Pablo Machín va ser presentat ahir al matí a Sevilla i, com no podia ser d'una altra manera, l'extècnic del Girona va haver de respondre preguntes sobre si al Sánchez Pizjuán també apostaria pel sistema de tres centrals que tan bon resultat li ha donat a Girona i si aquest és viable en un «equip gran». Machín se'n va sortir assegurant que «no soc esclau de cap sistema», però admetent que, d'entrada la seva «primera idea és transmetre als jugadors l'esquema que he utilitzat al Girona». Un sistema o, segons Pablo Machín, unes «idees futbolístiques, perquè la idea sempre és més important que el sistema», que des de Girona són percebudes com una part més del llegat que el tècnic sorià deixa a Montilivi. «El seu llegat és excepcional per la feina que ha fet i perquè ha deixat el club a Primera Divisió, un equip fet i també un sistema de joc que ha funcionat tant a Segona Divisió com a Primera», explica Oriol Alsina, actual director esportiu del Llagostera, que el març del 2014 va apostar per un llavors desconegut Pablo Machín i li va encarregar la feina d'intentar evitar un descens a Segona B que semblava gairebé fet.
L'exjugador del Girona i d'equips com Llevant, Olot o Banyoles, Albert Serra, forma ara part del Consell Assessor del club blanc-i-vermell i ha seguit del prop els partits d'aquesta temporada de l'equip fent d'analista en les transmissions de FeM Girona. «Pablo Machín serà recordat perquè deixa l'equip a Primera Divisió, un èxit que ha capgirat la percepció que es té del Girona; no només a la ciutat sinó també a moltes més poblacions gironines on ara veuen nens amb samarretes del Girona o com el que fa a l'equip apareix a moltes converses», explica el banyolí Serra que, residint a Besalú, veu com l'efecte de tenir el Girona a Primera Divisió ha multiplicat el ressò de l'equip cada cop a més quilòmetres de distància de la capital. Una popularització del Girona en la qual Pablo Machín, i les seves idees futbolistíques, hi ha tingut molt a veure. «El més complicat que ha aconseguit Machín en aquests anys a Girona ha estat que tothom cregués en les seves idees; primer va ser ell i darrere seu els altres tècnics, els jugadors i fins a arribar als aficionats tothom ha acabat assumint que la seva manera de veure el futbol era la que més convenia al Girona, en veure que ell no en dubtava», explica Serra.
En una extensa entrevista a la revista digital The Tactical Room, Pablo Machín definia el seu ideari futbolístic: «Jugar bé és jugar a allò que tu vols jugar: la teva idea de joc, la teva proposta». I després de seguir-lo de prop aquesta temporada com a analista de Diari de Girona i Catalunya Ràdio, l'entrenador garrotxí Francesc Cargol no dubta que no apartar-se mai del futbol que tenia al cap ha estat clau per als èxits a la banqueta de Montilivi del tècnic nascut a Gómara. «Pablo Machín va imposar les seves idees des del primer dia i les ha mantingut fins al final, amb les variants que han calgut en moments determinants però sempre sent fidel a una idea original que no ha variat», explica Cargol, que veu un punt d'inflexió clau el passat estiu quan, sense fer cas de l'escepticisme general, va seguir apostant per jugar amb la defensa de tres i els dos carrilers: «Hi havia els dubtes de si el seu sistema podria servir a Primera Divisió com ho feia a Segona i s'ha demostrat que sí, perquè els jugadors el tenien molt ben après i va mantenir un grup de 8 o 9 futbolistes dels que van aconseguir l'ascens».
I, a l'hora de la veritat, el futbol de Pablo Machín va ser un dels grans maldecaps de molts tècnics d'equips de Primera Divisió en molts moments d'aquesta històrica temporada de l'estrena del Girona a l'elit. «Especialment a la primera volta, molts equips no sabien com jugar contra el Girona. Els costava defensar les bandes, com contrarestar els quatre jugadors per dins que fa servir el Girona o com pressionar la sortida de la pilota dels tres centrals», recorda Francesc Cargol, que veu el sistema popularitzat per Pablo Machín exportable a qualsevol altre equip: «Això sí, has de tenir els jugadors per fer-ho: gent ràpida a les bandes, cinc o sis centrals un davanter gran de referència...».
En aquesta mateixa línia, Oriol Alsina defensa que el sistema de Pablo Machín amb tres centrals i dos carrilers forma part del llegat que deixa el tècnic. No només al Girona, sinó també a Primera Divisió, en la qual no hi estava jugant ningú. «El seu sistema es pot continuar fent servir al Girona, però no només al Girona perquè en certa manera es pot dir que ha creat escola i ja es veu com altres equips intenten jugar-hi», assegura convençut un Oriol Alsina que, però, no té clar si a Sevilla Machín jugarà amb tres centrals o optarà per fer servir un dibuix més habitual; «No ho sé, perquè no hi he parlat, però ell és un entrenador que està capacitat per jugar amb qualsevol sistema».
En canvi, el veterà Xavi Agustí no dona tanta importància al sistema -«tenia els jugadors per fer-ho, jo també ho vaig fer amb Roberto Fresnedoso i Isidre Darnés»: i en destaca més com «ha donat molta confiança a uns futbolistes, que jugaven sempre, i aquests li han tornat». «El que ha fet Machín té molt mèrit, perquè va salvar el Girona i després el va pujar en el moment just, quan havia entrat el City i hi havia diners i no pas dos anys abans quan no n'hi havia», destaca Xavi Agustí.
