Quan el 15 de juny del 2008 el gol de Migue contra el Ceuta va conduir el Girona a Segona Divisió A, l'afició blanc-i-vermella, a banda de celebrar-ho, una de les primeres coses que va fer va ser mirar contra quins rivals s'enfrontaria l'equip la temporada següent. El Saragossa acabava de baixar de Primera i era un dels més atractius, així com una Reial Societat que s'havia quedat sense ascens. Rayo Vallecano, Las Palmas o Celta de Vigo eren alguns dels altres clubs amb renom contra els quals el Girona s'hauria d'enfrontar. Tots ells van tornar tard o d'hora a Primera però tots, en aquestes darreres 9 temporades en què el Girona ha estat a Segona A, van veure's superats en un moment o altre pels blanc-i-vermells al seu estadi. El Celta ho va patir en la jornada inicial del curs 08-09, el Rayo i el Las Palmas un any després (0-3 i 0-1 la 09-10) i el Saragossa uns quants cops darrerement (14-15, 15-16 i 16-17). La Reial Societat però, se li va resistir a un Girona que aleshores era un equip modest que lluitava per evitar el descens a Segona B. El conjunt gironí va visitar dues ocasions Anoeta en les quals va perdre clarament (2-0) en la 08-09 i empatar (2-2) en la 09-10. Diumenge, doncs, el Girona tindrà una nova oportunitat per conquerir un estadi i un rival que falten a la col·lecció de victòries històriques de l'entitat.

Res a fer va tenir el Girona en la seva primera visita a Anoeta. Era el març del 2009 i la Reial que entrenava Juanma Lillo es va imposar sense dificultats als de Raül Agné gràcies a dos gols d'Aramburu i Sergio Rodríguez. Més batalla presentarien el curs següent els gironins (09-10). Sota la batuta encara de Cristóbal Parralo i, en un dels millors partits de l'equip amb el tècnic andalús a la banqueta, els gironins es van avançar dos cops l'estadi basc. Imanol Agirretxe i Xabi Prieto, tots dos encara a l'equip aquesta temporada, es van encarregar d'esvair les il·lusions de puntuar. Kiko Ratón va obrir el marcador (m.20), Agirretxe empataria ja a la segona part (m.54) a passada de Xabi Prieto i, quan tothom somiava amb un gol antològic de Roberto Peragón des de fora l'àrea (1-2, m.73), el davanter centre basc va tornar a rematar al fons de la xarxa una assistència de Xabi Prieto (2-2, m.80). La connexió Prieto-Aguirretxe continua viva però amb uns quants anys més a sobre. El fi migcampista es manté titular amb 34 anys mentre que el davanter de 31 anys, molt castigat per les lesions, de mica en mica veu la llum després d'una temporada en blanc. Agirretxe però, fa més de dos anys que no marca (des del 27 de febrer del 2016 contra el Màlaga).

Tres derrotes en blanc-i-negre

A Girona no coneix la victòria a Sant Sebastià contra el primer equip de la Reial Societat. Al marge d'aquests dos precedents més recents, el conjunt gironí s'hi ha enfrontat tres cops més a Segona Divisió a l'antic Atotxa. La primera vegada va ser el curs 1935-36 i va acabar amb una polèmica derrota contra llavors el Donostia FC (3-2) que va fer que el Girona demanés «la recusassió a perpetuïtat» de l'àrbitre Jauregui. Aquell dia, l'autobús del Girona va ser apedregat. Tampoc tindria sort l'equip gironí el curs 42-43 en què hi va caure per la mínima per culpa d'un gol de Pedrín (1-0). L'altre precedent a Atotxa va acabar amb golejada per als gironins. Va ser el curs 48-49 i la Reial va atropellar els blanc-i-vermells per un clar 5-1. El Girona tampoc va poder superar a Atotxa el filial basc els cursos 87-88 (4-2) i 91-92 (3-2).