Fitxatge d´alçada el que ha tancat el Girona. No ha necessitat el vistiplau de Pablo Machín; ni tan sols el de Quique Cárcel. N´hi ha hagut prou amb la seva estima per la ciutat, un vincle que no para de créixer any rere any; també amb la seva figura, una de les més importants en àmbit esportiu del país. Es tracta de Marc Gasol, jugador dels Memphis Grizzlies (a dia d´avui), ex de l´Akasvayu i president del Bàsquet Girona. L´acord que el seu club i el de Montilivi han signat va ser suficient motiu de pes perquè ahir la sala de premsa de l´estadi blanc-i-vermell es vestís de gala. Hi eren Delfí Geli i el mateix Gasol. Tocava escenificar aquesta entesa. Un tret de sortida que ha de servir perquè una entitat i l´altra «creixin». Hi haurà contacte constant i se´n derivaran un munt d´iniciatives, es promouran els valors de l´esport i compartiran el lema «Orgull gironí «a la samarreta. Precisament això, «orgullós», deia estar Geli en boca del seu club. «Tenim una visió de futur important, volem créixer i creiem que unint les nostres sinergies ens pot anar molt bé per estar a prop del ter­ritori i dels nostres esportistes». Hi haurà convenis, xerrades mainada, els jugadors d´un i altre equip visitaran els hospitals o es duran a terme intercanvis entre joves de tots dos equips. Això i molt més. A part, Gasol formarà part del Consell Assessor del Girona, un òrgan consultiu que ha vist la llum aquesta temporada. «Ell ve de l´NBA, un món més avançat, i ens pot aportar solucions i experiències. Esperem que ens ajudi».

S´ho escoltava amb força atenció Marc Gasol, satisfet també amb l´entesa, que donarà encara més ressò al Bàsquet Girona, un club que tot just fa quatre anys que va veure la llum i que aquesta temporada ha estrenat un equip sènior a la Lliga EBA amb Quim Costa d´entrenador. «Estem d´enhorabona per formar aquest vincle amb un club que és un referent tant a dins com a fora dels terrenys de joc. Volem aprendre i fixar-nos, és un mirall per a nosaltres. Ens sentim uns afortunats perquè fa quatre anys ni tan sols ens imaginàvem ser avui aquí. Som un club jove però amb ganes d´aprendre i en això estem», confessava un Gasol que, un cop més, confessava el seu amor per Girona. «És un vincle molt sentimental. Com a jugador hi vaig estar només dos anys, però suficient perquè se m´obrís un món que no coneixia i diferent al que havia viscut mai. A més, l´equip va desaparèixer just quan jo marxava. Això em fa sentir l´obligació moral de tornar tot el que em va aportar com a persona i jugador. Encara que serà difícil, perquè van ser moltíssimes coses», deia. Precisament se li va preguntar, i molt, sobre si algun dia la ciutat de Girona tornarà a gaudir de bàsquet d´elit. «La nostra voluntat hi és, però no sé si serà aviat. Hem d´anar a poc a poc, amb pas ferm i sòlids, creant els fonaments i enfortint la base. Estem agafant força i a la comarca ja se´ns considera un referent. Però tot just comencem. No podem intentar ser quelcom que no som encara», deia. I va insistir en aquest sentit. «Hem d´anar dia a dia, si no no hi haurà un demà. Toca gaudir del camí. Després ja veurem on serem. Amb paciència i sense pressa, les coses han de tenir el seu temps».

A banda d´explicar que el vincle entre un i altre club està també «obert» a altres entitats («el que volem és sumar utilitzant el vehicle de l´esport, i de fórmules se´n poden trobar moltes, no s´exclou ningú»), Gasol també va confessar que aportarà la seva «experiència» al Consell Assessor. «Tot i que crec que aprendré jo més d´ells que no pas de mi. Quan se´m demani l´opinió, l´aportaré».

De futbol, va admetre que fa una dècada no feia massa cas al Girona («no ho seguia amb gaire intensitat»), explicant que va ser «amb l´arribada de Pablo Machín» que ell, «com tants altres», van «enganxar-se» d´una manera «molt potent». I és que per a Marc Gasol, l´equip blanc-i-vermell «transmet moltíssim per la seva manera de jugar, però també pel que representa dins i fora del camp».