03 de juny de 2018
03.06.2018

Un any entre les estrelles

El Girona celebra demà el primer aniversari del dia que va tocar la glòria amb l'ascens a Primera Divisió

03.06.2018 | 09:00
Un any entre les estrelles

Un pressupost multiplicat per cinc (de 9 a gairebé 45 milions), un estadi ampliat fins a poder-hi encabir 13.500 aficionats, i una massa social disparada dels 7.000 als 9.200 abonats, amb més de 12.000 socis. Aquest seria el balanç ràpid i númeric per definir com ha canviat el Girona FC en un any. En només 365 dies frenètics, els que van des del 4 de juny de 2017 fins avui.

Demà es compleix el primer aniversari de l'ascens a Primera i, des d'aquell dia, ni club, ni jugadors, ni afició han volgut baixar del núvol. Des que Arcediano Monescillo va xiular el final del Girona-Saragossa quan passaven pocs minuts de 3/4 de 10 de la nit d'aquell inoblidable diumenge, el projecte no ha parat de crèixer, s'ha consolidat a Primera i, per molt que ara s'hagi de reformular amb la marxa de Machín i els seus principals col·laboradors, s'ha marcat un canvi de tendència que, per poc bé que segueixin anant les coses, no hauria de tenir aturador. És allò que el president Delfí Geli defineix com «el gran tresor que ha aconseguit el club»: generar «il·lusió pel futbol» en una ciutat que l'havia oblidada. Si és que mai, realment, n'havia tinguda.

Aquesta setmana Palco23, un diari d'informació econòmica del negoci de l'esport, ha publicat l'informe Guia econòmica LaLliga 2018. En l'apartat dedicat al Girona es destaca que el club «amb prou feines té deutes significatius amb tercers, ja que la seva activitat s'ha pogut finançar amb les aportacions dels màxims accionistes», primer TVSE Futbol, i des d'aquesta temporada per la nova propietat, el City Football Group i Pere Guardiola (Girona Football Group). El deute que va generar l'ascens per culpa de les primes també s'ha pogut resoldre i aquest any es tancarà amb beneficis. I tot això abans que s'anunciï el nou patrocinador de la samarreta (s'apunta que serà la casa d'apostes Marathonbet), una font d'ingressos que aquest curs s'ha quedat sense explotar.

Geli assegura que els canvis que ha patit el club són diversos. «Tothom veu que la repercussió del Girona no és la mateixa a Primera que a Segona, ens enfrontem als millors equips del món i, per exemple, la victòria contra el Madrid va tenir transcendència mundial». Hi ha més, segons el president: «Estem millorant les instal·lacions, hem ampliat Montilivi i estem a l'espera de poder-hi fer més actuacions un cop s'aprovi la concessió per part de l'Ajuntament. A més, amb les instal·lacions del PGA per entrenar donarem totes les facilitats als tècnics i als jugadors en el seu dia a dia i amb la màxima professionalitat».

L'exjugador va ser nomenat president el juliol de 2015, setmanes després del cop contra el Lugo i quan tot just havien passat uns dies del canvi de propietat: Josep Delgado va traspassar les seves accions al grup francès TVSE Futbol. Des d'aleshores el Girona ha doblat el personal i a les oficines «cada vegada tothom està més especialitzat a les diferents àrees», detalla el dirigent. Delfí Geli recorda que un informe de la Cambra de Comerç encarregat pel mateix club va revelar que l'impacte del Girona de Primera per a la ciutat i la província és de 22,5 milions d'euros. «Tothom comença a ser conscient de la importància que tenim. Creixem molt, cada vegada més dins la societat gironina, perquè tenim valor. Passegem el nom de la ciutat, hem caigut bé i si som capaços d'assentar-nos a la categoria, això encara hauria d'anar a més», subratlla.

La festa de l'endemà

Més que del Girona-Saragossa, el president té gravades encara a la memòria les imatges de l'endemà, de la brutal celebració que hi va haver a la ciutat. Fossin 15.000 o 30.000 les persones que van llançar-se al carrer, la gentada va ser impressionant. Geli explica que «el que més em va sorprendre va ser com es va viure l'ascens, més que el dia del partit. Potser no n'érem conscients, que la gent s'ho agafaria amb tanta il·lusió. La ciutat havia estat apagada i hem aconseguit generar il·lusió pel futbol. És el nostre principal tresor de tot allò que hem aconseguit».

Aquell ascens del 4 de juny de 2017 i la posterior festa de l'endemà van donar pas a un estiu amb molta feina a Montilivi. L'aforament de l'estadi es va ampliar fins els 13.500 seients (quan el Girona va redebutar a Segona ara farà 10 anys al camp només hi havia cabuda per a 6.000 espectadors perquè la grada de Preferent estava ensorrada i coberta per una lona). Aquest any la idea és ampliar el gol sud i instal·lar la nova il·luminació. I en el futur, amb la concessió a la butxaca, el club es proposa transformar Montilivi en una instal·lació pròpia de Primera, amb millors serveis i accessibilitat, i la màxima comoditat per als espectadors.

Aquest tornarà a ser un estiu mogut, per consolidar l'equip a Primera i seguir fent millores a tots nivells. Esportivament el projecte haurà de començar de nou. La marxa de Pablo Machín hi obliga. Tot i que el Girona ha sigut desè aquest curs, una de les grans revelacions de la temporada, Delfí Geli alerta que l'objectiu tornarà a ser el mateix l'any que ve: salvar la categoria. «Volem estar un altre any a Primera. No ens podem creure que tot està fet perquè hem fet un any bo. Seria el nostre principal error», considera el president, que entèn que el projecte ha d'anar creixent de manera sostenible, sense fer bogeries. Sobre la cerca del nou entrenador i cos tècnic, tranquil·litat: «vindran persones ben preparades», destaca.

L'ascens d'ara fa un any va culminar a la tercera dos intents més, seguits, que havien fracassat. El de 2015, amb el Lugo i el Saragossa de botxins, i el 2016, caient en la final de la promoció contra l'Osasuna. Abans, el 2013, el Girona havia disputat per primera vegada una fase d'ascens a Primera. Va ser de la mà de Rubi i es va caure amb l'Almeria en la darrera eliminatòria del play-off. Aquell Girona de fa cinc anys ben poc té a veure amb l'actual. Quan es va acabar el darrer partit a Almeria la majoria de jugadors i el propi Rubi van acomiadar-se, tips dels problemes econòmics i de tota mena que havien patit. Aquells anys de vaques magres semblen haver passat definitivament a la història. Ara el repte és convertir aquest any a les estrelles en una cosa habitual. I sense fi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema