Jaume Duran arriba amb temps de sobres a la cita a Montilivi. El primer equip havia acabat l'entrenament i, mentre espera l'inici de la trobada amb l'altre protagonista d'aquest reportatge, el futbolista de Banyoles té temps de saludar vells coneguts. Duran es troba amb l'encarregat del material i amb el delegat del Girona, tots dos ja ocupaven els mateixos càrrecs fa deu anys, «J» (Josep Maria Lluís) i (Javi) Galiano són de les poques coses que no han canviat respecte al Girona que es va estrenar a Segona Divisió. Duran ha tornat aquesta temporada al club de Montilivi i, als seus 34 anys, ha ajudat amb la seva experiència a l'ascens del Girona C a Primera Catalana. El dia a dia dels integrants del segon filial gironí, però, avança allunyat de la rutina dels de la primera plantilla. L'autor del primer gol del Girona a Segona A ara fa gairebé deu anys, agost del 2008, no coneix personalment el doble golejador del Girona en la seva estrena a Primera Divisió. Cristhian Stuani ha arribat a la cita i se saluda amb Jaume Duran, que trenca el gel donant-li records de part del seu cunyat, Joan Jordan, que havia coincidit amb el davanter uruguaià a l'Espanyol i, fa poques setmanes, va ser l'autor d'un dels gols de l'Eibar a Montilivi.

- «Va ser contra el Celta, oi? Però aquí, o a Balaídos?» - li pregunta Stuani (Tala, Uruguai, 1986) a Duran (Banyoles, 1984) mentre els dos caminen per sobre la gespa de Montilivi en direcció a fer-se la fotografia que il·lustra la portada d'aquest suplement.

Un repàs a una temporada històrica que tanca el cercle d'una dècada en què el Girona no ha parat de créixer: des del retorn a Segona A mig segle després fins a les primeres passes del club a la màxima categoria al costat de Barça, Madrid, Atlètic... Dues etapes que comencen una, amb el gol de Jaume Duran a Vigo i l'altra, amb els dos d'Stuani a Jan Oblak a la porteria del gol sud de Montilivi.

«Són dos gols que segur que quedaran registrats a la història de club i és una dada important, no només a nivell d'equip, sinó també individual tant per A ell com per a mi», assegura Stuani, que, després d'haver superat la vintena de gols a Primera Divisió aquesta temporada i de trobar-se a les portes del seu segon Mundial, diu que els dos gols contra l'Atlètic «segurament seran un dels millors records de la meva carrera futbolística, i igual en el seu cas».

Amb més perspectiva que Stuani, han passat gairebé deu anys des que el 30 d'agost del 2008 el Girona guanyés el Celta 0-1 amb un gol seu en l'estrena a Segona A, Jaume Duran té clar que aquell gol, l'únic que el banyolí ha marcat en el futbol professional, ha anat guanyant valor amb el pas del temps.

«Sí, està clar. Sempre comento que per a mi va ser un gol molt important en aquell moment, però la repercussió ha estat més important amb el temps i un exemple és ara que, nou temporades després, em pregunteu pel gol de Balaídos», explica Jaume Duran, que avui en dia encara recorda perfectament l'acció de gol «segurament perquè l'he vist molts cops»: «Va ser una jugada per la banda esquerra, el seu lateral la volia refusar i en Jose va posar el peu i la pilota va fer una paràbola com si fos una centrada al segon pal; jo vaig veure que el meu marcador, l'Edu Moya, estava una mica avançat i jo em vaig tirar enrere per controlar-la, així una mica entre el pit i la cara; en baixar la pilota a terra la vaig poder picar pel pal curt del seu porter, Notario».

Cristhian Stuani ho té més fàcil, perquè ha passat menys temps dels seus dos gols contra l'Atlètic de Madrid, el passat 19 d'agost: «Va ser una centrada de l'Àlex (Granell) a la meitat de l'àrea i jo vaig poder connectar bé de cap; i el segon gol va ser bastant semblant, també estava molt ben ubicat per rematar de cap, és un record bonic perquè van ser dos gols molt celebrats per la gent del Girona...»