Com el dia i la nit. Mentre que el vent bufa a favor a Montilivi, es gira en contra al Girona cada cop que li toca jugar-se les garrofes a domicili. L'estadística diu que el blanc-i-vermell és, encara, el novè millor visitant de la categoria. Tot un mèrit per a un debutant a Primera. Però les últimes actuacions, sobretot les d'aquest any natural, parlen d'una realitat ben diferent; la d'un conjunt que li costa Déu i ajuda sumar a fora, on els resultats no acompanyen i, també, on la defensa, tan sòlida que sembla a casa, s'estova d'una manera majúscula. El 5-0 de diumenge a Anoeta en va ser una prova fefaent. Una més. Res, però, que hagi allunyat els gironins de les opcions de classificar-se per Europa; ben reals, després que la majoria dels resultats dels seus rivals directes els hagin acompanyat aquesta passada jornada.

L'onze de desembre passat, un gol de Timor servia perquè el Girona s'emportés els tres punts de l'RCDE Stadium (0-1). Era la quinzena jornada i quedava clar que l'equip havia superat un inici irregular i que començava a mirar enlaire, més que no pas cap a la part baixa. Durant els quatre mesos després, des de llavors fins ara, la ratxa a domicili ha empitjorat. L'engranatge sembla haver-se encallat i els bons resultats han arribat en comptagotes. El balanç parla per ell mateix: només una victòria en 9 desplaçaments. La resta, un parell d'empats i fins a mitja dotzena de derrotes. L'única alegria, el 0-2 recollit al camp del Vila-real, gràcies als gols de Cristhian Stuani i el Choco Lozano. Dos punts més es van sumar al Wanda Metropolitano (1-1 amb l'Atlètic) i a Màlaga (0-0). La resta, ensopegades. I la majoria, severes: 4-1 a Eibar, 2-1 a València, 1-0 a Sevilla, 6-1 al Camp Nou, 6-3 al Santiago Bernabéu i el recent 5-0 a Sant Sebastià.

«Preocupant», com ho definia el mateix Machín aquest passat diumenge, també és el fet que l'equip ha encaixat un cabàs de gols en els darrers desplaçaments. En aquests nou darrers, ha rebut fins a 25 gols en contra, cosa que fa una mitjana de 2,8 per partit. A favor, la xifra baixa. I bastant: 9 i gràcies. Per intentar maquillar aquests números, al Girona encara li queden tres desplaçaments més. Visitarà el camp d'un Alabès que ja no s'hi juga res, s'enfrontarà a un Getafe que encara té opcions de lluitar per Europa, i tancarà la Lliga a Las Palmas, davant un rival que sembla condemnat al descens de categoria.

L'actual ratxa (5 punts dels últims 27 possibles) és la pitjor a domicili des que Pablo Machín n'és l'entrenador. S'hi acosta el 9 de 27 que l'equip va signar entre la jornada 3 i la 20 de la temporada 2015/2016; en aquella ocasió es van guanyar un parell de partits (Oviedo i Osasuna) i se'n van empatar tres (Leganés, Tenerife i Mallorca). Els quatre restants, es van saldar amb derrota: Nàstic, Mirandés, Alabès i Alcorcón. Durant aquest període, els gironins no van caure en descens de miracle. El curs passat (16/17), a Segona Divisió, la pitjor dinàmica lluny de Montilivi se saldava amb 11 punts de 27 possibles; uns números lleugerament més positius que els que es registren a dia d'avui, amb l'equip salvat a Primera Divisió.