10 de març de 2018
10.03.2018
Girona 20Deportivo
 

En estat de gràcia permanent

El Girona supera el Deportivo de la Corunya gràcies a dos gols d'estratègia d'Stuani i Juanpe i dorm en la sisena posició a la classificació de Primera, que dona accés directe a la Lliga Europa

12.03.2018 | 07:06

El repte és il·lusionant. Lluitar per entrar a l'Europa League és un premi a una excel·lent temporada en què s'ha assolit l'objectiu de la salvació de manera sobrada i que, amb 10 jornades per davant, l'equip intentarà al final allargar l'estat de gràcia al màxim per classificar-se per Europa. Engrescador i il·lusionant però també perillós. I és que després que tothom, Machín el primer, donés per assolida la permanència i fixés Europa com el nou objectiu hi havia el risc de creure-s'ho massa. Dur el cartell de favorit a Primera Divisió per a un Girona davant un rival històric com el Deportivo de la Corunya era quelcom que podia pesar massa. Era però, un risc i una pressió d'allò més benvinguts. Calia veure també l'estat de les cames i del dipòsit de benzina d'uns jugadors d'allò més espremuts pel que fa a minuts el darrer tram de temporada.

Aliè a tot plegat, el Girona va començar intens i decidit com sempre amb un parell d'internades sense conseqüencies de Portu i Mojica. Per molt que des de la graderia es pogués pensar, no seria fàcil doblegar un rival amb homes del nivell d'Andone, Adrián López o Lucas Pérez, entre d'altres. Enfangats fins al coll, els gallecs arribaven a l'estadi amb l'obligatorietat no ja de puntuar sinó de guanyar. Machín es va mantenir fidel als seus ideals i no va retocar l'onze titular, llevat de l'entrada de Mojica en el lloc del lesionat Planas. L'empenta inicial del Girona no decauria i l'equip trobaria ben aviat el premi. Seria, naturalment, en una acció marca de la casa a pilota aturada que acabaria amb Stuani empenyent la pilota al fons de la xarxa. L'uruguaià va aconseguir el seu quinzè gol de la temporada després d'aprofitar el refús de Rubén a un cop de cap en una pilota penjada a l'àrea amb tota la intenció del món per Granell. El partit no podia començar millor. El Girona havia clavat el primer cop a un equip teòricament fràgil mentalment. Tot i això, els gallecs no abaixarien els braços i a punt van estar d'empatar en l'acció següent. Bounou, però, va aturar bé la rematada d'Andone després que el romanès s'hagués desfet de Ramalho en un metre quadrat de gespa.

El Girona volia anar per feina i va aprofitar la fragilitat que mostrava el Dépor sobretot al mig del camp, on Pere Pons s'incorporava amb molta facilitat a l'atac. El de Sant Martí Vell, després d'una combinació amb Maffeo, va posar a prova Rubén, amb un xut llunyà. El públic gaudia amb cada aproximació d'un Girona molt més intens que el rival. Això sí, l'avantatge continuava sent mínim.

En els darrers minuts de la primera part, els gallecs avançarien línies i Bounou hauria de tornar a aparèixer per salvar espectacularment un u contra u davant Andone. Borges, de cap, també va inquietar la porteria local sense conseqüències.

La represa va començar amb el Deportivo apujant el nivell de pressió. Els gallecs, necessitadíssims de punts, només havien aparegut a la primera part a través de les seves individualitats. El Girona de la seva banda, va intentar-ho en els primers compassos de la segona part amb un cacau de Maffeo que Rubén va desviar a córner i una acció d'estratègia en la qual un defensa va salvar la rematada de Mojica. Els de Machín cercaven un segon gol que els donés més tranquil·litat i, de passada, estabornís un Deportivo que continuava fent sensació de perill.

El temor al gol de l'empat gallec s'esvaïria gràcies novament a l'estratègia. Aquest cop seria Juanpe qui remataria inapel·lablement de cap una falta centrada per Granell al fons de la xarxa. Millor impossible. El Girona tornava a exhibir el seu potencial en les accions a pilota aturada per encarar-se el partit. A més a més, el central canari superava Olunga i se situava com a tercer màxim golejador de l'equip, amb quatre dianes.

El 2-0 era un resultat excel·lent però perillós i més amb els antecedents no tan llunyans del partit contra l'Alabès, en què els bascos van capgirar un resultat igual de desfavorable. El Girona, però, tenia la lliçó apresa i no volia repetir el disgust. Malgrat que la lesió del visitant Bóveda va refredar una mica el ritme del partit, Machín va decidir fer entrar Aleix Garcia per donar un punt més de pausa i serenor als minuts que restaven. El d'Ulldecona, amb més protagonisme les darreres jornades, va substituir Borja García, que va marxar ovacionat. El partit havia entrat en una fase en què el Girona, tret d'alguna excursió en solitari de Portu, ja no buscava el gol amb tanta claredat i es dedicava més a administrar l'avantatge.

S'arribava als minuts de les escombraries amb el Deportivo intentant-ho a la desesperada, més amb el cor que no pas amb el cap. Tot i això, Adrián López tindria una bona ocasió per afegir emoció al partit en rebre una pilota dins l'àera. La seva rematada però la va aturar molt ben col·locat Bounou. Seedorf faria entrar Borja Valle (m.84) en el lloc d'un dels centrals, Albentosa, ja en el darrer intent d'aconseguir quelcom. Com en els darrers partits a l'estadi i també dissabte a Vila-real, la rereguarda del Girona va saber contenir bé els intents gallecs de retallar distàncies i -tret d'un darrer intent estèril d'Adrián López- no va concedir res més als gallecs. Els tres punts eren al sarró.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema