06 de maig de 2018
06.05.2018
Girona 14Eibar
 

Aquest conte s'ha acabat

El Girona s'acomiada de les opcions de jugar l'Europa League després de caure golejat per l´Eibar a Montilivi en un partit on surt adormit i es veu penalitzat per les seves greus badades

06.05.2018 | 07:37
Aquest conte s'ha acabat

El que havia de ser la festa per continuar somiant amb l´Europa League es va convertir en un petit calvari i la certificació, pràcticament definitiva, que el Girona no disputarà competició europea el curs vinent. Els gironins va confirmar que ha arribat al tram final de Lliga amb les forces molt justes i van acomiadar-se d´Europa després de caure golejats a l´estadi contra l´Eibar. L´alta efectivitat d´un seriós i compacte rival va destrossar en la primera part (0-2, m.37) un insípid Girona, que no va estar a l´altura. El gol d´Aday (1-2, m.55) va fer albirar certes esperances d´una èpica remuntada que no arribaria i que l´Eibar s´encarregaria d´avortar amb dues fuetades letals de Jordán i Inui als darrers minuts. El somni europeu s´esvaeix i a Montilivi hi aterra una dosi de realitat que, més enllà del disgust, no ha d´amagar l´excel·lent i meritòria temporada que ha fet el Girona en l´any de la seva estrena a la màxima categoria. La derrota d´ahir fa mal d´ulls, sí, però tampoc hauria d´entelar un primer any entre els millors magnífic.

Vint minuts va necessitar el Girona per entrar al partit. Ja era tard. L'Eibar havia fet el que havia de fer, sortir connectats dels del primer minuts, i ja dominava en el marcador. Ja ho havia advertit Machín divendres, «Si els deixem fer el seu joc, se'ns menjaran». Els bascos s'havien avançat en una acció clamorosa, en què Mojica va enviar una pilota enverinada a Borja García i el madrileny va veure com cinc jugadors de l'Eibar sortien, com llops, al contracop. Evidentment, li van gua­nyar la partida per alt i en un tres i no res l'esfèrica arribaria a Kike García, que no va perdonar. El gol castigava un Girona a qui se li havien enganxat els llençols. Els de Machín revifarien gràcies a una primera aproximació de Borja García que Stuani no remataria bé davant Riesgo. El Girona s'havia despertat de cop. I més quan, un minut després, Juanpe remataria de cap però ni Stuani ni Portu encertarien a desviar la pilota lluny de l'abast de Riesgo. De mica en mica, el Girona començava a ser el Girona. Així, Granell estaria a punt d'empatar el partit en una acció en què va entrar fins a la cuina però va rematar fora amb l'exterior del peu esquerre.

En cinc minuts, el Girona ja havia fet més que l'Eibar ofensivament. Els bascos, però, dominaven al marcador i, sense fer res de l'altre món, continuaven generant incertesa a la rereguarda blanc-i-vermella només amb la pressió en la sortida de la pilota. El partit es complicaria encara més per als de Machín amb el 0-2, a la sortida d'un córner. Kike García, altre cop, va rematar sol des de dins de la petita un servei des de la cantonada per fer del partit una missió impossible (m.37). Novament els gironins badaven en defensa i concedien un regal que l'Eibar no desaprofitava. Ara sí, el Girona estava groggy i a punt va estar de quedar KO si Bounou no hagués salvat un cop de cap a plaer de Kike García al límit de la mitja part que hauria estat el 0-3.

Eren ben pocs els que confiaven en una reacció que permetés al Girona ficar-se de nou al partit. La primera part havia deixat un pèl deprimida l´afició que s´esperava una festa i s´estava trobant un drama. Tot i això, la represa seria una història ben diferent. Només començar Aday va engaltar una pilota de rosca després d´un córner que va situar un il·lusionant 1-2 al marcador. El Girona començava a creure-s´ho. A continuació, Muniesa i Aday de cap van fregar el gol però Riesgo, molt ben col·locat, ho va impedir. Montilivi rugia però el resultat continuava sent favorable a l´Eibar. Tocava moure fitxa a la banqueta i Machín va apostar fer entrar Aleix Garcia en el lloc de Timor, que tenia targeta. De la seva banda, Mendilibar va castigar Alejo, que havia entrat a la primera part pel lesionat Pedro León, i el va enviar a la dutxa canviant-lo pel palafrugellenc Jordán.

Els minuts avançaven i la rauxa local s´havia apagat. L´Eibar havia aconseguit amansar la fera, que tornava a mostrar senyals de flaquesa. Quan Machín va decidir canviar el sistema amb l´entrada de Lozano ja era massa tard. L´hondureny no va tenir temps de tocar cap pilota que per una nova desconnexió general després d´una falta, Jordán va plantar-se sol davant Bounou i el va batre amb molta classe (m.79). Ara sí que ja no hi havia res a fer. El tres punts d´escapaven i amb ells les il·lusions de classificar-se per a l´Europa League. Encara hi hauria temps perquè l´Eibar repetís el resultat de la primera volta gràcies a una ­canonada d´Inui des de la frontal que va arrodonir la festa basca. L´afició ­local, mentrestant, se n´anava cap cota i resignada, veient com s´esfumava una oportunitat qui sap si única.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit