Si se'l buscava, l'esforç no calia que fos titànic. Per trobar Pedro Porro n'hi havia prou de fer una visita a qualsevol plaça. Si no es volia fallar, acostar-se al Parque de las Albercas era efectiu gairebé al cent per cent. Allà, al Parque de los Patos com se'l coneix a Don Benito, s'hi ha passat un munt de tardes donant puntades de peu a una pilota de futbol. Tardes, matins, migdies; quan fos necessari. El futbol ha sigut, és i serà la seva vida. La seva filosofia, un hobby que ha elevat a la màxima categoria, fins convertir-lo en la seva professió. «Sempre estàvem jugant a futbol. Al carrer, al parc, en una plaça que hi ha prop de casa dels seus pares, a l'escola fent futbol sala... Sempre». Així el recorda Pedro José Rodríguez. Són amics des que no aixecaven un pam de terra. Nascuts al mateix any, han compartit classe i també vestidor. Van traslladar la seva passió pel futbol del carrer al camp del Gimnástico Don Benito, el club on Porro va néixer i créixer com a futbolista. El seu punt de partida. D'aquí ve l'«alegria immensa» de Pedro José quan divendres va veure el seu company i amic debutant a Primera Divisió. Amb només 18 anys. Una barbaritat. La fita és celebrada per la família, amics i pel seu entorn més proper. I no es queda aquí; s'hi suma el club de la seva vida i tot Don Benito, que ja el té com un referent.

«M'he passat tota la vida al seu costat i no m'ho creia. Però s'ho mereix. Ha lluitat i ha treballat moltíssim per aconseguir-ho», expressa Pedro José. Ell, amb qui ha compartit tantes hores rere la pilota, ja sabia des del primer moment que arribaria lluny. Van compartir vestidor uns anys enrere fins que els seus camins es van separar. Un, cap a Girona. I l'altre rumb a l'Olivenza, un club de Tercera on està cedit pel Villanovense. «La gent que sap d'això va trigar una mica a adonar-se'n, perquè podria haver marxat abans. Fins que no va brillar amb la selecció extremenya que no va sortir», diu. El recorda com un fora de sèrie, un futbolista diferent. «Érem molt competitius, però destacava per damunt de tot. Era donar-li la pilota i no fallar. Va ser el màxim goleajador; normal que escalés categories quan no li tocava». Li augura un «futur molt gran» si manté la seva línia de treball. També l'ajuda el caràcter, de qui tothom parla: «És molt humil i treballador».

L'alegria de Pedro José no és única. Tot Don Benito s'hi sent identificat. El poble sencer es mostra orgullós d'un futbolista que, tot i tenir 18 anys, ja s'ha convertit en un referent. Al Gimnástico treuen pit, fins al punt que el fan servir de mirall per a les seves categories inferiors. D'això, i molt més, en parla Carlos David Almena. Actualment és el coordinador del futbol base de l'entitat i, uns anys enrere, va dirigir Pedro Porro. Va ser al cadet, quan l'entrenador principal no ho podia assistir per motius de treball. Llavors ja se'n va adonar de moltes coses. «Era un nano que destacava. Feia coses que anaven més enllà de la seva categoria. Apuntava maneres». La frase, la deixa anar just després. «Fa uns quants anys que em dedico al futbol d'aquesta zona i mai he vist un jugador com Pedro Porro. No ho dic perquè sigui ell ni perquè el conegui, sinó perquè tanta qualitat en un noi tan jove no pot ser normal». Per això mateix a Almena no el sorprèn, ni de bon tros, que Porro s'hagi estrenat a Primera tan aviat. «No dubtava que hi podria arribar, quan el va fitxar el Girona. S'hi quedarà, si sap anar pel camí correcte i si el respecten les lesions». És llavors quan, a la conversa, hi torna a aparèixer el seu caràcter «humil i treballador»; una persona tan «competitiva» que era capaç de «plorar» pel futbol i que ho vivia com una part de la seva vida. Ho il·lustra amb una anècdota. «Quan era cadet, un dels directius va voler premiar-lo per fer el salt amb el juvenil donant-li 20 euros. El primer que va fer és convidar els seus amics a una hamburgueseria. Sempre ha estat així; mira primer pels altres». Totes aquestes virtuts són les que Almeda i la gent del Gimnástico vol traslladar als seus jugadors. Des de ben menuts. «Vull impregnar a la pedrera la imatge de Pedro Porro. És tot un referent. N'estem molt orgullosos. Aquí tothom parla d'ell. Ja no només el nostre club, sinó els altres que hi ha a la ciutat. Es fixen en què fa i l'animen per xarxes socials. Això és impensable que passi en d'altres llocs».

Aquest caràcter «tan treballador» també el destaca Carlos Moreno, qui el va dirigir al Gimnástico el darrer any de l'infantil i el primer de cadet. Per a ell, Porro també és un «referent» a Don Benito. «Just aquest matí he parlat amb els seus pares i n'estan molt orgullosos. Els recordo a ells i al seu avi, que el venien a veure a tots els partits, fos a casa o a fora». Perquè a part de la seva manera de ser, la família també ha estat i és un pilar essencial en la vida de l'extremeny. «No m'estranya que hagi arribat tan lluny. Hi juga el factor sort, però és que ell tenia un potencial enorme i moltíssimes ganes. El futbol és la seva vida i sempre ha destacat».

Tants elogis, l'èxit o la Primera Divisió difícilment li pujaran al cap. Ho saben a Don Benito. Els seus, i tota la ciutat, el rebran amb els braços oberts el proper cop que hi torni. Perquè hi tornarà i ben aviat.