«Ara no toca, d´això en parlarem quan s´acabi la temporada». Així va despatxar Borja García qualsevol hipòtesi sobre el seu futur. Era la primavera, el Girona sospirava per classificar-se per a Europa i el jugador no tenia gaires ganes de parlar de la seva situació contractual. Va venir a dir que a Montilivi s´hi trobava a gust, se sentia estimat i que sí, que la prioritat era la de continuar. Però tampoc ho va afirmar al cent per cent, el que deixava una porta oberta a un esdevenidor incert. Dubtes, suposicions i tota mena d´intranquil·litat que van desaparèixer de cop i volta ahir a mig matí. El Girona, pocs dies després de lligar Marc Muniesa i Johan Mojica, convertint-los en els primers fitxatges d´aquesta temporada, anunciava la renovació de Borja García. El de Villaverde signa per tres anys més, de manera el seu vincle s´ha estès fins al 30 de juny del 2022.

Serà un dels jugadors que demà dilluns es posarà a les ordres d´Eusebio Sacristán. Com estava previst, en un principi. I per quedar-se durant bastant de temps. No és la primera renovació que tanca el club amb aquest futbolista; un migcampista de molta qualitat que va aterrar a Montilivi l´estiu del 2015 procedent del Còrdova, i que ha anat de menys a més fins a convertint-se en una peça important. Tant, que el novembre del 2016 Borja acceptava la primera proposició de renovació que se li posava sobre la taula. Continuaria fins al 2019. Un termini que s´ha acabat allargant uns quants anys més.

Amb la samarreta blanc-i-vermella, col·lecciona un total de 114 partits oficials, entre Lliga i Copa del Rei. Temps en què ha marcat, a més, 12 gols. Si als primers mesos d´estar-se a Girona li va costar adaptar-se a l´estil i a la filosofia que havia implantat Pablo Machín, amb el temps Borja ha acabat explotant. Ja l´any de l´històric ascens va destacar. Tampoc es va arronsar a Primera, en què s´ha convertit en un dels homes més importants de l´equip i també de la competició. Va ser el cinquè futbolista amb més minuts de la plantilla: 2.812. Superat només per Juanpe, Portu, Bernardo i Granell. A més, en l´aspecte anecdòtic, va ser l´home que més falta va rebre de tota la competició. Sempre que se li recordava, ell feia broma: «Això és perquè soc més lent i tinc més estona la pilota als peus. Segur que a en Portu, que és molt més ràpid, això no li passa»; deia.

Forjat a les categories inferiors del Rayo Vallecano i debutant amb el primer equip madrileny, el seu primer gran any el va disputar amb el Còrdova, a la Segona Divisió i sota les ordres de Paco Jémez. 40 partits i 16 gols va marcar llavors. Tant va cridar l´atenció que el Reial Madrid el va decidir pescar, per enrolar-lo al seu filial. Un parell d´any s´hi va estar; tots dos a la categoria d´argent i compartit vestidor amb Casemiro, Morata, Sobrino, Jesé i d´altres. Li va sortir l´oportunitat de debutar a Primera amb el Còrdova i no la va desaprofitar, encara que a l´elit hi va viure un curs per oblidar. 28 partits i un gol va signar, però l´equip no va rutllar i va enfilar el camí del descens per la via ràpida. Va ser llavors quan el Girona va trucar a la seva porta.

Bounou serà el següent

Tancada la carpeta de Borja García, ara el director esportiu, Quique Cárcel, centra la seva atenció en d´altres fronts oberts. Que no són pocs. Concretar les incorporacions i abordar les possibles sortides són a l´ordre del dia. Queda encara també abordar una altra renovació. La del porter Yassine Bounou, que viu una situació similar a la de Borja. El marroquí també acaba contracte el proper 2019. La seva prioritat és arribar a un acord perquè continuï vestint de blanc-i-vermell durant unes quantes temporades més. Abans de marxar cap a Rússia, les dues parts ja havien parlat del tema, però tot va quedar a l´aire. Bounou es vol quedar com més anys millor; ara només cal perfilar alguns serrells. Si res es torça, la intenció des de Montilivi és de tenir-ho tot tancat aquesta propera setmana. En un principi, el porter no s´incorporarà demà com la resta de la plantilla per haver participat al Mundial, encara que no va jugar ni un sol minut dels tres partits que va disputar el Marroc. Res fa pensar que les negociacions s´hagin de trencar, així que l´acord és a tocar.