De llàgrimes ahir durant el comiat de Pablo Machín com a entrenador del Girona no n'hi va haver. Tanmateix, durant les quatre temporades i mitja que el tècnic sorià ha dirigit l'equip, la muntanya russa emocional ha estat màxima i de llàgrimes n'hi ha hagut pràcticament en cada temporada. Ja fos de joia i alegria perquè l'equip es va aconseguir salvar en la darrera jornada de la seva primera temporada al club 2013-14 o de ràbia i desencís per quedar-se a les portes de Primera el curs següent (14-15) amb el frustrant empat contra el Lugo i la remuntada del Saragossa. Un altre ascens frustrat l'últim dia contra l'Osasuna va fer tornar els brams a Montilivi (2015-16) fins que la temporada passada, després finalment l'equip va tocar el cel el 4 de juny de 2017 amb l'ascens contra el Saragossa en un partit històric però sense gens d'història (0-0) que, tanmateix, va fer que molts ploressin d'alegria de veure per fi el seu Girona entre els millors del futbol espanyol.

De la mà de Machín, el Girona no només s'ha fet un lloc entre els millors sinó que també un nom. I és que en la temporada de la seva estrena a la màxima categoria, el conjunt blanc-i-vermell ha estat amb opcions d'entrar a l'Europa League fins a la penúltima jornada. En aquest sentit, el Girona de Pablo Machín quedarà per sempre com un dels millors debutants a Primera Divisió de la història de la Lliga en un curs del tot inesperat per a la gran majoria de seguidors gironins. I és que de ben segur que ningú s'esperava l'estiu passat quan, mentre l'estadi es posava a punt i ampliava el seu aforament, es començaven a conèixer les primeres cares noves que el Girona acabaria entre els deu primers de la Lliga. I no només això, sinó que seria capaç de carregar-se el tres vegades consecutives campió d'Europa, Reial Madrid, a Montilivi. Aquella victòria quedarà sempre gravada a la retina d'un Machín que ahir durant el comiat va reconèixer que era el partit amb què es quedava de la seva etapa a Girona. Un 2-1 tan cert com increïble en un partit en què els gironins van passar per sobre dels Cristiano Ronaldo, Benzema, Isco i companyia remuntant el gol inicial dels blancs gràcies a dues dianes d'Stuani i Portu. «Les cares de felicitat de tothom aquell dia, jugadors, tècnics, aficionats, no les oblidaré mai», deia ahir el de Gómara.

Segurament aquell triomf contra el Madrid va ser el punt àlgid d'un Girona que durant l'era Machín ha viscut un garbuix de sensacions. El sorià podrà dir que tanca de la mateixa manera que la va començar la seva etapa a Montilivi: amb una alegria, la que ha suposat un any de somni i la permanència a Primera. I això que la seva estrena a la banqueta no va ser gaire prometedora (Girona-Múrcia 0-1 amb gol al darrer instant dels visitants i penal fallat per Timor). Machín sabria reconduir la situació i ressuscitar un equip enfonsat fins a dur-lo a salvació amb una victòria estratosfèrica a Ponferrada (1-2) amb Becerra i Ortuño d'herois i la salvació final contra el Deportivo a l'estadi amb un gran Eloi Amagat. Aquells dos partits també tenen un lloc destacat a la memòria de Machín, segons va explicar ahir «per la trascendència que van suposar». Les patacades contra Lugo, Saragossa i Osasuna es van curar de cop amb l'ascens de l'any passat i amb la magnífica temporada en l'any de l'estrena a Primera.