Encara queda molta feina per fer

El guió semblava estar escrit. No pas el desenllaç, imprevisible en qualsevol partit de la Primera Divisió. Sí pel plantejament d'un i altre equip, pels onzes que van presentar tant Eusebio com Sergio, i per com van anar passant els minuts. Cap sorpresa d'inici per al Girona, que va apostar pel jove Pedro Porro a la dreta, decidint-se finalment per Stuani en punta d'atac. Els galons pesen i el Choco Lozano va començar des de la banqueta tot i haver fet una bona pretemporada i tenir més ritme i minuts a les cames. Amb el 4-3-3 d'estrena a la Lliga, van ser millors els de casa durant molta estona. Perquè el seu rival es va limitar a defensar i punt. Va desistir d'atacar, fiant-ho tot a caçar alguna segona jugada o una acció a pilota aturada. Tancats al darrere, van dificultar, i molt, la feina dels gironins, als quals els va faltar un xic de velocitat per superar les línies enemigues.

Tot i això, el bagatge abans del descans va ser prou favorable com per decantar la balança cap al seu favor. D'ocasions clares n'hi va haver ben poques. Cap ni una dels visitants, que amb prou feines van xutar entre els tres pals. Només Rubén Alcaraz i al minut 26, amb la pilota sense problemes a les mans de Bounou. A l'altra porta, més presència, però tampoc cap oportunitat clamorosa ni una allau majúscula. La primera arribava als deu minuts, després d'una falta sobre Portu, a qui el públic va demanar a crits que es quedi a Montiliv i que no accepti cap de les ofertes que pugui tenir al damunt de la taula. Granell, qui si no, va inventar-se un xut a pal contrari que, després del bot, no va acabar de sorprendre Masip; el porter va refusar el perill a córner.

Més. Al quart d'hora, Portu s'inventava una centrada per a Stuani. El cop de cap de l'uruguaià, molt bombejat, va marxar fora sense conseqüències. Alex ho va intentar al 24, però sense generar massa dificultats a Masip. Més a prop del gol va estar Granell al 36. Gran acció personal del gironí, qui dins l'àrea va treure's de la màniga un xut que es va anar enverinant i que va sortir prop del pal. El capità va ser un dels homes més destacats; tot el joc passava pels seus peus. Tallava, repartia joc i rebia un munt de faltes. Molt actiu també va estar Portu, ben secundat per un Pedro Porro que va fer-ho prou bé en atac, tot i que se li van notar més llacunes en defensa.

L'última del primer acte va ser obra de Borja García. Escorat en banda, al madrileny se'l va veure ben poc fins abans del descans. Això sí, al 37 va culminar una ràpida acció d'atac enviant l'esfèrica per damunt del travesser. No hi havia manera.

El pas pels vestidors de poc va servir per rentar la cara a un partit que va obrir la segona meitat fent la mateixa pinta. La d'un Girona dominador, però un xic imprecís i encallat, i la d'un Valladolid disposat a defensar-se amb ungles i dents fins que l'àrbitre xiulés el final. Poques idees, no gaire velocitat, alguna aparició fugaç de Porro o Borja i poc més en els primers minuts de la represa. Molt menys a l'altra banda, on atacar semblava una quimera. Per posar un exemple; malgrat les aventures per banda de Muniesa, i que el Girona era capaç de tocar i tocar durant una bona estona, el primer xut amb cara i ulls no va arribar fins al minut 60, obra de Timor des de ben lluny i sense cap mena de perill.

Va ser llavors quan Eusebio va decidir moure fitxa. Necessitava el seu equip més presència en atac i així ho va entendre el tècnic, que va retirar Aleix Garcia per fer entrar el Choco Lozano. Borja va endarrerir la seva posició cap al mig del camp i l'hondureny es va situar en banda esquerra. Una clara declaració d'intencions. També va sacsejar la ­banqueta Sergio González. Chris Ramos, desaparegut en punta d'atac, va deixar el seu lloc a Óscar Plano.

Ben aviat, la maquinària va començar a funcionar. Semblava que el Girona hi posava una marxa més. Potser encomanat pel públic, que va despertar amb crits d'ànim; o potser perquè l'equip veia com el cronòmetre avançava i el marcador no es movia cap al seu favor. En una bona jugada d'atac, la pilota va arribar a Stuani, que va endinsar-se a l'àrea. Va rematar creuat, superant Masip. Però la pilota va escapolir-se llepant el pal dret de la porteria. L'uruguaià, desactivat durant molts minuts, va tornar a treure el cap uns minuts més tard. En una bona acció per banda esquerra, la pilota va acabar connectant amb el seu cap. No prou orientada cap a porteria i l'ocasió es va esfumar per damunt del travesser.

No hi havia manera. Eusebio va cremar les naus. Primer, fent entrar Pere Pons per rellevar Timor com a pivot. I ja quan quedaven deu minuts més l'afegit i el resultat continuava sense variar, va arribar el torn a Patrick Roberts, que debutava amb la samarreta blanc-i-vermella tot i haver-se entrenat només un parell de vegades.

Però l'espurna del flamant fitxatge dels gironins, o el munt de pilotes penjades a l'àrea contrària, no semblaven recursos gaire efectius per superar la defensa visitant, cada cop més sòlida. Els de Sergio González, veient que el premi de l'empat era cada cop més a prop, van dedicar-se a perdre tot el temps del món. Tant era no haver xutat ni una sola vegada entre els tres pals en tot el partit, ni tampoc generar perill. Ara ja era igual. La consigna era defensar. La del Girona, llançar-se a la desesperada. Com en un contracop ja en l'afegit conduït per Borja, que va acabar amb una centrada de Roberts que va tallar un central. Ni en una assistència llarga de Granell que no va trobar rematador, ja quan el partit arribava al final.

Girona: Bounou, Pedro Porro, Juanpe, Bernardo, Muniesa, Aleix Garcia ('Choco' Lozano, min. 61), Timor (Pere Pons, min. 73), Granell, Portu, Borja García i Stuani (Patrick Roberts, min. 81)

Valladolid: Masip, Moyano, Kiko Olivas, Calero, Nacho, Borja, Rubén Alcaraz, Keko, Anuar (Verde, min. 70), Toni (Michel, min. 87) i Chris Ramos (Oscar Plano, min. 64)

Gols:

Àrbitre: Cuadra Fernández. Ha amonestat a Rubén Alcaraz (min. 84) i Granell (min. 86)

Estadi: Montilivi, 10.368 espectadors