16 de maig de 2018
16.05.2018

De Mallorca a Las Palmas: El bicentenari de Jordi Guerrero amb el Girona

El 22 de desembre de 2013 s'estrenava a Son Moix a la banqueta com a ajudant de Javi López fent el salt de Tercera, on dirigia el Palamós, a Segona A · Dissabte arribarà als 200 partits com a segon entrenador de l'equip a Gran Canària, en la seva cinquena temporada al club de Montilivi

16.05.2018 | 07:41
De Mallorca a Las Palmas: El bicentenari de Jordi Guerrero amb el Girona

Jordi Guerrero ha canviat, qui sap si ara ja sí definitivament, les classes al Vedruna d'Arbúcies pel futbol professional. Els números i la feina feta al Girona l'avalen. Quatre anys i gairebé cinc mesos després de debutar al futbol d'elit com a segon entrenador de Javi López, el tècnic arbucienc és a les portes de convertir-se en bicentenari al club de Montilivi. De Mallorca, aquell 22 de desembre de 2013, a l'estadi de Gran Canària, aquest dissabte, hauran passat 200 partits entre lliga de Segona i Primera Divisió i Copa, bàsicament a l'ombra de Pablo Machín, amb qui n'haurà compartit 189, més una curta primera etapa amb Javi López de només 11 jornades. Guerrero se sent còmode exercint d'ajudant, ha potenciat el seu perfil d'analista i estratega, i s'ha convençut que pot tenir un lloc a la lliga dels millors.

El 2013 va ser un bon any per a Jordi Guerrero, que com a futbolista havia militat entre d'altres al Guíxols i al Vilobí, i que havia exercit de primer entrenador al juvenil B del Girona i a l'Arbúcies, a Tercera Regional. Formava part del cos tècnic del Llagostera, a Segona B, fins que Oriol Alsina, que aquell estiu també era director esportiu del Palamós, va triar-lo per ocupar la banqueta del degà a Tercera Divisió, una categoria ja contrastada. «Per a mi ja era un premi ser amb l'Oriol a Segona B i ara m'arriba de sobte allò pel qual m'he estat preparant durant molt de temps», confessava el dia de la seva presentació. Alsina va acabar sortint del Palamós poc després de començar la temporada. Guerrero s'hi va quedar, no per gaire temps més: poc abans de Nadal l' alma mater del Llagostera, que havia sigut nomenat director esportiu del Girona, se l'enduia a Montilivi perquè fes de segon de Javi López, el tècnic a qui confiava l'equip una vegada destituït Ricardo Rodríguez. Van debutar el 22 de desembre a Mallorca amb una derrota per 2-0 en un partit en què Timor va ser titular.

López només va durar 11 partits. La golejada encaixada a Sabadell (4-0) contra 10 va ser la gota que va fer vessar el got. Alsina, a la desesperada, va treure's l'opció Machín del barret. I fins ara. Al seu costat, inseparable, Jordi Guerrero, que confessa que han arribat a un grau de coneixement l'un de l'altre que a vegades en fan prou amb la mirada per comunicar-se. Així va arribar la sonada permanència del 2014 amb el 3-1 contra el Deportivo i, una setmana abans, l'1-2 de Ponferrada; l'ascens fallit contra el Lugo del 2015 i els play-off que tampoc van reixir de 2015 i 2016 contra el Saragossa i l'Osasuna. La insistència sí que va tenir premi el 2017. El 4 de juny passat el Girona empatava sense gols amb el Saragossa i pujava a Primera. Una categoria que Guerrero i Machín també han gaudit plenament, amb una permanència molt solvent a pesar de les últimes quatre derrotes seguides a casa. Tot plegat, des d'aquell 22 de desembre de 2013, suma 199 partits (193 de lliga i 6 de Copa), que quan es tanqui dissabte la Lliga a Gran Canària es convertiran en 200.

«M'agradaria pensar que sí, que tinc un lloc al futbol professional, però encara estic agafant excedències de la meva feina de professor al Vedruna d'Arbúcies. Ho he anat fent any a any perquè en el món del futbol mai saps què pot passar. Ara s'ha de veure si el meu destí és realment el fubol professional o no.Jo em veig en el futbol professional però sé que és molt difícil. Hi ha un volum de gent molt gran que hi vol entrar i tothom està superpreparat. Ser segon entrenador també és complicat, és més fàcil ser preparador físic o de porters. Un segon entrenador a vegades va molt lligat amb el tècnic, o d'altres, amb el club. I jo estic entremig. Espero ser un home de club», explicava al Diari de Girona el juliol de 2016. Des de la temporada 2014/15 forma part del pinyol del cos tècnic del Girona, amb Machín i el preparador de porters Omar Harrak, que va arribar aquell estiu. Aquest és el darrer any que es pot agafar excedència. Amb un any més de contracte, com tot el cos tècnic, espera continuar a Montilivi, però aquesta és una altra qüestió. En tot cas es veu al futbol professional després del bagatge que ha anat acumulant aquests anys.

Guerrero va descobrir que faria 200 partits com a segon del Girona fa algunes setmanes. «Ho estava comptant i vaig veure que en l'últim partit de lliga, en compliria 200. Ostres!, vaig pensar», explica l'arbucienc. Content i satisfet: «Vam començar una mica fluixos, però la veritat és que ha anat tot molt bé. Els que no hem sigut futbolistes professionals i volem entrenar a vegades ens plantegem fins on arribarem, a Tercera, a Segona B... mai m'hauria pensat que podria estar treballant a Primera al costat de casa, és un luxe», detallava ahir.

No es queda amb cap moment concret de tots els que ha viscut a Girona. Segons ell, «la sort és que gaudeixo cada dia de la meva feina», tot i que admet que «guanyar el Madrid, de la manera com ho vam fer, i poder-ho celebrar a casa amb els amics, no té preu, o anar a estadis com el Bernabéu, el Camp Nou, o veure com canten l'himne els aficionats del Sevilla o el Betis, posa la pell de gallina». L'aventura va començar en una illa, Mallorca, i posarà el punt i a part en una altra, a Gran Canària. Amb números rodons i moltes ganes de seguir-los engreixant si l'actual cos tècnic compleix l'any que encara té de contracte o l'amplia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook