L'estrena del Girona a Primera Divisió no pot haver estat millor. Més enllà del somni, il·lusió o utopia que va suposar lluitar per classificar-se per a l'Europa League, la realitat és que el principal objectiu -i gairebé únic- de la temporada era la permanència i es va assolir a principis de març amb la victòria al camp del Vila-real (0-2). A partir d'aquell dia tothom va començar a parlar d'Europa i a l'equip li van fallar les forces al tram final de la competició per arribar més lluny. Sigui com sigui, la desena posició final és més que meritòria per a un equip cridat a principis de curs a passar-les molt magres per a assolir a salvació. Païdes les emocions del debut, el Girona ja prepara la nova temporada. Ho fa amb l'alerta per part de tots els experts que les segones temporades són sempre més difícils que les primeres. Que si ja no es tindrà la inèrsia de l'ascens, que si el factor sorpresa haurà desaparegut...Però què els ha passat als clubs que han pujat en els últims 30 anys en el seu segon curs a la màxima categoria? La història diu que de 10 equips només un va baixar a Segona A en la segona temporada. Va ser el Numància 2000-01, que en l'any anterior s'havia salvat amb patiments. La resta, Logronyès, Albacete, Reial Burgos, Compostel·la, Màlaga CF, Getafe, UD Almeria, Eibar i Leganés no van passar angúnies en el seu segon exercici entre els millors d'Espanya.
Que només un dels darrers deu debutants baixés l'any següent és una dada, sens dubte, per a l'optimisme. Ara bé, amb dades ni estadístiques el Girona no se salvarà el curs vinent. És per això que des de la direcció esportiva s'està dissenyant la millor plantilla possible per evitar debilitar l'equip. Això és el que li va passar al Numància 00-01 que va perdre homes claus en la salvació de l'any abans com Iván Rocha (Elx), Belsué (retirat), Rivera (Madrid) i sobretot Castaño (Betis) i no va poder aguantar la categoria. L'actual president del Girona Delfí Geli li va tocar viure una situació delicada amb l'Albacete. Després de ser el millor debutant de la història el curs 91-92, quedant 7è i fregant la UEFA, l'any següent (92-93) l'equip manxec va patir d'allò més per salvar-se. De fet, va acabar 17è i es va veure obligat a jugar l'antiga promoció contra el Mallorca (3r de Segona A). La moneda va sortir cara pels de Víctor Espárrago que a l'estiu havien perdut el porter Conejo, Aquino, Juárez o Etcheverry, entre altres, i que es van acabar salvant superant els mallorquins a la promoció (1-3 al Lluís Sitjar i 1-2 al Carlos Belmonte). Així, llevat d'Albacete i Numància, la resta d'equips novells no van passar gaires patiments en el seu segon curs a Primera. En aquest sentit, el Leganés ha marcat la permanència quedant 17è els dos últims exercicis però patint ben poc gràcies als pocs punts sumats pels tres descendits.
No van tenir l'oportunitat de jugar una segona temporada a la màxima categoria Mèrida (95-96), Extremadura (96-97), Vila-real (98-99) i Xerez (2009-10) que van baixar en l'any de la seva estrena a Primera Divisió. Això sí, Mèrida, Extemadura i Vila-real aconseguiririen tornar a pujar Primera només una temporada després del descens a Segona A.
