Una trucada, un intercanvi de converses i una proposta en ferm. Encaixada de mans i la vida que et canvia d'un moment per un altre. D'estar al filial del Barça, sense pràcticament opcions de pujar algun dia al primer equip, a passar a convertir-te en un futbolista de ple dret de la Primera Divisió. Això, si fa no fa, és el que li va passar a Anthony Choco Lozano al gener. Jugava a Segona A, en un equip que, vist com ha anat la cosa, ho té ben pelut per salvar la categoria. De cop, canvi d'aires, i cap a Montilivi, a convertir-se en la competència directa de Cristhian Stuani, un dels noms propis no només del Girona, sinó d'aquesta Lliga. Ell ha viscut en primera persona bona part d'un any històric per al club català; es va perdre la primera volta, però hi ha estat a la segona, just quan més ha pujat com l'escuma l'equip de Pablo Machín. Ara la cosa s'ha refredat, fins al punt que la ratxa espanta (5 punts de 24), però Lozano, que ahir compareixia davant dels mitjans, defensa a ultrança l'any dels seus i treu pit. Això a títol col·lectiu. En l'individual, espera tenir més minuts. Si pot ser, dissabte contra el València, en un duel «especial» pel seu passat a Paterna.
Ell, com tot el vestidor, vol guanyar aquest cap de setmana. Per trencar amb la inèrcia negativa d'una vegada per totes i «per brindar una alegria a l'afició». Perquè sí, Lozano té coll avall que, tot i els últims números, la temporada mereix una nota ben elevada. «Tot plegat no treu que hem fet un gran any. Té molt de mèrit estar parlant d'Europa a aquestes altures per a un equip com el nostre», deia. Confia l'hondureny en «fer un bon partit» perquè el Girona «mereix acabar bé la temporada per marxar amb el cap ben alt». Ell, que va arribar al gener, ha participat però en menor mesura. 12 partits i 311 minuts, amb un gol, a Vila-real. «Sempre treballo per jugar i fer-ho de sortida. Tant de bo em toqui dissabte. Tot i que això és decisió del que mana, l'entrenador. Si em toca, aportaré el màxim», s'explicava, tot confessant que durant aquests mesos a Girona ha «après moltíssim» i que ha crescut «moltíssim» com a futbolista. A banda de considerar «un honor» entrenar-se «amb jugadors d'aquest nivell»; en especial d'Stuani, qui va dir que era tot un «honor» compartir vestidor amb l'uruguaià.
Per a l'atacant, són «especials tots els partits a Primera», però el del València ve amb un extra. Lozano va jugar al seu filial la temporada 2012/13, a Segona B i compartint vestidor amb Portu. «Em fa molta il·lusió aquest partit. Espero poder jugar, però si no és així, donaré suport als meus companys des de la banqueta».
La ratxa a Montilivi
També va parlar dels últims resultats del Girona a casa, on hi encadena dos mesos sense guanyar, amb un sol punt dels últims 12 possibles. «Sembla que els rivals ens han trobat els punts febles a Montilivi, a part d'això, ells també juguen i això s'ha de tenir en compta», explicava. Deia també que «més que preocupar-nos, el que hem de fer és deixar-nos anar, treballar al màxim i competir com sabem. Quan ho fem, no hi ha cap equip que ens pugui plantar cara».
I va insistir en el tema. «És simplement una mala dinàmica a casa. Cada cop que ens fan un gol aquí sembla que tot es complica més del que realment passa. Hem de deixar d'un costat aquest temor d'una vegada per totes», sentenciava.
