Una vintena de dies enrere, abans de rebre al València en l'últim partit a Montilivi de la temporada, Eloi Amagat comunicava que posava el punt i final a la seva etapa al Girona, on ha estat nou temporades, tastant des de la Tercera Divisió fins la màxima categoria del futbol estatal. Als 33 anys, i sense cap ganes de penjar les botes, el gironí té ara per davant un futur que encara és incert. No ha triat destí i espera a comptar amb suficients propostes com per valorar-ho detingudament. Ara no té gaires ganes de posar-hi obstacles ni impediments. Està «obert a tot» i tampoc es tanca «cap porta». Les properes setmanes, a mesura que s'acabin les competicions i el mercat es mogui, prendrà una decisió. De moment, toca esperar.

«Encara no ho tinc gens clar. S'anirà decidint a mesura que comenci a tenir opcions al damunt de la taula. De moment tot està molt recent i hi ha lligues que no s'han acabat», explica el futbolista. No es marca una competició en concret, ni un equip. El que demana és «recuperar la il·lusió per competir». És el seu principal requisit. «No em tanco portes a cap opció. M'és igual a on anar, si més a prop o més lluny. Estic obert a qualsevol proposta». Ara bé, també especifica que si ha de fer les maletes i fer una quilometrada, «hauria de ser una proposta important». No li caurien els anells si se'n va a jugar a la Segona Divisió B, categoria de la qual ja té alguna oferta al damunt de la taula, però Eloi Amagat és ambiciós i exigent. «Evidentment, quan estàs a un nivell futbolístic i també contractual, el que vols és que la diferència sigui la mínima. Sí, estic disposat a parlar amb tothom i no em tanco cap porta, però el que tothom vol és jugar el més amunt possible». Sempre, això sí, tocant de peus a terra. «No soc un il·lús; és impossible jugar a la Primera Divisió. Però també hi ha més països. O la Segona Divisió A, una categoria molt maca i que conec perfectament. Com he dit, estic del tot obert», especifica.

Machín i el Llagostera

A banda de valorar la seva situació, Eloi Amagat també té temps per abordar d'altres temes. Un d'ells, la marxa de Pablo Machín al Sevilla. «Quan el tema s'allargava tant, era normal que hi havia alguna cosa que es movia des de feia un temps. Se'n va a un gran de la lliga espanyola i ha considerat que una oportunitat així no la tornaria a tenir». Qüestionat sobre quin hauria de ser el perfil del nou tècnic, el gironí confessa que «amb la renovació de Cárcel queda demostrat que el projecte és a llarg termini. Suposo que s'apostarà per un entrenador valent, que aposti per tenir la iniciativa, que vulgui tenir la pilota... I ho dic sense cap idea de qui pot ser».

I del Girona al Llagostera, per valorar el descens a Tercera del que un dia va ser el seu club. «Em sap molt de greu. Si vaig tornar a Montilivi va ser gràcies al meu pas per allà. Per l'entitat, pel poble i habitants, fa molts anys que ha estat per sobre les seves possibilitats. Però conec la família Tarragó i Alsina; són gent de futbol i havien fet una vegada més una aposta important. Estic convençut que tornaran a fer-ho i que es construirà una plantilla competitiva per pujar de nou».