El director esportiu del Girona, Quique Cárcel, va reconèixer fa uns dies que l'adeu de Pablo Machín havia estat inesperat i que havia «aturat» la planificació esportiva per al curs vinent. Un cop confirmada la sortida del tècnic sorià, el barceloní va centrar tots els seus esforços en la tria del nou entrenador. No gaires dies va necessitar per decantar-se per Eusebio Sacristán després de fer unes quantes preses de contacte amb d'altres tècnics. Decidit ja l'entrenador i el seu cos tècnic, Cárcel torna a estar treballant de ple en la configuració de la plantilla del curs vinent. Eusebio ja va manifestar que s'adaptaria al sistema de Machín que tants èxits ha donat al Girona les darreres temporades. En aquest sentit, i pensant ja en el proper exercici, els primers moviments pel que fa a fitxatges haurien de ser les compres de Marc Muniesa a l'Stoke City i de Johan Mojica al Rayo Vallecano. El de Lloret tenia una clàusula de compra obligatòria en cas de salvació al seu contracte. De la seva banda, el Girona veu interessant quedar-se amb el colombià en propietat a canvi de 5 milions d'euros.
A l'espera de veure com avança l'estiu, la porteria del Girona és una de les posicions que, en principi, no hauria de patir modificacions. Els tres porters que hi ha a plantilla tenen contracte en vigor, però en futbol mai se sap què pot passar i no seria descartable cap moviment. Així, Eusebio haurà d'escollir per ser titular sota pals entre Yassine Bounou, Gorka Iraizoz i José Aurelio Suárez. Amb contracte fins al 2019, Bounou i Iraizoz han estat els dos homes que s'han repartit la porteria aquesta temporada, amb el marroquí imposant-se al navarrès i consolidant-s'hi. Suárez, en canvi, no ha tingut gens de sort amb les lesions i s'ha passat el curs en blanc. El jove porter asturià, de 22 anys, té contracte fins al 2021. Suárez, a qui Eusebio va fer debutar amb el Barça B a Segona A no fa vacances i s'està recuperant aquests dies a Montilivi de la lesió a l'espatlla que l'ha martiritzat enguany.
Gorka Iraizoz va ser el primer fitxatge del Girona l'estiu passat. Venia d'una gran trajectòria a Primera amb l'Espanyol i l'Athletic Club i arribava per aportar experiència a la porteria. Tot i començar com a titular indiscutible, algunes errades i la mala ratxa de l'equip van fer que Machín es decidís a asseure'l a la banqueta i donés l'alternativa a Bounou. El navarrès, de 37 anys, ha disputat un total de 10 partits entre Lliga i Copa del Rei en els quals ha encaixat 14 gols.
Riazor va ser l'escenari del debut de Bounou a Primera Divisió. El marroquí va veure com Machín li donava l'oportunitat i la va aprofitar. L'ex del Saragossa ha acabat sent el porter titular del Girona sense discussió i relegant Iraizoz a la suplència fins i tot en els darrers partits ja sense res en joc. Bounou ha jugat un total de 31 partits en els quals ha rebut 48 gols, una bona part encaixats als camps del Barça (6-1), Madrid (6-3) i Reial Societat (5-0) i contra l'Eibar (4-1 i 1-4). Bounou ha combinat notables actuacions -no ha encaixat en 8 partits- amb d'altres de no tan eficients. Tot i això, s'ha confirmat com el porter titular del Girona a Primera, cosa que li ha valgut un lloc entre els 23 escollits del Marroc per jugar el Mundial. En aquest sentit, Bounou ha estat suplent durant la fase de classificació de Munir (Numància) -inèdit aquest curs amb els sorians- i caldrà veure quin és l'escollit per ser titular pel seleccionador Hervé Renard. El marroquí fa mesos que està negociant una ampliació i millora de contracte amb el Girona més enllà del 2019 però de moment l'operació no s'ha desencallat. Si finalment té minuts al Mundial, podria revaloritzar-se.
Suárez torna a començar
Una mala caiguda en l'escalfament del primer partit de Lliga amb el Peralada contra el Mallorca li va provocar una luxació de la càpsula articular de l'espatlla. Havia deixat el Barça B per ser titular titular amb el Peralada i entrenar-se amb el primer equip del Girona a l'espera d'una oportunitat. A principis de gener i en tot just el segon dia d'entrenaments, Suárez va tornar-se a fer mal a la mateixa espatlla i va tornar a ser operat (el dia 10). Aquest cop d'una luxació completa de l'espatlla. Mig any després, mentre tots els seus companys fan vacances, l'asturià treballa en solitari a Montilivi per començar la pretemporada en plenes condicions.
Aquest és el repte que s'ha marcat un Suárez a qui aquest any en blanc ha fet més madur i sobretot més fort mentalment. L'asturià no tem una possible nova recaiguda i encara el curs 18-19 amb la il·lusió de continuar creixent com a professional. L'escalfor del vestidor, dels fisioterapeutes i recuperadors del club ha estat clau per fer que Suárez se sentís com un més. L'arribada d'Eusebio no li garanteix res però el fet que el conegui i que el fes debutar a Segona A amb el Barça B pot ser un factor que li jugui al seu favor. En il·lusió ningú el guanyarà després d'un any tan negre.
