L'equip de govern convergent ha anunciat un acord amb el Girona Futbol Club per cedir-li l'estadi municipal de Montilivi més dos aparcaments, el de davant de l'estadi i el situat just a sota el Gol Nord, durant 50 anys. És a dir, l'empresa propietària de l'equip de futbol, amb seu a Manchester, tindrà l'ús exclusiu de l'equipament públic fins al 2068 amb un increment d'edificabilitat que permetrà ampliar l'estadi i crear una zona comercial. Com a contrapartida, l'empresa es compromet a fer inversions a l'estadi, especialment a partir d'aquí a 10 anys, i a pagar un cànon d'aproximadament 200.000 euros anuals sempre que tingui beneficis que l'Ajuntament haurà d'invertir en el mateix camp. Anada i tornada. El que rep de lloguer l'Ajuntament ho posarà íntegrament a l'estadi que utilitza en exclusiva el club i, per tant, el retorn econòmic al pressupost públic de la ciutat serà inexistent. Unes inversions públiques que serviran, doncs, per fer un estadi que si mai torna a ús públic el llunyà 2068 serà molt més car i complex de mantenir. Ni la Constitució espanyola, tu. D'aquesta manera, a més a més, perdem l'oportunitat que havíem plantejat grups com la CUP-Crida per Girona o ERC-MÉS que consistia en el fet que els diners del cànon fossin destinats a un projecte d'esport base, educatiu i de salut que revertís en el conjunt de la ciutat com, per exemple, fa l'Eibar.

Aquesta era una de les moltes propostes que havíem fet com a CUP-Crida de cara aquest conveni. Unes idees que vam oferir al març a l'equip de Govern i al club però que han estat desateses per les parts. Per un costat, el club no ens ha volgut rebre durant tots aquests mesos. Per l'altre, el govern convergent no va convocar reunions amb l'oposició fins a principis de mes, malgrat que feia mesos que el tema era sobre la taula i sabia que tot plegat acabaria passant per ple. S'ha fet un acord que hipoteca la ciutat per 50 anys i s'ha gestionat únicament des del govern convergent, oblidant que una proposta d'aquesta envergadura ens implica a totes i tots i que requeriria d'un treball conjunt, de ciutat. Des de la CUP-Crida, per exemple, havíem plantejat un conveni més curt de temps que, més enllà del cànon per a l'esport base, inclogués campanyes proactives del club en contra el racisme, el sexisme o l'homofòbia o de promoció de la llengua catalana que finalment quedaran únicament en seguir allò que ja marca la llei. També havíem proposat noves fórmules de recollida dels residus o que el club assumís una part de la despesa municipal de milers d'euros cada cop que hi ha partit (policia, brigades, o part del cost dels autobusos llançadora). Finalment, proposàvem que la Universitat de Girona, una de les principals afectades per l'activitat i un dels puntals de la nostra ciutat, pogués participar més activament en la coordinació de tot el que passa a Montilivi. Bé, doncs res d'això s'ha acceptat. El que sí que ha negociat l'Ajuntament és mantenir privilegis per a regidors/es i l'alcaldessa, que tindran més de 30 entrades preferents per repartir entre ells.

Per això, pensem que el que es votarà al ple de l'Ajuntament de Girona divendres és una proposta de xec en blanc per al club. Una hipoteca per a la ciutat a 50 anys. El club tindrà l'ús exclusiu de l'estadi durant 5 dècades i un increment de sòl per poder construir d'un 20 per cent amb unes contrapartides gairebé inexistents. La reflexió sembla òbvia: si l'Ajuntament havia d'acabar cedint gratuïtament l'estadi a la propietat del club per 50 anys potser el més assenyat hauria estat vendre'l i invertir els beneficis en la construcció d'algun pavelló de barri, altres equipaments esportius, així com reforçar propostes d'esport base i educatives. Ningú pot negar que tenir un club a Primera aporta publicitat, marca i turisme a la ciutat, tres elements que ja s'enduen bona part del pressupost públic, però de la privatització d'un equipament esportiu com el de Montilivi durant 50 anys, la ciutat hauria d'aspirar a treure'n alguna cosa més que les gràcies. I, especialment, en temes com és l'esport de base i la seva immensa potencialitat educativa, del quals no anem precisament sobrats, malgrat la bona feina que fan els clubs petits i de barri.

Molts hem vibrat amb el Girona els últims anys, fins i tot hem fet desplaçaments a diversos indrets de Catalunya i de l'Estat per donar suport a l'equip. Altres gironins i gironines viuen sense interès tot aquest afer. A Girona, com a totes les ciutats, hi ha sensacions diverses i, fins i tot, oposades amb el futbol. Però el que és indiscutible és que l'Ajuntament ha d'aconseguir fer les millors polítiques amb els equipaments públics de la ciutat i, en aquesta ocasió ens hem quedat lluny d'aconseguir-ho. Les propostes de la CUP-Crida per Girona continuen sobre la taula. L'alcaldessa diu que no és un acord rígid, però els 50 anys de cessió seran un fet demà si no hi ha cap novetat d'última hora. Fins al 2068. Amb aquesta decisió, Madrenas hipoteca un equipament municipal i ho fa sense aconseguir res per a la ciutat, més enllà que el nom de l'estadi sigui sempre «Girona o Montilivi» i que el club urbanitzi més la zona de Montilivi. Aquesta és la realitat. Votarem en conseqüència.