En una dimensió idíl·lica, el Girona tancaria la jornada en sisena posició, la seva millor classificació a Primera, i augmentaria encara més les seves opcions de jugar la temporada vinent l'Europa League. El problema, és que en el futbol, com passa amb la vida, no plou a gust de tothom. Aquest escenari, el preferit de Machín, dels seus jugadors i també de l'afició, necessitava un parell de variables per passar de ser un somni a una veritat com un temple. Depenien els gironins de guanyar; però també d'un altre resultat: que el Barça, que s'està jugant el títol de Lliga, s'imposés al Sánchez Pizjuán de Sevilla. Dues possibilitats ben reals. Bàsicament, perquè Montilivi no feia més que cantar victòries i perquè els blaugranes, a part de presentar-se a la cita com a líders sòlids i imbatuts, poden guanyar a qualsevol camp. El desencís, però, va arribar aviat. Massa aviat. No va ser necessari ni esperar a la nit. L'ensopegada a casa va evitar que el sisè lloc fos una realitat.

Encetava la jornada el Girona setè, amb 43 punts. El Sevilla, sisè amb 45. Per tant, l'equació estava cantada. Una victòria blanc-i-vermella combinada amb una derrota andalusa, catapultaria l'equip de Pablo Machín. Calia fer el primer pas al migdia, tot doblegant un Llevant que encara lluita per no perdre la categoria, però que amb Paco López ha millorat la seva imatge i també els resultats. Després d'un primer temps igualat, amb bones ocasions per a totes dues bandes, Àlex Granell acostava una mica més el somni. El gironí treia les teranyines de la porteria d'Oier Olázabal amb un cacau que va fer pujar l'1-0 al marcador. Pocs minuts més tard, però, Morales trencava la marca d'imbatibilitat de Yassine Bounou (que es queda en 608 minuts) i situava l'1-1, que ja seria defintiu.

Això vol dir dues coses. La primera, que el Girona veia truncada la seva ratxa victoriosa a l'estadi, on encadenava fins a sis victòries consecutives. No va arribar, per tant, la setena. I l'altra, que amb aquest empat, es convertia en un impossible l'intent d'atrapar el Sevilla a la classificació. Ha dormit setè l'equip, aquest cop amb 44 punts. Un privilegi que, fins i tot, podria perdre demà. El seu perseguidor més immediat, el Betis (vuitè amb 43 punts), juga al camp d'un Getafe (39) en un duel entre dos aspirants a lluitar per Europa. Si els andalusos guanyen, superaran els gironins, que cauran a la vuitena plaça. Un empat al Coliseum, deixarà Girona i Betis igualats amb 44 punts, però amb els blanc-i-vermells per sobre per la diferència de gols general. L' average encara està per decidir; serà d'aquí a dues jornades, ja que tots dos equips es veuran les cares a Montilivi. A la primera volta, el resultat va ser d'empat (2-2).

I a tot això, què va passar al Pizjuán? De tot. Però a l'hora de la veritat, res va canviar per als interessos gironins. I això que, per molta estona, la sisena plaça d'havia allunyat fins als quatre punts. El Sevilla va fer el que va voler amb un Barça desconegut, que va trobar a faltar, i molt, l'equilibri que li dona Sergio Busquets al mig del camp. Amb Messi a la banqueta i erràtic de mig del camp cap endarrere, els blaugrana van fer aigües en defensa deixant que l'equip local posés un 2-0 al marcador que no va ser més ampli perquè la punteria dels seus atacants no va estar gens afinada. Aquest resultat feia que els sevillans s'enfilessin fins als 48 punts, quatre més que el Girona. Un cop massa dur per als blanc-i-vermells. Tot va canviar al tram final, ja amb Messi al damunt de la gespa. Suárez va fer el 2-1 al 88 i un minut més tard, l'argentí va signar el definitiu 2-2. Un resultat que, combinat amb l'1-1 de Montilivi, ho deixa tot igual. De moment, perquè demà juga el Betis...