seria la parella de centrals que jugaria d'inici. L'aposta va ser per Raul Albentosa i Sidnei. Les errades en defensa han pesat molt en els moments decisius dels últims partits condemnant els gallecs a rebre molts gols. L'equip més golejat continua amb molts problemes per poder mantenir la porteria a zero. Ahir va estar molt tou en les jugades dels gols, on els rematadors gironins van anticipar-se en les accions de rematada. En la part ofensiva, a l'onze inicial del tècnic del Depor hi havia els tres davanters, Florin Andone, Lucas Perez i Adrian Lopez. Amb el romanès com a davanter centre calia controlar les arribades des de la banda dreta de Lucas i les que realitzava pels passadissos centrals de l'atac Adrian. No van inquietar la porteria de Yassine Bounou els davanters gallecs, sense disposar d'ocasions la defensa local va poder mantenir novament la porteria a zero. Seedorf no modificava el sistema de joc i a mesura que avançava el partit els recursos per poder buscar una reacció anaven despareixent. Ahir el Depor va ser un equip poc ambiciós, fins i tot en la part final va deixar de pressionar i la sensació era que donava el partit per perdut abans d'hora.

Partit controlat. Amb menys intensitat del que ens té acostumats el Girona quan juga a Montilivi, els primers quaranta-cinc minuts es van jugar amb pausa però alhora més control. El Deportivo es va situar amb un 4-4-2 en rombe, sistema de joc que podia beneficiar el joc per bandes dels gironins. Coneixedors de la posició sobre la gespa del seu adversari, Àlex Granell i Pere Pons buscaven els canvis d'orientació per a Maffeo i Mojica. Els costava més entrar en joc pels passadissos interiors a Borja Garcia i Portu. Cristian Stuani quedava més tapat per rebre en curt, els desmarcatges calia realitzar-los a l'espai buscant les esquenes dels centrals. A la primera ocasió clara del partit va arribar el gol que avançava el Girona en el marcador. Una falta lateral executada per Granell la va rematar Bernardo Espinosa; la rematada va condicionar el refús de Ruben Martínez, que lluny d'enviar la pilota cap a córner la va deixar perquè el golejador uruguaià pogués anticipar-se als seus rivals per fer gol. Sens dubte que un dels valors més importants de Cristhian Stuani és l'efectivitat, el davanter gironí està en una fase de la competició on necessita molt poques ocasions per poder marcar. En el moment de realitzar atacs posicionals va faltar mobilitat en la zona de finalització per poder desorganitzar la defensa rival. Les ocasions eren escasses i fora de les jugades a pilota aturada els va ser difícil als davanters locals poder associar-se entre ells. De nou una falta lateral molt ben executada per Granell va servir perquè Juanpe amb una rematada de cap impecable anotés el gol de la tranquil·litat.

Espera el Santiago Bernabeu. Amb una posició més còmoda de l'esperada, el Girona visitarà diumenge vinent el Reial Madrid. Es tracta d'un partit que ha de generar il·lusió, en cap cas és una obligació ni un objectiu puntuar contra un equip a priori molt superior, però segur que el conjunt gironí farà el que estigui dins les seves possibilitats per poder treure alguna cosa positiva. Arriba un dels partits més esperats de la temporada, la motivació i les ganes que demostraran els futbolistes de Machín han de ser altíssimes. Arriba en el millor moment: l'equip ha salvat la categoria i ara tindrà el premi que el permetrà gaudir fins al final de la Lliga.