En l´anomenat Derbi de Sant Jordi, Gerard Moreno es va vestir de príncep per caçar el Girona, un drac ferotge durant 55 minuts, però també inofensiu quan tenia el gol mastegat. Dues fuetades aïllades del davanter d´un equip que es va passar els 90 minuts defensant i perdent tot el temps del món van ser suficients perquè l´Espanyol, que semblava mort fa quatre dies, revifés amb una victòria. El 0-2 frustra els de Machín, que van ser dominadors; només els va faltar punteria. I al tram final, esma i benzina. La derrota és d´aquelles que fan mal i que, tot i sense ser decisiva, dificulta les opcions europees que s´havien activat en l´anterior jornada amb l´1-2 de Vitòria.

La revolució instaurada, precisament, aquell dia, va quedar en una simple anècdota. El tècnic va recuperar el seu onze ´de gala´. El de sempre. Bona part dels titulars habituals havien pogut descansar les cames i contra l´Espanyol era l´hora de mostrar les bones sensacions ofertes el dia del Betis; això sí, millorant-ne el resultat. Una ensopegada estava prohibida. Menys, contra un rival, l´equip blanc-i-blau, que es presentava al derbi tot dibuixant una trajectòria nefasta i que acabava d´acomiadar el seu entrenador un dia i mig abans. A tot això, se li havia de sumar una inoperància evident de cara a porteria; fins a cinc jornades feia l´Espanyol que no marcava. Què podia anar malament?

Tenint en compte tots aquests arguments, la cara de sorpresa i d´incredulitat era la més repetida entre els aficionats quan l´àrbitre va xiular el descans. El marcador era de 0-1. N´havien fet prou els visitants amb una rematada entre els tres pals, mentre que a l´altra porteria, el setge sobre Pau López va ser una constant. Molt millor va estar el Girona, que li va faltar punteria. Va gaudir d´ocasions prou clares per anar per davant. Però així és el futbol. Tret d´un primer xut ben tímid de Sergio García, l´Espanyol no va tornar a xutar fins al 42. Suficient per anar manant a l´electrònic. No va estar gens encertada la defensa, que no va saber rebutjar una falta lateral. La pilota va caure a Gerard Moreno, que va tenir temps de controlar, orientar el cos i batre Bounou amb un cacau creuat i col·locat. Ni abans, ni tampoc després fins al xiulet de l´àrbitre, els gironins havien sigut capaços de fer el mateix tot i disposar d´oportunitats a cabassos. Al 21, en un córner, l´esfèrica va volar cap al segon pal; allà va trobar el peu de Mojica, que va xutar cap a l´altre costat. La pilota picada va anar a parar al cap de Portu que, amb tot de cara per marcar, va rematar a fora. Montilivi ja cantava el gol. Al 31, excel·lent combinació entre Maffeo i Portu; la centrada d´aquest cap enrere va trobar Juanpe. Xut sec directe a barraca i Pau López que hi posava la cama. Ja després del 0-1, dues més. Un xut de canari de Portu a les mans del porter i una altra de claríssima, per acabar-ho d´arrodonir. Pere Pons, tot sol dins l´àrea, va rebre una centrada directa al seu cap. Ningú el marcava, però va ser incapaç de posar la pilota lluny de l´abast del porter.

La consigna era clara. Si hi havia hagut actitud, ganes, agressivitat i s´havia competit; si l´únic que havia fallat era l´absència de punteria. Per què canviar res al segon temps? Dit i fet. El Girona va tornar dels vestidors amb la mateixa fam. L´Espanyol, a la seva. Va trigar a tornar a la gespa. Tant, que va desesperar els aficionats de Montilivi, que van començar a xiular. Ja amb la pilota en joc es repetia la història. Els visitants, ben tancats al darrere, esperant la seva. I els de casa, amb l´accelerador fins al fons. Al 51, bona oportunitat per empatar però ni Stuani, ni tampoc Portu, van encertar a l´hora de rematar una pilota que es va passejar per l´àrea. Però tot va canviar quatre minuts després. Un punt d´inflexió. Al 55, passada a l´espai per la cavalcada de Gerard Moreno, que no va fallar. Va picar la pilota el just perquè Bounou no hi pogués fes res. Quedava un món encara, però el 0-2 va fer tant de mal que el Girona ja no tornaria a ser el mateix. Fins i tot hauria pogut caure el 0-3, però Leo Baptistao, que acabava d´entrar, no va saber definir tot sol davant del porter.

Va moure fitxa Machín. Olunga per Bernardo i canvi de dibuix. Però ni així. El ritme va decaure i l´Espanyol, ben ordenat, tampoc va patir en excés. Naldo va salvar una rematada perillosa d´Stuani al 68, mentre que uns minuts més tard, Olunga enviava un cop de cap a fora. Ni amb Aday i Aleix Garcia al camp la cosa va millorar. No era el dia. Derrota, tercer partit seguit sense guanyar a Montilivi i les opcions europees que passen per anar a gua­nyar aquest diumenge a Getafe.