Amb 29 anys i camí dels 30, Àlex Granell gaudeix al màxim de la seva vida. És feliç, a casa, amb els seus i fent el que més li agrada fer. No exerceix de mestre -professió que té aparcada per a quan pengi les botes- però viu apassionadament ser futbolista, el que de petit sempre havia volgut ser. A més a més ho fa al Girona, l'equip de la seva ciutat i on somiava arribar quan era un adolescent. Aleshores, el Girona jugava a Tercera i arribar-hi era el repte que es marcava aquell jovenet migcampista que la remenava tan bé amb l'esquerra. Deu anys després, Granell és titular amb el Girona a Primera Divisió. No només això, sinó que llueix amb orgull el braçalet de capità i la passada jornada contra el Llevant es va estrenar com a golejador a la màxima categoria. Que el Girona entri a l'Europa League seria «una proesa» i la cirereta a una temporada que, per a Granell serà rodona sí o sí, ja que també es casa aquest estiu. «Tinc la gran sort que cada any que passa em penso que és el millor i irrepetible però pel que s'està generant aquest és dels més especials. Professionalment, perquè estic jugant a Primera, amb continuïtat, sent dels màxims assistents i havent-me estrenat com a golejador. En la vida privada estic molt content de com em van les coses», diu el migcampista. Passi el que passi d'aquí a final de temporada, Granell té clar que el curs serà «excel·lent». I és que «ja només estar barallant-nos amb grans equips per entrar a Europa és per emmarcar i per sortir en tots els llibres de la ciutat», diu.

Massa sovint passa que determinats futbolistes són engolits per la fama i un èxit que els arriba de cop i volta. Per joventut, entorn o formació són incapaços de dominar-lo i acaben devorats massa d'hora pels triomfs. Que ningú s'espanti. Aquest no serà el cas de Granell. Primer perquè el migcampista porta «amb la màxima normalitat» tot el que comporta ser un jugador de Primera Divisió i es considera «un privilegiat» pel fet de continuar «tenint el mateix entorn familiar, d'amics i parella de sempre». Per tot plegat Granell considera que té una vida «ordenada» i això l'ajuda a «a tocar sempre de peus a terra i no equivocar-me pensant que l'èxit em pot superar». En aquest sentit, el fet de ser de casa, és un «fet diferencial» per al gironí que té sempre els seus que el marquen de ben a prop. «Sempre que vull vaig a veure els pares, els sogres o els germans. Ells són els primers de corregir-me quan veuen -no passa gairebé mai- que tinc algun comportament que se surt dels que m'han educat per tenir», confessa. Per aquest motiu, Granell considera que «és difícil que no pugui pair l'èxit, perquè no em deixen». Com a anècdota, l'exjugador del Llagostera o el Prat, entre d'altres, revela que «algun cop», el seu pare li ha resseguit amb fluorescent alguna frase al diari que ha dit i no li ha agradat. «Mira molta premsa i quan veu alguna frase que no li agrada i troba que no està bé me la subratlla i me l'ensenya», confessa.

Després d'un llarg camí per Farners, Palafrugell, Banyoles, Manlleu, Llagostera, Olot, Cadis i Prat Granell s'ha consolidat al Girona, on viu la seva quarta temporada amb l'equip a Primera Divisió. A més a més acaba de renovar fins al 2021, la qual cosa li dibuixa per endavant un un escenari d'allò més il·lusionant. Tant és així, que el gironí sent que encara li resten «moltes coses per aconseguir» de blanc-i-vermell. «El que ha permès arribar fins aquí ha estat anar assolint reptes i si vaig renovar va ser perquè considero que tinc molt a oferir i a donar a aquest club», deia. En aquest sentit, un dels nous objectius de Granell passen per consolidar-se a Primera. «No vull ser un jugador amb un pas efímer a Primera sinó que vull complir el meu contracte i que això em permeti jugar molts de partits per, així, el dia de demà poder sentir que he estat un jugador consolidat a la màxima categoria». La renovació amb el Girona va dur més cua de la que hauria desitjat. Tot i això va tenir final feliç. Granell explica que mai es va veure fora del club, però sí que sentir que podia passar que no continués. «Quan des de fora et venen a dir que ho estàs fent bé, se t'obre la ment i penses que potser és moment de valorar altres opcions. Ara bé, quan va passar això, de seguida el Girona va demostrar la seva única voluntat de continuar comptant amb mi i l'entesa, un cop van fer el pas, va ser molt ràpida», detalla.

El 2021, quan acabi contracte, Granell tindrà 33 anys. No hi vol pensar encara però sí que té clar que abans de retirar-se li agradaria «viure experiències lluny». Té corda per estona però té clar que «quan vegi que el meu futbol no està per a un nivell excel·lent, de ser titular i jugar una trentena de partits cada any, m'apartaré i continuaré buscant d'altres reptes personals».