Beneïda bogeria». Així va qualificar Pablo Machín l'aventura que el va dur de Sòria cap a terres gironines el març del 2014 per a reunir-se amb el llavors director esportiu del Girona, Oriol Alsina, i acceptar l'oferta d'un equip que caminava amb pas molt ferm cap a Segona Divisió B. Aquell equip va aconseguir salvar-se i allà es va posar la llavor del que s'ha viscut des d'aleshores. Uns quants dels protagonistes d'aquella salvació no es van perdre l'acte de comiat d'ahir d'un Machín que només va tenir paraules d'agraïement cap a tothom del club i, sobretot, cap als jugadors. «Soc millor gràcies a vosaltres. M'heu ensenyat molt», deia.

En una sala de premsa plena de gom a gom, amb els jugadors Pere Pons, Àlex Granell, Eloi Amagat i Aday Benítez, el delegat Javi Galiano i diversos membres de l'àrea tècnica com Ivan Hammouch, Juan Carlos Moreno o Santi Pou no es van perdre el seu comiat. No va ser un adeu emocionant perquè no hi va haver llàgrimes però sí que va estar farcit d'emocions. Només arribar, diversos membres de les penyes Pere Pons, Jovent gironí, Nord-Àlex Granell o Pablo Machine, entre d'altres, l'esperaven a les escales de l'entrada del camp. Abraçades, salutacions i missatges d'enhorabona i de sort cap a un tècnic molt estimat entre l'afició blanc-i-vermella. Machín era conscient que aparcava per darrer cop el seu cotxe en el lloc reservat per a l'entrenador del primer equip. També que entrava per últim cop a les oficines. Ho va fer tranquil, satisfet de la feina feta i, sobretot «agraït». Mentre s'acostava a la sala de premsa va tenir temps de saludar tothom. «Avi!», va etzibar a l'encarregat de material Josep Maria Luis, Jota. Un cop assegut, va rebre els elogis per part de Delfí Geli i de Quique Cárcel abans de fer el seu parlament i de respondre totes les preguntes dels periodistes. No va defugir -com mai ha fet- cap tema i va mirar d'atendre totes les qüestions, driblant amb elegància això sí, les més dificultoses.

Un cop acabada la ronda de preguntes, Machín es va acomiadar definitivament, ara sí, de tothom. Es va abraçar amb jugadors, companys, amics, treballadors i periodistes, tancant la seva gloriosa etapa a l'entitat. Amb el cap ja a Sevilla i amb pressa per dinar i no perdre l'avió, encara va tenir temps per observar com a fora al pàrquing membres de la penya Jovent Gironí havien fet un pancarta amb el lema «Pablo, etern gironí» i encenien unes bengales per acomidar-lo. Machín va tenir temps per anar-los a saludar i agrair-los el suport tot aquest temps.

Machín ja va ser notícia ahir al migdia a molts informatius estatals. És el que espera a partir d'ara a un tècnic que va passar d'una ciutat molt petita com Sòria a una de petita com Girona. Ara Sevilla i el seu enorme entorn mediàtic i la seva pressió corresponent l'esperen. Un repte per a valents. Com ho era venir a Girona el març del 2014.