Era un entrenador de porters dels que collaven fort i feien suar. Dels que no acceptaven que s'abaixés el pistó en cap entrenament. No en perdonava ni una als seus porters. Ja podia venir del Barça i haver guanyat tots els títols com Albert Jorquera, ser un dels porters amb més projecció de Segona A com Roberto Santamaría o només un juvenil que acaba la seva etapa de formació com Albert Quintanas. Toni Jiménez no feia diferències entre els pupils i vivia amb una passió extraordinària la seva feina. Tanta, fins i tot, com quan jugava. «L'única diferència és que ara els gols no els encaixo jo», diu el que va ser entrenador de porters del Girona a Segona A les temporades 2009-10 i 2010-11 i al final de la 2008-09 i segon entrenador blanc-i-vermell uns mesos el curs 2006-07 a Tercera. Aquest vespre, Toni tornarà a Montilivi per asseure's a la banqueta visitant com a entrenador de porters del Tottenham Hotspur, un dels clubs més potents d'Anglaterra. Ho fa convertit ja en la mà dreta de Mauricio Pochettino a qui va acompanyar a l'Espanyol quan va deixar el Girona el 2011 i a qui ha acompanyat primer al Southampton (2012-14) i des del 2014 als Spurs. Toni torna avui a l'estadi on va viure la seva primera experiència a les banquetes un cop va penjar els guants. Era la temporada 2006-07 i va aterrar a Montilivi per fer de segon de Joan Carrillo. L'experiència però, no va ser del tot positiva i van ser destituïts pels mals resultats el febrer el 2007. Després d'una etapa al capdavant del juvenil del Granollers, Toni va ser reclamat per Javi Salamero el maig del 2009 per tornar al Girona. Raül Agné havia estat destituït i amb ell l'entrenador de porters, Quim Ferrer. Toni deixava l'àrea esportiva de l'Espanyol i arribava per substituir el que havia estat el seu company de porteria al Figueres en la seva època de jugador a Vilatenim (1991-92). Toni va convèncer Salamero i es va quedar la temporada següent amb el seu excompany a l'Espanyol, Cristóbal Parralo, primer i Narcís Julià després, i també l'altra amb Raül Agné. La trucada de Pochettino perquè fos el seu segon a l'Espanyol va fer que Toni emprengués el vol i deixés Montilivi definitivament el 2011.
«La meva a etapa a Girona la recordo amb molta estima. Sempre estaré agraït per haver començat al Girona com a entrenador de porters». Poques paraules però sinceres d'un Toni que en una entrevista al web dels spurs anava més enllà recordant el seu passat a Montilivi. Una de les vivències més «emocionants» que destaca Toni de la seva etapa al Girona va ser la salvació del 2010 amb el penal de Kiko Ratón contra el Múrcia. «Va ser increïble. Ens vam salvar en l'últim minut del temps afegit», destaca el vallesà, de 47 anys.
El flamant campió del món Hugo Lloris no serà avui a Montilivi però és un dels porters que té a les seves ordres al Totenham juntament amb l'ex del Rayo, Gazzaniga i l'holandès Vorm. Durant les seves etapes a Montilivi va ser entrenador, entre altres, d'Alberto Coca, Edu Carrera, Dani Cuevas, Rafa Ponzo (2006-07) i novament Ponzo, Iván Gómez, Martí Bartrina, Rubén Yáñez, Albert Jorquera, Dani Mallo, David Pociello, Roberto Santamaría i Albert Quintanas. De la seva època de blanc-i-vermell ja no queda cap jugador i els únics supervivents són el delegat Javier Galiano i l'encarregat de material Josep Maria Luis.
Recordat a Figueres
Com a jugador, Toni va jugar al Granollers, Barça C, Figueres, Rayo Vallecano, Espanyol, Atlètic de Madrid i Elx. Amb el Figueres es va quedar a les portes de pujar a Primera el 1992 i va ser medallista d'or al Jocs de Barcelona.
