La frase és bona i té tot el seu sentit. «Hi ha caramels de molts sabors diferents. Ara n'has menjat un de taronja, que és més dolç. Però si et toca un de llimona, que és un pèl més amarg, pensa que també és un caramel». Això mateix li va etzibar Àlex Marsal, entrenador del juvenil A del Girona, a Pedro Porro el passat dissabte, coincidint amb la disputa del Trofeu Costa Brava contra el Tottenham a Montilivi. Aquell dia, el 29 blanc-i-vermell va ser titular, i es va atipar de pujar i baixar la banda dreta, demostrant que no l'atura res. Ni tan sols un dels millors equips de la Premier League. Va signar la seva enèsima exhibició de l'estiu. Una actuació notable per a un futbolista molt jove, de qui molts ja fa temps que parlen meravelles. Va signar un gran any amb el juvenil, debutant fins i tot a Segona B amb el Peralada (marcant golassos, com el que va signar al camp del Vila-real B), i estrenant-se amb els grans a la Copa del Rei. Camí de fer 19 anys, Eusebio Sacristán li ha donat l'oportunitat de fer la pretemporada amb el primer equip. No només ha viatjat a Anglaterra i a l'Índia; ha complert en els entrenaments i ha tingut minuts. El seu rendiment ha estat alt, confirmant les expectatives que fa temps que genera. Des que, jugant al Rayo, va despertar l'interès de grans clubs com el Reial Madrid o l'Atlètic. Ara bé, amb tot el futur encara per davant, el que li va voler dir Marsal és que vagi amb calma, tot tocant de peus a terra i sent conscient que és el Peralada-Girona B el que l'espera aquesta temporada.

El tècnic el coneix bé. El va tenir a les seves ordres aquesta passada temporada al juvenil A. Sap que té fusta de crac i que, si vol, podrà arribar ben lluny. En parla meravelles, encara que tampoc vol avançar-se als esdeveniments. És prudent i això li intenta fer veure cada cop que parla amb ell. Que cal anar pas a pas.

A Marsal no l'ha sorprès gens ni mica veure com Pedro Porro està signant un molt bon estiu. «És un nano molt descarat, amb personalitat, és madur i creu en ell mateix. Al camp és capaç de manar, dirigir i recriminar. No sembla que acabi de sortir del juvenil. La seva mentalitat és guanyadora. És cert que té mancances i que ha de millorar coses, però té moltes qualitats», etziba. Recorda que «l'any passat ens va ajudar molt i va marcar diferències», i quan se li pregunta si li veu molt de futur, això és el que respon: «Ha de tenir paciència i entendre que els entrenadors no regalen res a ningú. Ha de ser conscient que el seu equip és el Peralada i que li tocar tenir els peus al terra. No crec que s'emporti cap decepció si ara veu que no entra tant amb el primer equip. És molt madur».

A Marsal no li va sorprendre, tampoc, veure que Porro s'adaptava a la perfecció al lateral dret, quan sol jugar més com a extrem. «Físicament és molt fort i potent. És un futbolista de línia de fons, al qual li agrada encarar i sol centrar bé. Encaixa en els dos sistemes que està utilitzant el primer equip del Girona gràcies a la seva profunditat i a ser un jugador potent en els espais reduïts».

A tot això, li suma el «compromís» d'un futbolista que aquest estiu ha tornat a tancar la porta a propostes molt atractives. «Podia anar a clubs més grans que el nostre i no ho va fer. Està molt agraït pel que va viure l'última temporada i al seu agent li va dir que, vingués qui vingués, ell no es volia moure». Afegeix també que, tot sortint del juvenil, ara se li presenta una «oportunitat màxima» a Segona B amb el Peralada i està convençut que la sabrà aprofitar. Això, i cada cop que el cos tècnic del primer equip el cridi, encara que sigui per entrenar. «Amb Eusebio hem fet un pas endavant. Més que un pas, tres. S'apostarà molt més per la pedrera que no pas abans», sentencia.