A Quique Cárcel, director esportiu del Girona, li agrada anar amb peus de plom. Treballa amb previsió i intenta, sempre que el mercat i les circumstàncies el deixen, no deixar les coses per a darrera hora. Ha vist, com tothom, que l'equip ha funcionat a les mil meravelles també a Primera . Tant, que ha apostat per la continuïtat. Es jugui o no a Europa. Ja fa mesos que Cárcel, i en definitiva el club, treballen cap aquesta direcció. La de consolidar-se a la màxima categoria amb les peces que l'han dut fins aquí. Sense invents, ni tampoc revolucions. Pere Pons, Juanpe, Granell, Aday i Alcalá han anat renovant des que va arrencar la temporada; s'està treballant també per fer el mateix amb Pablo Machín i hi ha algun nom més al damunt de la taula que encara no s'ha arribat a concretar. Però va ser ahir, a pocs dies de rebre el Betis en un transcendental partit de cara a la classificació per a l'Europa League, i just després de segellar la permanència matemàtica, que des de Montilivi s'anunciava una altra renovació. Un cop d'efecte.

Es tracta de Portu. Un dels futbolistes més estimats a Girona i més valorats; aquí i arreu. Tot i que ja va entonar el sí, vull el passat estiu, club i futbolista han acordat un nou contracte. Amplia la seva vinculació per a una temporada més (s'ha passat del 2021 al 2022) i, de passada, s'eleva una clàusula de rescissió que era massa llaminera i que rondava els 12 milions d'euros. «Estic molt content de poder continuar fent història amb aquest gran club, gran equip i gran afició. Estic segur que ens esperen grans coses en el futur», afirmava ahir Portu.

Ningú descobrirà ara què pot oferir Portu. El de Beniel, fitxat el 2016 procedent d'un descendit Albacete, ha rendit a un nivell espectacular. A Segona A i també a Primera. En total, ha jugat 72 partits i ha marcat 19 gols (8 la temporada passada i 11 en l'actual), i s'ha convertit en un dels futbolistes de moda a la màxima categoria i el soci ideal per a Stuani, el pitxitxi blanc-i-vermell. Els seus excel·lents números no han passat desapercebuts; és més, uns quants equips ja tenen apuntat el seu nom a l'agenda. Pescar-lo, almenys fins ahir, tampoc era una missió suïcida. N'hi havia prou de rascar-se la butxaca i deixar anar 12 milions d'euros. Una quantitat assumible per a alguns clubs. Va ensumar el perill el Girona i Cárcel ben aviat es va posar a treballar. «És un futbolista cabdal per a nosaltres i l'intentarem convèncer que el millor per a totes les parts és que continuï amb nosaltres», deia fa poques setmanes Cárcel quan se li preguntava per si, des de Montilivi, es podia témer que Portu acabés fent les maletes aquest estiu.

Aquesta situació encara es pot produir, com és obvi. Si més no, el Girona ha intentat que una hipotètica marxa del jugador no sigui tan fàcil. L'ha seduït, millorant-li el contracte, oferint-li un any més (fins al 30 de juny del 2022) i elevant la seva clàusula per intentar «espantar» els seus possibles compradors. La nova xifra, això sí, de moment no ha transcendit. La del murcià és una de les moltes renovacions que s'han tancat al llarg d'aquesta temporada. I pot ser que no sigui l'última. Abordar la continuïtat de Borja García (acaba el 2019) i temptejar la situació del porter Yassine Bounou (també té un any més) són carpetes que la direcció esportiva encara té obertes.

No sembla que hagi de passar el mateix amb Ramalho. El central, titular des de fa un munt de setmanes, també acaba el 2019, però el club encara no s'ha posat a negociar amb el seu representant per intentar que el seu futur segueixi sent blanc-i-vermell per unes quantes temporades més. Un xic més delicada és la situació que viu Eloi Amagat. El migcampista gironí, tota una institució a Montilivi, tan sols ha jugat 5 minuts aquesta temporada. A més, acaba aquest 30 de juny. De moment, no hi ha acord perquè segueixi. És més, el club encara no ha fet cap pas per intentar-hi negociar. Encara hi ha temps per posar-s'hi, tot i que fins ara han estat altres les prioritats de Cárcel. Una d'elles, la de Portu, ha acabat amb final feliç.