«Tinc motius més que suficients per estar feliç d'haver decidit fitxar pel Girona»

Com sempre. Per a mi és un any més. L'encaro amb il·lusió. És cert que els anys passen; em toca posar-me a to, anar sumant coses pel bé personal i col·lectiu. Com sempre, apretant i donant el màxim de mi.

Comptant, he vist que aquesta és la seva catorzena pretemporada seguida a Primera. Quines motivacions hi troba després de tant de temps?

Sempre s'han de buscar objectius i reptes nous per enganxar-se. Amb els companys que tinc, miro d'estar amb ells, d'aportar-los tot el que el futbol a mi m'ha ensenyat. És un repte molt i molt positiu, que em reforça cada pretemporada. Cada estiu, per a mi, és més dur i exigent.

Els anys pesen, no?

Sí, clar. Com a tots, és això. Però tenint clar quins són els meus objectius i veient que el club té un repte important, tot plegat fa que un any més em posi les piles.

Parla molt del grup. Prioritza més el col·lectiu que no pas qualsevol àmbit individual?

Per a mi el grup sempre ha estat el motor que m'ha mogut. Segons passen els anys, soc més conscient i m'ho plantejo més així, encara que ha estat una forma de funcionar que sempre he triat. Així ajudo els companys. És el motor que mou l'ànim i la fe de l'equip. Quan això funciona és important; primer m'ho he de creure jo i després mostrar-ho al grup.

De fitxatges, no n'hi ha hagut; d'il·lusió, segur que igual o més que fa un any. A què aspira aquest Girona?

La il·lusió que tu dius es palpa a l'ambient. L'any passat va ser molt bo per a tots; per al club, afició, la ciutat... Aquest any torna a ser-ho amb un condicionant. És el segon i tenim una petita referència del primer. Això té la seva part positiva i també la negativa; hem de ser responsables amb les expectatives que es poden generar. Ho assumim. Ens estem preparant per això. Afrontarem cada partit amb la màxima il·lusió, sigui quin sigui el rival.

El que ha canviat és el cos tècnic. Què tal és Eusebio Sacristán?

Molt bé. Es nota que fa anys que viu del i pel futbol; per com transmet, què explica... No el descobriré jo. És positiu gaudir de la seva experiència. Ens permetrà millorar. Ja no només ell, sinó Onésimo i tot el cos tècnic. Gent experimentada fa que el reforç per al jugador sigui més gran. És un privilegi.

El tracte d'Eusebio amb la plantilla és millor que el que tenia Pablo Machín?

No hi ha ni millors ni tampoc pitjors. A la vida, no hi ha només blanc o negre. Ara és una nova etapa, és la que tenim. La realitat és aquesta. Ens hem de centrar en el present. Hi ha una frase molt bona d'un monjo que diu: «El passat ja no hi és i el futur encara no existeix. Només ens queda el present i és on hi hem de posar tota l'energia». És el que tenim ara i això és el que ens donarà les possibilitats de crear el futur que somiem.

Li fa gaire cas al monjo i ha esborrat la seva última temporada?

(Riu) No, home! Esborrar-la no cal. El que s'ha de fer és aprendre de totes les experiències. Fa un munt d'anys que soc a Primera, més tots els que he viscut a Segona i en els filials on he jugat. Això és un creixement personal i s'ha d'aprofitar i analitzar totes les situacions. I sobretot, sempre mirar endavant.

I què ha après del seu primer any al Girona?

Moltes coses. Ha estat un any totalment diferent per a mi, amb reptes personals i familiars que no tenen res a veure amb el que he viscut fins ara. Portava molts anys establert a casa meva, quan vaig prendre la determinació de fer un canvi. No només jo, sinó també la meva parella i les meves filles. El creixement personal ha estat increïble. He descobert una ciutat que m'encanta. Un club que està en creixement i on tots hi podem aportar el nostre granet de sorra. Una afició fidel i humil que s'ha guanyat el premi de ser la millor de Primera. He trobat aspectes que em fan estar feliç d'haver pres la decisió de venir aquí.

Per tot el que em diu i deixant de banda si va jugar més o menys del que li hauria agradat, la seva temporada al Girona supera les expectatives que tenia de bon principi?

No vaig venir aquí per jugar més o menys, o per aspirar a una meta més o menys ambiciosa. Trio Girona per com s'acosten a mi i als meus, per com interactuem. El que m'he trobat aquí ha omplert la meva vida de noves experiències i m'ha servit per aprendre. La vida del futbolista és una vida d'una persona comprimida al màxim, es viuen moltes experiències en poc temps. Creixes a una velocitat enorme. Ara que porto tants anys en actiu, valoro més aquestes coses.

Tot i això, l'espineta de només jugar 9 partits de Lliga la deu tenir clavada, no?

Jo he viscut de tot. Anys en què he jugat molt, d'altres en que no ho he fet gens. Alguns on he començat i després he estat suplent, i a la inversa...

Però aquí venia amb molt de cartell, va ser titular a l'inici de Lliga i, de cop i volta, Machín l'asseu a la banqueta i no torna a jugar més. Com ho va encaixar?

A veure, hi ha d'altres experiències que es poden aportar. Sent el més veterà de l'equip, tinc moltes coses que ensenyar a la resta. S'ha de focalitzar què vols ser en cada situació i com et vols mostrar a la gent. Igual que jo hi havia d'altres companys que volien jugar. Des de fora potser no es veu, però també hi ha un treball diari que és molt important per al funcionament d'un equip. El meu objectiu va ser ajudar l'equip i vaig centrar els meus esforços a fer-ho el millor possible. Em sento molt orgullós del que vaig fer i del que vaig aportar. Per això em sento tan partícip del que va aconseguir l'equip a la Lliga.

El futbol no només són els partits del cap de setmana...

Clar. El futbol té una part molt cridanera, que són els partits. Però no és només això.

Pel que em diu, no se'n va penedir d'haver aterrat al Girona a mitja temporada, oi?

No. Des de fa temps, entenc que la vida em repta en cada situació que se'm presenta i que, si ho fa, és per créixer familiar i personalment, i aportar vivències diferents. El futbol és un esport d'equip i com més peces funcionin i aportin el màxim, tot anirà millor.

Li va demanar alguna explicació a Pablo Machín?

La tasca de decidir qui juga i qui no és de l'entrenador. El jugador ho ha d'assumir. La meva feina i la dels companys és la de treballar per afrontar cada repte i estar preparat pel que vingui. Es jugui o no. És que és així. A l'entrenador li paguen per decidir i a nosaltres per afrontar cada situació intentant que l'equip vagi cap endavant.

Estaria satisfet repetint un altre any igual o li agradaria jugar més?

És que mai puc saber què és el que passarà el dia de demà. Centrar-nos en el present és l'únic que ens permetrà tenir un futur il·lusionant. Pensar en si m'anirà millor o pitjor és posar-se perdres en el camí. Em centro a gaudir cada dia que puc saltar al camp. Quan no puc per alguna molèstia, intento recuperar-me com abans millor. Soc conscient que em queda poc, que el final és més a prop. Intento gaudir de cada moment que em brinda el futbol.

Com veu Yassine Bounou?

Té un recorregut encara per fer, això és molt positiu. Els porters som especials, perquè passem molt de temps junts. Ajudant-nos, observant-nos tot entrenant. Jo sempre dic que quatre ulls veuen més que dos, i sis més que quatre. Així convivim. Jo li aporto coses, i ell també a mi. De tots els companys d'equip sempre he après i d'en Yassine, també. Té una cultura diferent i enfoca les situacions d'una altra manera. Jo no ho havia viscut durant molts anys a l'Athletic, perquè tots els porters venim d'allà mateix i estem tallats pel mateix patró. Jo li dic moltes vegades: quan vagi per Casablanca tot passejant amb les meves filles, segur que tinc algú per visitar i amb qui compartir un àpat.

I què me'n diu de Suárez? Quin consell li va donar després de patir dues lesions importants?

El pitjor que li pot passar a un futbolista és estar lesionat. Tots volem estar al camp, sigui entrenant o jugant. Ell ha passat un any difícil. S'ha d'admirar l'esforç i la passió que ha posat en la seva recuperació. És un repte per a ell. No m'agrada que cap company es lesioni; jo he viscut aquesta situació. Et passen moltes coses pel cap i ho passes malament. No li ho desitjo a ningú.

Segon any del Giron a Primera. Serà més complicat?

El segon any no és com el primer, és evident. Depèn de nosaltres que vagi millor o pitjor; també del rival. No som debutants. Ara tenim un altre entrenador i una nova forma de jugar. Això pot ser un avantatge. Tothom sap què és Montilivi, coneixen Portu, Stuani, Mojica, Àlex... de gent que no coneixien tant. És positiu també, vol dir que estem fent bé les coses.

Va patir gaire aquest últim any seguint el «seu» Athletic?

Vaig seguir la seva temporada, perquè a casa meva l'Athletic sempre estarà present. És normal. És un equip que, si té alguna cosa, és que és capaç de superar totes les situacions adverses. Quan comença la Lliga sempre el situo a la part alta, sé del que són capaços de donar.