Figueres:

Aroca, Pere Compte, Romero, Canal, Ferran Grau, Aleix Feixas, Maik Molist, Bonaventura, Ritxi Mercader, Ferrón i Chavarría. També han jugat Aleix Díaz, Hostench, Davesa, Muntadas, Joan Pons, Èric Torres, Pimentel,Valverde, Canal, Medinilla i Edu Pons

Girona:

Iraizoz, Porro, Planas, Alcalá, Timor, Muniesa, Aleix Garcia, Eloi Amagat, Olunga, Douglas Luiz i Lozano. També han jugat Bernardo, Pere Pons, Soni, Granell, Juanpe, Portu i Aday

Gols: 0-1, m.16, Olunga; 0-2, m.32, Lozano; 0-3, m.59, Soni; 0-4, m.70, Soni; 0-5, m.80, Aday; 0-6, m.82, Soni.

Àrbitre: Garcia Rosel.

Incidències: Uns 2.500 espectadors a l'estadi de Vilatenim.

En un derbi farcit de gols, Vilatenim va acomiadar la temporada de Figueres i Girona, alhora que donava el tret de sortida dels actes del centenari de la Unió. Els més de dos milers d´espectadors a les graderies van xalar d´un duel prou intens per no ser oficial, en què es va acabar imposant la lògica. La voluntat d´uns no va poder amb la qualitat dels altres. Al final, un incontestable 0-6 dels visitants, en una golejada liderada per Kévin Soni.

Damià Abella, un dels membres del trident que fins avui ha dirigit el Figueres, preveia, durant una prèvia, que el d´ahir seria un «partit bonic» i, tot i animar els seus a «gaudir i competir», no amagava que la intenció era la de «guanyar», tot i admetre la «dificultat» d´enfrontar-se contra tot un Primera Divisió. Perquè les categories, com va comprovar Vilatenim, hi són per alguna cosa. I més, si el salt és tan gran i evident. Tant fa que Pablo Machín, que no va comptar amb Mojica ni amb Stuani, inventés un onze de circumstàncies en el que hi va tenir cabuda el juvenil Pedro Porro al carril dret. El domini i les ocasions van ser visitants. Per més voluntat i intenció que hi posés el Figueres, una i altra vegada la pilota acabava als seus dominis, rondant la porteria defensada, d´inici, per Aroca.

Va costar un quart d´hora que la cosa s´animés. Primers minuts de tempteig, de mesurar-se les forces i les intencions. Va desencallar-ho tot el 0-1, obra d´Olunga. L´africà, més llest i hàbil que ningú, va buscar molt bé l´espai al segon pal i allà va connectar, de cap, una precisa centrada de Porro des de la banda dreta. El gol inaugurava el marcador i despertava els primers aplaudiments d´un Vilatenim que, des de la sortida de tots dos equips, molt celebrada, no havia tingut massa motius per tornar a participar.

De mica en mica, el Girona va convertir-se en el dominador absolut. Tenia la pilota, la movia amb certa facilitat i anava col·leccionant oportunitats. De tots els colors, més o menys clares, però arribant amb facilitat a l´àrea contrària. La Unió feia el que podia; hi posava intensitat i sortia amb criteri al contracop però, un cop passava la línia de tres quarts, es quedava sense idees o la defensa s´imposava.

Al 27, va ser el torn de Douglas. El brasiler, que no jugava des de feia dos mesos i mig, va anar de menys a més. Se´l va veure participatiu, i també va rebre bastant per part dels rivals. Abans de la mitja hora, el seu xut, tímid, no va trobar el camí del gol. Poc després, era Timor el que ho provava des del mig del camp; la pilota va escapar-se per damunt del travesser. N´hi va haver més. Olunga li va pispar la cartera al juvenil Pere Compte. La va cedir enrere i, allà, Aleix va disparar a prop del pal. Més encertat va estar Lozano al 34, rematant a la perfecció una passada del d´Ulldecona per fer el 0-2. Ni Olunga, ni Douglas, ni el mateix Lozano van encertar a l´hora d´intentar ampliar l´avantatge.

També va voler dir-hi la seva el Figueres. Vilatenim va veure molt a prop el gol en un xut amb molta intenció de Ferron des de la distància. Iraizoz, que va reaccionar a temps, va enviar la pilota a córner.

Descans, ball de canvis i la segona meitat que s´encetava amb intensitat i xuts a banda i banda. Joan Pons, que acabava d´entrar, tenia la primera per als de casa. Va engaltar un bon cacau des de la dreta que va sortir per sobre de la porteria. Millor va connectar la pilota Kévin Soni a l´altra porteria; centrada mil·limètrica de Planas i l´atacant que batia Aleix Díaz amb un remat col·locat.

L´entrada del juvenil Valverde, molt celebrada per la parròquia local, va precedir el 0-4, obra també d´un Soni que marcava el seu segon gol de la nit. La resposta, una rematada desviada de Joan Pons quan ho tenia tot de cares per xutar entre pals. El Girona tenia encara fam. Llançat a l´atac i amb el pedal a l´accelerador, va augmentar la diferència. Primer, amb un cacau d´Aday a l´escaire. I, just després, amb un altre gol de Soni, autor d´un hat-trick.