El club de moda té, per descomptat, el seu home de moda. És Pablo Machín. Se'l pot llegir, sentir i veure arreu. No n'hi ha per a menys. El seu Girona ja fa anys que trenca esquemes. Quatre, per ser concrets. Des que s'hi va posar al timó, que no han parat, club i entrenador, de superar-se. Primer, amb una salvació que semblava impossible; després, quedant-se a les portes de Primera. S'hi va acabar pujant i ara que es competeix entre els més grans, la temporada també és rodona. Tant, que es somia fins i tot en ser el curs vinent a Europa. De tota aquesta etapa passada i també del present en va parlar ahir el propi Machín al programa Esport Club d'Esport3, on se'l va rebre, fins i tot, amb un pastís per celebrar els seus quatre anys en clau blanc-i-vermella.

D'entre els temes que va tractar, va parlar del seu millor moment al Girona. «És cert que sense aquella permanència (13/14) no hauríem pogut viure la resta de coses que ens han passat. Va ser la primera pedra. Però professionalment, el moment més gran que he viscut és l'ascens a Primera», deia, afegint que aquell 2014, després de guanyar el Deportivo i segellar la salvació, «l'estima i aquella celebració em va fer decidir per seguir un any més, perquè les coses al club tampoc estaven per llançar coets». Se li va demanar un desig i no s'ho va pensar massa. «El primer i principal seria consolidar l'equip a la Primera Divisió i fer-ho per molts anys. Però tant de bo, a més, es pugui entrar en una posició europea al final d'aquesta temporada».

Se li va preguntar també pel seu contacte amb Pep Guardiola. «Quan ha estat per aquí hem xerrat íntimament i hem fet algun sopar. És molt enriquidor parlar de futbol amb el que considero el millor entrenaador actual. Sempre s'aprèn parlant de futbol amb ell». I fins i tot hi va haver temps per recordar el seu pitjor moment a Girona. Com no, va ser aquell 1-1 amb el Lugo. «Va ser una frustració grandíssima perquè teníem l'ascens a la mà. Ens el va treure un equip que va venir a fer la seva feina, però sobremotivat. El que ha passat després ens ha demostrat que en futbol no hi ha res impossible i que la persistència ens ha portat on ens mereixíem».