A casa dels Ribera, el futbol sempre ha sigut un més de la família. Josep, originari d'Anglès, es va formar al Deportiu, va jugar amb el Girona a Segona (1956/57 i 1957/58) i va fer el salt a Primera amb l'Espanyol (de 1958 a 1962) abans de passar pel Nàstic i tornar a Vista Alegre, on es va retirar. El seu germà, Jaume, també va ser un destacat futbolista, vestint samarretes com les del Girona i el Condal, entre d'altres. I el fill de Josep Ribera, Nan, va seguir la nissaga defensant els colors del Girona i el Figueres, a Segona B; l'Espanyol i l'Alabès a Primera; el Salamanca, a Segona, i de nou el Girona, a Segona B, on es va retirar amb només 28 anys el 2004. Diumenge l'estadi de Montilivi acollirà un d'aquells partits fins no fa gaire impensables entre els dos grans clubs de la seva vida. Un Girona-Espanyol de Primera Divisió que aquesta setmana ha analitzat des de la mateixa gespa del camp que ell mateix va ajudar a finançar el 1970 amb d'altres membres de la directiva que presidia Narcís Codina.

D'entrada, Josep Ribera té clar amb qui va en el derbi. «Jo soc del Girona més que de l'Espanyol. Espero que guanyi el Girona, tot i que també vull que a l'Espanyol li vagi bé, eh?», matisa. L'emociona poder veure els seus dos equips a Montilivi en un partit de la màxima categoria, tot i que ahir encara no sabia si aniria a l'estadi o el seguiria per televisió.

L'Espanyol arribarà a Girona amb molts problemes, arrossegant una notable crisi de resultats (cinc partits sense guanyar ni marcar) però potser el més greu, també d'identitat. «La temporada no és bona i l'entrenador segur que marxarà quan s'acabi la lliga», augura. Ribera considera que és «dificil de diagnosticar» quin és el mal del conjunt barceloní, però després d'uns instants de reflexió, apunta que «sempre és important que tant la directiva com els jugadors creguin que poden fer una cosa. A l'Espanyol no n'estan convençuts. I aquesta alegria que ha tingut el Girona, aquest voler aconseguir l'ascens a Primera i fer-hi un bon paper, a l'Espanyol li ha faltat».

A Vista Alegre comença tot

Vista Alegre va ser on Josep Ribera va començar a destacar com a futbolista, fent el salt des del Deportiu fins al primer equip del Girona de la mà de l'entrenador Emilio Aldecoa. Per a ell va ser un personatge clau. «Em va formar i em va ajudar, no hauria arribat fins on vaig arribar sense ell», considera. Ribera jugava d'interior, destacava per la seva bona tècnica i afirma que el jugador de l'actual Girona que més li recorda el seu futbol és Borja García. De blanc-i-vermell va jugar dos anys a Segona per, tot seguit, fer el salt a Primera de la mà de l'Espanyol. A Sarrià hi va tenir entrenadors com Zamora, l'argentí Scopelli o Antonio Barros, que volia endur-se'l a la selecció però que no ho va poder fer per culpa d'una inoportuna lesió. Allà va tastar el futbol d'elit «i hi vaig fer grans amics». Quatre temporades hi va estar (fins al 1962), temps suficient per agafar una gran estima al club.

«Poder veure un Girona-Espanyol a Primera és una gran alegria. He estat tota la vida esperant-ho. Però sobretot destaco el nivell que hem ofert, poca gent hauria dit que assoliríem la permanéncia amb tota comoditat i tantes jornades d'antelació», subratlla l'exfutbolista, de 82 anys. Subratlla que «la majoria de jugadors que teníem a Segona ho fan encara més bé a Primera, perquè a la màxima categoria és més fàcil jugar i, a més, hi tenen un bon aparador per destacar». No vol destacar cap futbolista en particular perquè considera que és la victòria del bloc i admet que un dels triomfs que més va aplaudir va ser el 2-1 contra el Madrid a Montilivi: «No va ser un gran partit però guanyar-los sempre és una gran alegria». Per al tècnic, Pablo Machín, no regateja elogis: «No sé com s'ho ha fet però ha donat un estil al Girona que és una meravella». L'èxit el reparteix entre els mèrits de l'entrenador, de la plantilla, i del suport del Manchester City i Pere Guardiola: «Amb ells al darrere tot ha canviat. Hem vist un altre Girona, ja no és el mateix. Encara que Guardiola sigui de Barcelona ha demostrat que estima el Girona». Ara el repte és intentar aconseguir el bitllet per a Europa. Difícil, tot i que «s'ha d'intentar mentre sigui possible».

El fill imita el pare

Josep Ribera té tres fills, dues noies i un noi. Joan, conegut futbolísticament com a Nan, va seguir les seves passes i també va tenir una destacada carrera que el va acabar portant també a Primera. Va jugar al Girona, el Figueres, l'Espanyol, el Salamanca i, de nou, al Girona, on es va retirar. Josep Ribera creu que «tenia condicions per arribar a dalt de tot i triomfar, però segurament el seu problema és que mai s'ho va acabar de creure. Si ell n'hagués estat convençut, encara hauria pogut fer més».

Que el fill seguís les passes del pare li va provocar «emoció», tot i que mai va voler ficar-se en la seva carrera. «No soc de donar consells, cadascú ha de fer-se a ells mateix» afirma. També veia bones aptituds per al futbol per a un dels seus nets, que té 23 anys i ha estat militant en diversos equips de futbol territorial gironins. Una lesió, però, ha frustrat la seva progressió.