Amb 38 anys, Migue gaudeix del futbol a Sabadell com ha fet sempre però ara ho fa «amb una perspectiva diferent», la que li dona l'experiència i el fet de tenir ja el curs d'entrenador. Són molts records i moltes vivències en els més de 500 partits a l'esquena però n'hi ha una que mai esborrarà. «El gol contra el Ceuta? És impossible que me n'oblidi. Només de pensar-hi se'm posa la pell de gallina», diu mentre recorda, detall per detall, la jugada que va acabar amb l'ascens del Girona a Segona A, ara fa 10 anys. «Com passa el temps», sospira mentre reflexiona i admet que «aquell gol va canviar la vida a molta gent». També la del Girona, fet pel qual se'n sent «molt orgullós».

Aquell gol al Ceuta li va canviar la vida?

Sí. A mi i a molta gent. Sobretot per les penúries que estava vivint el club i sobretot nosaltres els jugadors en tema de cobrament. Ens devien molts diners però el pitjor eren les mentides i les promeses incomplertes. Es van generar unes expectatives que si no pujàvem el club desapareixia. Va ser un caos. Sort que vam pujar i al final es va arreglar tot, i tots contents.

Van denunciar públicament que no cobraven un parell de cops. Es van plantejar fer vaga?

Vam parlar de tot. El president només feia que dir mentides. Que si el Banc d'Espanya, que si la setmana que ve...Per sort, el vestidor era una pinya. La feina que van fer l'Agné i l'Arnau va ser brutal. No era gens fàcil dur un grup amb tants problemes d'inestabilitat com a club.

Van saber canalitzar aquella indignació per reeixir col·lectivament.

És la màgia del futbol. La gent es pensa que tot és genial però la realitat són coses així. El grup va ser espectacular amb una entrega i compromís clau per ser a dalt.

Professionalment va permetre que vostè i molts entressin a la Lliga de Futbol Professional?

Jo havia estat a l'Sporting de Gijón amb 20 anys, però no vaig tenir gaires oportunitats. L'ascens sí que va ser la gran oportunitat. Sobretot perquè ja tenia 27 anys i és molt difícil. Va ser un canvi a tots els nivells per mi. L'ascens, jugar a camps espectaculars...A més a més va coincidir amb el naixement del meu fill Marc.

Un any rodó, així?

Sí. Curiosament, quan vaig estar al Cadis vam pujar i també va néixer la meva filla, la Martina.

El canvi de Segona B a Segona A és tan gros?

Econòmicament tens més garanties de cobrament i estabilitat. A més a més tens més prestigi jugant al futbol professional. Jo només havia jugat un partit de Copa del Rei amb l'Sporting. I com jo, la majoria no hi havíem estat mai.

I ara Primera. Qui ho havia de dir...

Sí. Gràcies a Déu, al club i a tothom. Geli i Cárcel estan fent del Girona el que es mereix. Estic superorgullós d'haver ajudat a començar aquesta història tan bonica. El club ha fet un canvi pel que fa a seriositat i professionalitat molt gran.

Amb el City al darrere tot és més senzill?

Tot ajuda. Si hi ha gent al darrere que hi posa calés perquè tot vagi bé, millor. Tot i això, la gent que hi ha que conec s'estima el club i vol que vagi amunt. Que després hi ha gent de fora que ajuda, doncs benvingut sigui, però l'ADN i l'essència gironina no ha de faltar.

Aquesta essència l'encarnen Geli a la llotja i homes com Pons o Granell al camp?

Sí. Per mi en Pere és el Guardiola del Girona. És qui pot simbolitzar el que és el club, els valors, el planter. La seva imatge pot servir de model per a molts nanos.

Tornem al 2008. Recorda la jugada del gol al Ceuta?

És impossible que se m'oblidi. Dorca va penjar una falta a l'àrea, el porter va sortir, vaig veure que no hi arribava i vaig fer mitja volta. La va refusar com va poder i llavors vaig controlar amb la dreta per xutar amb l'esquerra. La pilota va passar entremig d'un bosc de cames. Quan vaig veure que entrava... Només de pensar-hi se'm posa la pell de gallina.

Montilivi estava ple també aquell dia...

Oh i tant! Recordo que la gent estava ficada de qualsevol manera a la lona, a la muntanya... Tots drets, això sí.

Amb quin moment es queda d'aquella temporada?

El gol va ser màgic. Però li revelo una anècdota. A la mitja part del partit del Ceuta, jo acabava de fallar una ocasió força clara i estava emprenyat. Al vestidor, Agné em va dir que estigués tranquil, que en tindria una altra. La va clavar.

Quina persona o quina figura va ser més important per a vostè?

Ui! No em vull pas quedar amb ningú en concret. Em quedaria amb la pinya que vam crear tots plegats. Hi ha mil moments bons. Recordo els viatges que fèiem amb cotxe amb en Santi (Asensio), Jito, Miki (Albert), Dorca...

Els problemes econòmics els primers anys a Segona A van repetir-se.

Suposo que entre que hi havia tant de deute acumulat i que s'administrava malament per part de la junta directiva vam tornar a tenir problemes de cobrament.

Què li diu ser encara el jugador amb més partits a la Lliga de Futbol Professional del Girona?

És un honor i un privilegi. A més a més, ningú va fer el gol de l'ascens a Primera i això manté encara viu el record. Espero que en Pere (Pons), a qui m'aprecio molt, pugui batre'm. Suposo que ho farà.

El seu predilecte així és en Pere Pons?

Quan pujava a entrenar, ja veia el bon tarannà i la manera de treballar que tenia. Era la seva parella en els exercicis. Jo era el veterà i ell el nano i veia que m'escoltava molt quan parlava. Em transmetia bones sensacions. L'he vist créixer molt. Me n'alegro que una persona com ell pugui ser a Primera.

Ha vingut a veure algun partit a 1a?

Sí, el dia del Barça. Em va fer molta il·lusió. Espero que l'ampliïn encara més i acabi sent un estadi com Déu mana.

Vostè va viure l'arribada de Pablo Machín, la instauració del seu sistema franquícia i aquella salvació agònica del 2014.

Gairebé ningú jugava així. Va impactar i sorprendre a 2a A i també a Primera. Ho estàvem passant molt malament però teníem esperances de sortir-nos-en. Ells ens va ajudar una mica a fer-ho realitat. Els sistema ha anat genial i me n'alegro, perquè és pel bé del club.

Té contracte amb el Sabadell per la temporada que ve? Hi ha Migue per estona?

En principi vaig renovar per partits jugats. Em trobo bé, tot i que ja fa anys que penso en altres coses. Em preparo per quan sigui el moment de plegar. Em fa il·lusió entrenar i m'estic preparant. Podria ser que fos el meu últim any. Ara veig el futbol d'una altra manera, des d'una situació privilegiada i amb avantatge respecte a la resta. Tinc 38 anys i l'altre dia contra el Mestalla vaig jugar contra un nano que en tenia només 17. N'hi treia 21!

Vol entrenar, així?

Tinc els tres nivells d'entrenador. M'agradaria. També fer de director esportiu o dirigir escoles de futbol base. Voldria treballar lligat al futbol per ensenyar les meves vivències. Si sortís quelcom atractiu a Girona, vindria corrents perquè Girona enamora i jo fa anys que n'hi estic, d'enamorat.