09 de juny de 2018
09.06.2018

Un entrenador «proper» i «treballador» que rep el vistiplau de l'entorn

L'afició confia cegament en l'aposta personal de Quique Cárcel per a la banqueta de Montilivi tot i estar a l'expectativa per veure si Eusebio serà capaç de fer oblidar el llegat de Machín

09.06.2018 | 07:49
Eusebio Sacristán, ahir a la sala de premsa de Montilivi.

Per més bona fe, intenció i ganes hi posi, a Eusebio Sacristán l'ajudaran a guanyar-se a tothom els resultats. És així el futbol, no hi ha volta de full. De moment, acaba d'aterrar a Montilivi. Ho fa amb un currículum prou interessant a les banquetes i força més nodrit com a futbolista, i també amb tota la il·lusió del món. El repte no serà fàcil i per davant té molta feina per fer. De moment, fins que la pilota no comenci a rodar, ja sigui en pretemporada o quan la Lliga aixequi el teló, a Girona no se'l podrà valorar. Almenys, amb proves fefaents. Ara tot són especulacions, esperances, il·lusions o desencisos. En general, però, l'entorn ha encaixat prou bé l'arribada d'un tècnic que, com a jugador, va beure de la sabiduria de Cantatore o Cruyff; mentre que ja com a tècnic, va aprendre i gaudir al costat de Frank Rijkaard al Camp Nou. Diari de Girona ha volgut palpar no només què en diu l'afició, sinó també com és Eusebio segons aquells que el coneixen millor. La impressió, en general, ha estat positiva. Al castellà se'l defineix com una persona metòdica, treballadora i molt propera amb el futbolista. Un entrenador que té les idees clares i que intentarà, de ben segur, que el Girona sigui protagonista al damunt del terreny de joc. Mentrestant, l'afició li dona un vot de confiança. Ha estat una aposta personal de Quique Cárcel, el director esportiu, i això ja compta per als seguidors.

Els futbolistes opinen


El 2002, amb 37 anys a l'esquena i l'honor d'haver-se convertit en el tercer jugador que més partits oficials ha disputat en la història de la Lliga, amb 543, Eusebio va decidir penjar les botes. Ja n'hi havia prou. Era l'hora de deixar-ho estar, però sense abandonar pas el futbol. Això mai. Un cop retirat, va dedicar bona part dels seus esforços a treure's el carnet d'entrenador i des del 2003 fins a l'any 2008 va formar part del cos tècnic del Barça, on es va convertir en un dels ajudants més propers de Frank Rijkaard. No va ser fins al 2009 que va tenir la seva primera oportunitat per volar sol. El Celta destituïa Pepe Murcia i apostava per ell. Era la Segona Divisió A, els seus inicis a les banquetes com a primer responsable. Allà va coincidir amb un ja veterà Fran Noguerol, central que poc després vestiria la samarreta del Girona. «Era la seva primera experiència com a entrenador, però va demostrar que és una persona que té molt clar què és el que vol i què demana als seus equips», el recorda. El gallec parla també del seu mètode. «Vol dominar a través de la possessió, però imagino que s'ha format i ha evolucionat per ser més complet que llavors. És un tècnic preparat, ambiciós, segur i treballador». Noguerol el veu «proper i treballador», alhora que intueix que a partir d'ara a Montilivi es viurà «un lleuger canvi d'estil respecte als últims anys, tot i que seran els resultats els que marcaran el full de ruta».

Un any i mig després de posar els dos peus a Vigo, va enfilar de nou cap a Can Barça, aquest cop per agafar les regnes del filial. Allà, entre el munt de jugadors que va tenir a les seves ordres, va coincidir amb Gerard Gumbau. El de Campllong, ara al Leganés, en guarda un excel·lent record.

«És l'entrenador que més m'ha marcat. El Girona ha encertat amb ell» . Gerard Gumbau. Futbolista del Leganés
«És un gran entrenador, el que més m'ha marcat a la meva carrera», deixa anar. S'explica: «Va confiar en mi i em va permetre fer un pas essencial; no és gens fàcil fer jugar a Segona A un nano que ve de categories amateurs. Sempre li estaré agraït». Per a Gumbau, el de La Seca és una persona que «té les idees molt clares» i que «durant molt de temps així ho ha demostrat». Subratlla l'«excel·lent» temporada que va fer fa poc amb la Reial, en què va portar l'equip basc a Europa, i en destaca la seva «experiència». «El Girona ha encertat fitxant-lo, aportarà tranquil·litat i una clara idea de futbol. És molt proper amb el futbolista i sempre intenta treure el màxim rendiment de cadascú», afegeix.

S'hi suma un altre exblanc-i-vermell que també hi va coincidir al Barça B. Es tracta de Dani Nieto, ara al Numància i amb passat a Montilivi i el Miniestadi, entre d'altres llocs. «Eusebio és un bon entrenador que té molt clar el que vol fer. La seva idea de joc passa per tenir la iniciativa amb la pilota als peus. Es relaciona bé amb els futbolistes i això és una de les seves virtuts i quelcom important en un vestidor. Crec que al Girona li pot donar una altra perspectiva», valora, abans de rematar-ho: «Crec que el seu fitxatge és un encert».


«És un tècnic ben preparat, ambiciós, segur del que fa i també treballador» . Fran Noguerol. Exfutbolista

Ho arrodoneix Juan Cámara, qui hi va coincidir al filial blaugrana durant mitja temporada. «Em va marcar perquè em va permetre fer el salt a la Segona Divisió A. Es va portar molt bé amb mi», recorda. «Dins el vestidor se'l respecta molt, en sap un niu i amb ell vaig jugar moltíssim. Penso que ha estat un gran encert del Girona. És un gran entrenador que pot funcionar perfectament i que els pot donar bons resultats».

Quatre punts de vista, quatre perfils de futbolista ben diferents i un munt de bones paraules per a un Eusebio que, si és encertat el que es diu d'ell, es pot guanyar ben ràpidament el vestidor de Montilivi amb el seu tarannà proper i segur de si mateix. De moment, encara queda un mes perquè el Girona 18/19 es posi en marxa i perquè els jugadors, els que ja hi ha en plantilla i els que encara han de venir, coneguin el nou entrenador.

L'entorn opina


Amb menys coneixement de causa, perquè no l'han tractat tant o fins i tot gens. Però la seva paraula val tant o més que la resta. Parla l'entorn. Aficionats, penyistes i persones que alguna vegada han estat vinculades al club. Gent que espera que la peça Eusebio encaixi a la perfecció al trencaclosques. Amb il·lusió, però també cert recel i a l'expectativa. L'aposta funcionarà o s'estavellarà en l'intent de superar els excel·lents registres que ha deixat Pablo Machín al llarg d'aquests anys?

«És un perfil diferent al de Machín, però esperem que acabi funcionant». Raimon Nadal. Penya Pere Pons
Primer, torn per als penyistes. S'encarrega d'obrir foc Raimon Nadal, de la Penya Pere Pons. Considera que la incorporació d'Eusebio Sacristán és «una bona decisió» perquè es tracta d'una «persona perfectament vàlida»; a més, l'anunci del seu fitxatge ha arribat «en el millor moment possible» perquè «l'elecció no es podia demorar més». Ara, amb l'objectiu de «viure una temporada tranquil·la, amb bon joc i mantenint la línia de l'últim any», diu també que tot plegat li «genera alguns interrogants» perquè «caldrà veure si és capaç d'igualar o fins i tot millorar una mica la dinàmica de Pablo Machín», amb qui té un «perfil totalment diferent». Tot i això es mostra «optimista», encara que avisa: «Esperem que no es trobi a faltar la cohesió i motivació que va aconseguir el cos tècnic anterior, quan es tenia a tothom endollat».

El secunda Pepe Sierra, de la Penya Immortal. El convenç la seva «experiència» a les banquetes i també la imatge que ha deixat cada cop que el Girona s'ha hagut d'enfrontar a un rival entrenat per ell. «Quan va venir la Reial Societat tots vam estar d'acord que havia estat un dels millors equips que havia passat per aquí», diu. Hi confia «plenament» perquè ha estat una «aposta» personal de Quique Cárcel i, sobre l'estil de joc, valora que «un entrenador ha de creure en el sistema que aplica per fer-hi creure; crec que canviarà una mica la manera de jugar i espero que això no sigui cap problema».

«Ha de ser fidel al seu estil de joc i adaptar-lo a la millor plantilla que es pugui construir». Lluís Serras. Penya Pablo Machine
Hi posa la rúbrica Lluís Serras, de la Penya Pablo Machine. Valora «molt positivament» el fitxatge d'Eusebio Sacristán perquè «entenc que deriva de la reflexió i del criteri de Quique Cárcel». Li dona el vistiplau, si bé la incògnita és saber fins a quin punt el sistema de joc serà igual al que proposava Pablo Machín o si, en canvi, tindrà més o menys matisos. «Més que mantenir aquesta filosofia, crec que hauria de ser fidel a les seves conviccions i a la seva manera de jugar. Tot això, hauria d'adaptar-ho a la millor plantilla que es pugui confeccionar. Només així, d'aquesta manera, podrà transmetre la seva idea de joc. El que li vagi bé a ell, també li anirà bé al Girona», reflexiona.

Penyistes al marge, també aprofiten per dir la seva un parell d'expresidents. Dispara primer Francesc Rebled, qui ostentava el càrrec quan es va fitxar Pablo Machín, l'any 2014. Com la gran majoria, avala el fitxatge d'Eusebio, tot i que es mostra expectant per veure com li aniran les coses, primer, i quin serà l'estil de joc que s'acabarà imposant. «Si Quique Cárcel l'ha triat és perquè té clar el perfil d'entrenador que necessitem. Ara se l'ha de deixar que treballi, i que entrenador i equip s'adaptin l'un amb l'altre. Ell ha vingut sabent quin perfil de jugadors té; a partir d'ara, hi afegirà algun fitxatge i retocs personals. Entenc que no pot venir aquí i canviar-ho tot de manera redical. Seria massa de sobte i generaria dubtes. Ara cal veure quins retocs hi posarà», diu.

«Se l'ha de deixar que treballi i que tant ell com l'equip s'adaptin mútuament». Francesc Rebled. Expresident del Girona FC
Aporta igualment el seu granet de sorra Joaquim Boadas. «És un entrenador que, quan ha dirigit d'altres equips i s'ha enfrontat a nosaltres, sempre ens ha posat les coses molt difícils. Això demostra que sap estudiar molt bé els rivals. Confio que ho farà bé i hem d'estar a mort amb ell perquè el seu èxit també serà el nostre èxit», valora, tot confirmant que «té tot el meu suport».

L'encarregat de rubricar aquest reguitzell d'opinions i valoracions és Xavi Agustí, veterà exjugador i també antic entrenador del Girona i d'un munt d'equips. Primer, creu que la d'Eusebio és una «molt bona opció» per a la banqueta de Montilivi. Perquè «sempre ha caigut bé en el món del futbol», d'una banda, i de l'altra perquè «és una persona treballadora, honrada i intel·ligent». Un altre punt a favor que li troba és el seu vincle amb el City, ja que és amic de Pep Guardiola: «Espero que així es pugui treure més profit dels cedits que vinguin de Manchester; sembla que els de l'últim any no eren prou bons...». I diu també la seva sobre la postura del tècnic entrant de mantenir l'estil de Machín. «Ha fet molt bé de dir-ho. No pot dir que vindrà i ho canviarà tot. Després farà com tots els entrenadors hem fet: el que ens surt dels nassos».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema