L'ascens a Primera Divisió del juny passat contra el Saragossa va suposar un moment d'èxtasi col·lectiu únic i històric per a tot l'entorn blanc-i-vermell. El Girona aconseguia per primera vegada arribar a la màxima categoria i ho feia davant la seva gent amb una festassa que -almenys al vestidor- va durar uns quants dies. Enrere quedava les decepcions contra l'Osasuna (2015-16), la remuntada del Saragossa i, sobretot, la frustració del dia del Lugo (2014-15), en què l'ascens es va escapar al temps afegit en un desenllaç d'allò més cruel. Aquell partit va estar marcat durant tota la setmana per les especulacions sobre possibles primes al Lugo per part de l'Sporting, que jugava al camp del Betis. Els asturians necessitaven guanyar per més de dos gols al Villamarín -ho van fer sense problemes, 0-3- i esperar que el Girona no guanyés. I la combinació es va produir.

Els de Machín havien encarrilat la victòria gràcies a Sandaza (m.43) però després que el toledà enviés una pilota al pal i de veure com porter José Juan evitava amb la cara un xut de Mata, es van anar apagant. Les baixes d'homes claus com Richy o Ramalho, l'estat físic en què van arribar alguns futbolistes i la manca d'ofici dels més joves van fer que l'equip entrés en una fase de por que es va convertir en pànic quan es va arribar al minut 90. Les gairebé 9.000 persones que omplien Montilivi que tant havien celebrat l'ascens durant els primers 80 minuts havien callat de cop conscients que les forces flaquejaven i que l'ascens no estava ben lligat. Fins que va arribar la gran garrotada. Caballero va guanyar el salt a Íñiguez i Rovirola per empatar de cap el partit i deixar el Girona sense premi (1-1) al minut 91 i mig. El mal estava fet. L'agonia s'allargaria amb un seguit de fets que afegirien més dosi de dramatisme al partit com el gol anul·lat a Lejeune que hauria suposat el 2-1, el llançament d'una ampolla a l'àrbitre assistent o la suspensió i represa dels darrers 40 segons. Aquell Lugo estava dirigit per un Quique Setién que, divendres, tornarà per primer cop a Montilivi curiosament com a entrenador del Betis, l'altre implicat en el triangle que va condemnar el Girona a no pujar.

Hi ha comptes pendents encara? Els supervivents de la plantilla gironina ja van assegurar a la primera volta que no, que l'ascens havia tret totes les espines hagudes. L'ascens a Primera del juny passat i les inacabables celebracions que van encadenar els futbolistes i membres del cos tècnic van curar aquelles ferides però divendres a les 9 es veurà si han cicatritzat o bé n'hi ha encara alguna d'oberta. Serà el primer cop que tant el Betis com Setién trepitgin Montilivi després d'aquells fets. Gairebé han passat tres anys, cosa que en futbol és un món. Per aquest motiu, Machín ja va defugir qualsevol polèmica amb Setién abans del partit de la primera volta. «Me n'alegro que un entrenador d'un equip de mitja taula de Segona pogués tenir l'oportunitat d'entrenar a Primera i demostrar que és un gran tècnic», va dir el sorià, que va qualificar de «situacions del futbol» el desenllaç d'aquella Lliga.

Després d'aquell 1-1 que deixava el Girona sense ascens, Setién va refusar qualsevol acusació de primes i maletins. «Hem vingut a competir fins al final, que era la nostra obligació», va assegurar Setién al final d'aquell partit. «Es pensaven que ho tenien a la mà i ho han perdut, però la culpa no és nostra, és del Girona perquè els ha pogut la pressió», va dir el càntabre en la conferència de premsa posterior al partit. De la seva banda, Machín, sense assenyalar ningú directament, va declarar que «a alguns els hauria de caure la cara de vergonya». Setién i els seus homes es van haver d'esperar una bona estona per abandonar Montilivi al final del partit perquè un bon nombre d'aficionats gironins eren a fora l'estadi increpant-los. Al final, fins i tot van haver d'anar a dormir a Barcelona, en comptes de a Girona, tal com tenien previst. Dies després i un cop eliminats pel Saragossa, que va imposar-se 1-4 a Montilivi remuntant el 0-3 de La Romareda, es posava punt final a un any històric sense premi.

Ara, els camins del Girona i Setién es tornen a trobar i sorprenentment lluitant per un lloc a l'Europa League. El Betis arriba al partit en ratxa després de quatre triomfs seguits, mentre que el Girona ho fa amb dubtes arran del 5-0 a Anoeta i d'una sèrie d'un punt dels últims nou. En el partit al Villamarín, el Girona va deixar-s'hi dos punts en un final de partit boig en què després que Portu fes l'1-2 al m.92, Tello va empatar al m.94 i salvar el cap d'un Setién molt qüestionat. Qui no el va salvar va ser Pepe Mel, l'entrenador del Betis ja ascendit que va caure 0-3 contra l'Sporting aquell 2015, i que aquesta temporada va ser destituït com a tècnic del Deportivo de la Corunya després del triomf del Girona a Riazor (1-2). Algú va parlar de justícia poètica.