Les sis victòries seguides que va aconseguir el Girona la temporada passada a Montilivi entre desembre i primers de març (18 punts de 18) van ser clau a l'hora de segellar la còmoda permanència de l'equip a Primera. Del 17 de desembre al 9 de març, l'estadi va ser un feu inexpugnable per a Getafe, Las Palmas, Athletic, Leganés, Celta i Deportivo, que a part de perdre-hi, no van ser capaços de fer cap gol. En canvi, a partir de l'empat a un contra el Llevant del dia 31 de març, els resultats es van girar. I després de l'empat contra el Valladolid en l'estrena d'aquesta Lliga segueixen sense permetre una alegria als seguidors. A Montilivi ja fa més de cinc mesos que no es canta victòria. Des d'aquell llunyà divendres de març en què el Deportivo va caure per 2-0.
La temporada passada va acabar, a casa, de la pitjor manera, amb quatre derrotes seguides precisament quan la permanència ja estava assegurada i l'equip s'havia llançat a buscar un objectiu més ambiciós com era la classificació per la Lliga Europa. Si el Llevant va trencar la ratxa de victòries, el Betis va obrir la de derrotes el 13 d'abril, amb un gol de Loren a passada de Joaquín. Va ser la nit dels tres gols anul·lats als locals (encara no hi havia VAR) per l'aragonès Jaime Latre. Dos d'aquests eren legals.
La mala ratxa va seguir amb la visita d'un Espanyol que acabava de substituir Quique Sánchez Flores pel preparador del filial, David Gallego. Els blanc-i-blaus, que durant moltes jornades havien sigut una caricatura d'equip, van resuscitar a Montilivi amb un concloent 0-2 que, a més, els donava l' average particular. L'Eibar i el València també van aprofitar aquest mal moment del Girona a casa per sumar-hi la victòria en les altres jornades que quedaven abans del final. El somni d'anar a Europa ja era definitivament impossible.
La Lliga va tornar a Montilivi divendres passat i per sisè partit consecutiu la victòria es va resistir. En aquest inici del nou curs va ser el Valladolid, un acabat d'ascendir, qui va sucar a Girona amb un empat sense gols. Els locals, que estrenaven entrenador, Eusebio, van tenir el domini i la posessió però això amb prou feines els va servir per generar perill. Masip va ser dels millors del Valladolid, molt segur per respondre les accions d'atac dels locals. Stuani en va tenir un parell de clares, que va desaprofitar. Diumenge el Girona tindrà una nova oportunitat per tallar aquesta dinàmica de resultats davant la seva afició. Al davant hi haurà un Reial Madrid que la temporada passada ja va caure a l'estadi aquella diada inoblidable de Sant Narcís (2-1).
L'últim 0-0 era el de l'ascens
El 0-0 que es va registrar divendres a l'estadi és el primer del Girona com a local a la màxima categoria. L'última igualada sense gols a Montilivi va ser, encara, a Segona, en una nit de grat record: la de l'ascens gràcies a l'empat contra el Saragossa en la penúltima jornada de la campanya 2016/17. Va ser un partit sense història on els dos equips van deixar passar els minuts conscients que el punt els anava bé. Uns, per fer història i pujar a Primera; i els altres, per evitar un fracàs majúscul com ho hauria sigut veure els aragonesos baixant a Segona B.
El curs passat, exceptuant la recta final, el Girona va tenir un molt bon comportament com a local. Ja des del principi, quan va obrir el campionat amb 4 punts de 6 gràcies a l'empat contra l'Atlètic (2-2) i la victòria davant del Màlaga (1-0). Més tard, malgrat caure contra el Sevilla (0-1), el Vila-real (1-2) i el Barça (0-3), l'equip es va refer i va obtenir triomfs de mèrit com el del Madrid (2-1). I a pesar d'ensopegar contra l'Alabès (2-3) desaprofitant un 2-0 en els últims 20 minuts, els gironins van ser capaços d'enllaçar sis triomfs seguits entre desembre i març per fer un pas indiscutible cap a la salvació.
El juvenil brilla a Sant Pol
D'altra banda el Girona ha acabat en tercera posició del torneig juvenil The CUP, que s'ha jugat aquests dies a Sant Pol de Mar. Ahir, en el partit de consolació, l'equip d'Albert García va superar per 2-1 l'Atlètic de Madrid. Tot i que els matalassers es van avançar en el marcador amb un gol de Marcos de Loma, al tram final del partit -son encontres de 35 minuts per part- els catalans van remontar gràcies a les dianes de Lorenzo Massimo Bianco i Delgado.
El blanc-i-vermell Gerard Pouget va ser nominat MVP, jugador més valuós del partit. El gironins van posar punt i final d'aquesta manera a un torneig excepcional. A la primera fase, només la diferència total de gols els va impedir accedir a la final en favor del Barça. El Girona es va imposar al mateix Barça (1-0) i a la Reial Societat (4-1) i només va perdre, a darrera hora i per la mínima, enfront del Reial Madrid (0-1).
