Amb 18 punts per jugar-se encara, no hi ha res perdut. És clar que no. Ara bé, les opcions que el Girona disputi la temporada que ve l'Europa League es compliquen i molt després de caure ahir contra el Betis.

Un senyor equip que es va imposar a Montilivi amb molt de patiment i demanant l'hora, després que entre Joaquín i Loren aprofitessin un contracop poc abans de la mitja part (m.37). El Girona va caure amb el cap ben alt i va tornar a ser l'equip reconeixible de tot el curs. Va tenir possibilitats no només d'empatar sinó també fins i tot de guanyar sobretot gràcies a una bona segona part on es va veure que hi ha vida més enllà del 5-3-2 i Machín va apostar pel 4-4-2. Entre la manca de punteria i l´actuació de l´àrbitre Jaime Latre el Girona va veure com el seu notable partit es quedava sense recompensa. Tres gols anul·lats molt justos i, sobretot, en el cas del darrer, ben legal, van ser una llosa. El retorn de Quique Setién a l´estadi tres anys després de l´ascens frustrat contra el Lugo, també serà recordat.

Machín va decidir no retocar gens l'equip malgrat la golejada a Sant Sebastià. Ni tan sols el fet de tenir els partits contra Alabès i Espanyol a la cantonada va fer-lo canviar d'opinió. El sorià apostava doncs per un bloc que, llevat de diumenge passat, sempre havia respost i havia situat l'equip lluitant per entrar a les posicions d'Europa League. Precisament la visita del Betis, cinquè classificat, es presentava com la primera final de la temporada. Sí, una final a la màxima categoria i no pas per mantenir-se com la majoria de gent s'hauria imaginat a l'estiu, sinó per poder estar amb els millors. Calia doncs estar a l'alçada d'un partit que podia ser històric. Mentre el Girona no se sortia ni una coma del seu esquema habitual, el Betis sí que va modificar, lleugerament, el seu sistema. Quique Setién va mantenir la defensa de cinc però va situar d'entrada dos davanters centres com Sergio León i Loren Morón per intimidar.

El Girona va sortir fort. Com tocava. Lluny de la imatge de mandra que va mostrar l'equip a Anoeta, només començar ahir els gironins ja mossegaven. A punt fins i tot van estar d'avançar-se després que Portu pispés la cartera a Mandi a l'interior de l'àrea però no sapigués resoldre davant Dani Giménez. El porter gallec tornaria a intervenir poc després per a refusar a córner un llançament enverinat de falta de Granell. El Betis intentava sortir amb qualitat al contracop amb passades llargues cap als dos davanters que, en menys d'un quart d'hora ja havien provocat dues targetes grogues a Ramalho i Maffeo. El central basc va salvar el 0-1 quan va ficar la cama en última instància per desviar una rematada franca de Junior. El Betis s'animaria.

El Girona havia abaixat una mica el pistó. Així, els andalusos van fregar el gol un parell més de cops. Primer després que Loren robés la pilota a Ramalho, Bounou va haver d'aparèixer per salvar extraordinàriament la rematada de Fabián i al córner posterior Mandi va rematar de cap fregant el pal.

Els de Machín necessitaven activar-se amb alguna acció i a punt va estar de fer-ho amb un gol. L'assitent però va aixecar la bandera anul·lant la rematada de Juanpe, en posició antireglamentària. Aquesta acció animaria els gironins que tornarien avisar amb perill amb una centrada de Mojica, després d'una gran assistència de Granell, a la qual Portu no hi va arribar pels pèls. Eren foguerades locals mentre el Betis tocava i tocava la pilota intentant desequilibrar el Girona per qualitat. Machín sabia que era molt perillós tenir el Betis amb el marcador a favor i haver d'anar a remolc dels andalusos. Per això volia evitar com fos l'escenari del 0-1 i per aquest motiu ell, i els aficionats blanc-i-vermells, no van entendre perquè primer Granell i després Pere Pons no van fer falta a Joaquín en l'acció que acabaria amb gol de Loren. Els dos migcentres gironins van pecar de poc murris i no van fer caure el veterà extrem, que va poder assistir Loren perquè avancés els andalusos.

El partit es complicava. A la mitja part, Machín va decidir jugar-se-la amb l´entrada del Choco Lozano i d´Aday en el lloc de Borja García i Maffeo. La doble subsitució va suposar, a més a més, un canvi de sistema i el Girona va passar a jugar amb un 4-4-2 amb Aday i Ramalho de carrilers i Stuani i Lozano en punta d´atac. Un retoc arriscat però necessari perquè la transcendència dels punts feia que gairebé innegociable puntuar. Els gironins havien d´impregnar de ritme el partit perquè si no, el Betis se l´enduria al seu terreny i l´adormiria a còpia de tocar i tocar. Ho intentarien sobretot per la banda esquerra, on Mojica només tenia Barragán per superar i aconseguir treure bones centrades. El Girona havia fet el pas endavant i Montilivi rugia veient com el Betis patia. Mancava però, rematada. Stuani endreçaria al fons de la xarxa una centrada de Mojica però novament l´assistent estroncaria l´alegria blanc-i-vermella en assenyalar fora de joc de l´uruguaià. Aquest, per qüestió de centímetres, bàsicament la mà del davanter, ho era.

Per mirar d´aturar l´empenta del Girona, Setién va fer entrar Tello en el lloc de Sergio León.

El vallesà tenia la missió de buscar les pessigolles a Ramalho, que ja tenia una targeta groga. Mentrestant, Mojica continuava enviant pilotes a l´àrea i en una, Lozano va rematar de cap una mica massa alt. Els gironins continuaven insistint a la recerca del gol de l´empat. El canvi de sistema havia permès embotellar el Betis al seu camp però continuava faltant el gol. Tampoc valdria un cop de cap de Stuani que l´assistent novament anul·laria per fora de joc, aquest cop equivocadament perquè estava en posició legal. El partit s´escalfava. Els jugadors locals començaven a desesperar-se veient com no els havien concedit tres gols. El Betis, de la seva banda, començava a no veure-ho gaire lar i recorria a les pèrdues de temps per intentar deixar passar els minuts. S´acostava el final del partit i l´empat no arribava. Machín es jugaria la darrera carta amb el camerunès del Peralada Soni, en un darrer intent ja a la desesperada. Ja no hi havia temps per a res més, perquè tot i que el Betis feia estona que no volia jugar, només va donar tres minuts d´afegit.

GIRONA: Bounou, Maffeo (Aday, min. 46), Ramalho, Bernardo, Juanpe, Mojica (Soni, min. 86), Pere Pons, Granell, Borja García (Lozano, min. 46), Portu i Stuani

BETIS: Dani Giménez, Barragán, Mandi, Bartra, Junior, Joaquín (Campbell, min. 82), Javi García, Fabián, Guardado, Sergio León (Tello, min. 62) i Loren (Sanabria, min. 73)

GOLS: 0-1, Loren (min. 35)

ÀRBITRE: Jaime Latre (comitè aragonès). Ha amonestat Ramalho, Maffeo, Aleix Garcia -estava escalfant-, Granell, Juanpe, Portu, Aday (Girona); Bartra, Guardado, Mandi, Barragán, Javi García (Betis).

ESTADI: Montilivi, 11.286 espectadors.