Fins fa poc el bar, relacionat amb el futbol, era un punt de trobada per veure els partits en col·lectivitat. A la Lliga espanyola, a partir del curs que ve, n'hi haurà un altre, de VAR, aquest escrit en ve baixa i majúscula, relacionat amb el videoarbitratge. Les reticències de la Federació i de la patronal a l'ús de la tecnologia per revisar les jugades més polèmiques han quedat enrere. Els àrbitres, a finals de maig, ja es van reunir a Boadilla del Monte per fer un curs accelerat i practicar sobre el terreny i aquesta pretemporada tots els col·legiats de Primera dirigiran partits amistosos amb VAR per seguir amb l'aprenentatge. Descartat l'ús de l'ull de falcó que la Premier aplica des de 2013 (calia pagar uns 4 milions d'euros a la FIFA, que en té la patent), la Lliga espanyola ha optat per la mateixa tecnologia que es fa servir aquest dies al Mundial. A Primera hi arribarà el curs que ve, mentre que a Segona ho farà un any més tard, el 2019/20. Es calcula que la inversió necessària volta els 2,5 milions, que van a càrrec de la patronal.
El primer que s'ha d'apuntar sobre el VAR és que l'àrbitre seguirà sent l'únic jutge dels partits i l'encarregat de prendre qualsevol decisió final. Dit això, es podrà recórrer a la tecnologia en quatre casos de revisió: gols, penals, expulsions i confusions d'identitat. El videoarbitratge funciona en dos escenaris, un als estadis i l'altre, el centre neuràlgic que s'està acabant d'ultimar a la Ciutat del Futbol de Las Rozas, seu de la RFEF. A Madrid un àrbitre (VAR) i un assistent (AVAR), seguiran el partit a través del senyal televisiu de Mediapro, tot i que amb producció pròpia per poder revisar i repetir les jugades quan ho vulguin. Quan es produeixi una acció on hi pugui haver un error «clar i manifest» del col·legiat principal, li'n informaran i serà aquest qui decidirà què fer: si refiar-se del que li diguin o optar per aturar el partit i dirigir-se a una pantalla situada a peu de gespa per analitzar, personalment, la jugada conflictiva.
Els quatre casos de revisió
El màxim responsable del VAR a Espanya és l'excol·legiat Carlos Velasco Carballo, amb un altre exàrbitre, Carlos Clos Gómez, com a segon de bord. Seria motiu de revisió, per exemple, quant als gols, una diana concedida i que gràcies a les imatges es determinés que o bé la pilota no ha entrat completament, o bé hi havia fora de joc o falta prèvia, o bé l'esfèrica havia sortit prèviament fora del camp. En allò referent als penals, es podria rearbitrar una jugada si queda clar que la falta xiulada ha sigut fora de l'àrea o viceversa, a dins i el col·legiat l'ha marcada a fora. Els dos darrers casos fan referència a les expulsions directes (no es farà servir en casos de segones grogues) o en confussions d'identitat (si en una jugada hi ha un embolic de jugadors i l'àrbitre amonesta el futbolista equivocat).
L'adaptació dels estadis de Primera a la tecnologia del VAR serà senzilla perquè les imatges s'agafen de la mateixa producció televisiva que l'operador escollit, Mediapro, distribueix als canals amb drets. Fa unes setmanes tècnics de la Lliga van ser a Montilivi per comprovar en primera persona les condicions de l'estadi del Girona i veure quins treballs s'hi han de fer aquest estiu. Bàsicament, si no hi ha canvis d'última hora, consistirà a col·locar una cabina amb una pantalla televisiva al costat de l'actual del delegat de camp. Serà allà on s'hauran de dirigir els col·legiats quan vulguin revisar una acció. Per la resta, podria variar alguna ubicació de les càmeres, però sense que hagi de tenir més transcendència. Mentretant s'estan acabant els treballs a la Ciutat del Futbol de Las Rozas per ubicar-hi el centre neuràlgic del VAR. Estarà format per vuit sales de visionat per seguir diversos partits a la vegada, tot i que per la Lliga espanyola això no caldria, ja que la programació horària de les jornades no fa coincidir partits, més enllà de casos puntuals. A través d'una xarxa de fibra òptica es rebrà el senyal televisiu a la seu per fer el seguiment, que correspondrà a àrbitres i assistents de la màxima categoria.
Protagonisme al Mundial
Tot i que a Anglaterra ja fan servir l'Ull de falcó i a d'altres lligues europees com França, Alemanya i Portugal el VAR ja està implantat, a Espanya no arribarà fins al curs que ve. Serà la darrera de les grans lligues a recórrer al videoarbitratge, que s'ha posat molt de moda aquest dies gràcies al seu protagonisme en el Mundial de Rússia.
Dissabte passat, en el Kazan Arena, el VAR es va estrenar per primer cop a la història a la Copa del Món de futbol. Va ser durant el França-Austràlia (2-1), poc abans de l'hora de joc, quan Risdon va tocar dins l'àrea Antoine Griezmann i inicialment el col·legiat d'Uruguai Andrés Cunha, va optar per deixar seguir el joc. De cop i volta, Cunha, amb una mà a l'auricular de l'orella, va aturar el partit per anar cap a la banda i revisar la jugada. Quan va observar les imatges repetides no va tenir dubtes i va marcar la pena màxima. Des que va arrencar el torneig hi ha hagut d'altres accions validades o invalidades gràcies al videoarbitratge. Espanya, per exemple, es va salvar de l'empat a un contra l'Iran perquè es va comprovar que el gol de la selecció de Queiroz era en fora de joc, com ja havia assenyalat l'àrbitre assistent.
El VAR és una eina exclusiva per als àrbitres i, de fet, ni ells mateixos el reclamaran, sinó que només hi recorreran quan siguin avisats d'una jugada dubtosa. A diferència d'esports com el tennis, amb l'ull de falcó, ni els jugadors ni els entrenadors podran demanar que una acció sigui rearbitrada tecnològicament, tot i que ja comença a ser habitual al Mundial veure, sobretot des de la banquetes, tècnics demanant-ho als quarts àrbitres. El videoarbitratge arribarà a la Lliga per quedar-se i per intentar acabar amb les polèmiques que cada setmana es generen a la màxima categoria. Si ho aconseguirà, o no, només el temps ho dirà. Per si de cas, als aficionats sempre els quedarà l'altre bar per no perdre la salsa del futbol.
