Repetir la victòria de la temporada passada era un somni, una il·lusió i, fins i tot, una utopia. El Girona volia fer de Montilivi un estadi maleït peral Madrid i a fe que durant vint minuts a la primera part va tenir contra les cordes els blancs gràcies a un gran gol de Borja García. Va ser un miratge. Uns bons minuts de futbol que van fer que un estadi ple a vessar creiés en una nova proesa. No va ser així perquè dos penals matossers de Muniesa i Pere Pons van permetre als blancs capgirar el marcador. Amb el partit coll avall, el Madrid va jugar a plaer i va destrossar el Girona amb dues dianes més de Bale i Benzema que van acabar de destrempar la parròquia local.

Eusebio va apostar per reservar Stuani, amb molèsties durant tota la setmana, i donar entrada al Choco Lozano com a jugador més avançat. Pere Pons va ser l'altra novetat a l'onze inicial en el lloc d'Aleix Garcia. La intenció d'Eusebio era contenir una mica més al mig del camp amb el de Sant Martí Vell jugant al costat de Timor. Tanmateix, la qualitat dels jugadors del Madrid era temible i en qualsevol acció podien fer mal. Així seria en una passada interior de Bale cap a Benzema que el francès va enviar al fons de la porteria. Només l'assistent, que va invalidar la jugada per fora de joc, va evitar el gerro d'aigua freda només començar. El Girona havia sortit un pèl nerviós. Li costava tenir la pilota i també robar-la. A més a més, cometia imprecisions a la zona de creació que, contra equips com el Madrid, per força havien de provocar disgustos o ensurts. Així, al llindar del quart d'hora, una pèrdua de Timor va estar a punt de sortir molt cara. Isco, però, no va rematar bé la centrada d'Asensio.

Aquest avís va esperonar els gironins, que es van disfressar de Madrid per clavar la primera estocada. Va ser en una ràpida acció per la banda dreta de Lozano, que va rebre de Portu i per cames se'n va anar dels seus rivals. El seu xut el va tapar un defensa però el refús va caure a Borja García que, des del punt de penal i després de retallar un rival, va enviar la pilota a ­l'escaire. Montilivi esclatava d'eufòria. La possibilitat de tornar a carregar-se el campió d'Europa començava a ser més que una il·lusió. Era tot just el minut 16. Molt aviat sobertot tenint en compte com se les gasta històricament el conjunt blanc. Això sí, a l'afició local ja ningú li treia la joia de poder celebrar l'1-0 de Borja García amb la lògica bogeria. El gol va esperonar un Girona que, malgrat no tenir la pilota, aconseguia arribar amb cert perill a l'àrea de Navas. Així, una nova jugada entre Lozano i Portu va acabar amb una pilota morta a peus de Pere Pons, que, en dues ocasions, no va trobar el camí de la porteria.

El Madrid no estava fluid però tampoc ho necessitava. Els blancs van fregar l'empat amb dos cops de cap gairebé consecutius (m.30 i m.33), el primer més clar que l'altre, de Sergio Ramos. No s'hi valia a badar. Calia concentració màxima per arribar a la mitja part amb avantatge. No va poder ser. El Madrid aconseguiria empatar encara abans del descans gràcies a un penal de Muniesa a Asensio transformat amb molta sang freda a l'estil Panenka per Ramos. En l'acció prèvia, Bounou havia salvat espectacularment la rematada d'Isco.

El Girona arribava a la mitja part amb unes sensacions notables. Havia jugat de tu a tu i sense cap complex a un Madrid que només havia estat capaç d'empatar de penal. A la represa, el repte era continuar amb la mateixa línia i intentar aprofitar alguna de les aproximacions per mirar de fer el segon. No hi hauria temps. El Madrid va mossegar, i fort, només començar la represa. Bounou va evitar amb una gran intervenció el gol de Bale però en l'acció següent Pere Pons va cometre un altre penal clar sobre Asensio. Aquest cop va ser Benzema l'encarregat de transformar-lo enganyant Bounou.

Amb el marcador en contra i mitja hora per davant, Eusebio va fer entrar Stuani en el lloc de Lozano. L'uruguaià encara no havia tocat pilota que el Madrid ja sentenciaria el partit. En un ràpid contracop, Bale va guanyar per velocitat Muniesa i va batre Bounou per situar l'1-3 al marcador.

El Madrid tenia espais i jugava definitivament a plaer. Encara va tenir temps per fer el quart mentre el Girona, tret d'un intent de Borja García, era incapaç de tornar-los a fer pessigolles i feia estona que havia aixecat la bandera blanca.