Va ser el pitjor regal de Reis possible. L'estrena de 2018, per a José Aurelio Suárez, porter del Girona, havia de servir per passar pàgina. Deixava enrere una greu lesió que l'havia tingut massa temps allunyat dels terrenys de joc. Just quan tornava a entrenar arribava la segona patacada. A principis de gener. Segona lesió consecutiva i més males notícies. Han hagut de passar gairebé vuit mesos per tornar a fer net. L'asturià ja té l'alta, deixa un any per oblidar i comença de zero. Ahir, primer entrenament i energies renovades. És, al cent per cent, un nou fitxatge per a la porteria blanc-i-vermella. Ja sigui per competir als entrenaments amb Bounou i Gorka, com per reforçar el filial.
El 20 d'agost del 2017 va començar el calvari. En l'escalfament previ al Peralada-Mallorca que obria la Lliga, es va lesionar. Les proves van confirmar una ruptura de la càpsula articular de la seva espatlla. Se li diagnosticaven uns quatre mesos de baixa, se l'enviava a la sala d'operacions i el club es movia ràpid per fitxar a corre cuita el noruec Kjetil Haug. Superada la tardor es reincorporava als entrenaments amb l'arribada de l'hivern. El 2018 havia de ser el seu any, però tampoc. Ben pocs dies de treball i tornem-hi. En una sessió amb el primer equip va fer-se mal. Aquest cop, una luxació anteroinferior completa de la seva espatlla esquerra. Es va haver d'operar de nou. No ha fet la pretemporada -Marc Vito ha estat el tercer porter que ha treballat amb Eusebio- i no va ser fins ahir que va vestir-se de curt una altra vegada. A la tercera diuen que va la vençuda i això mateix espera Suárez. «Avui he fet el meu primer entrenament al costat dels meus companys després d'un any dur. Puc dir que és un dels dies més feliços de la meva vida. Aquesta sensació de tornar a gaudir del que més m'apassiona és indescriptible. Moltes gràcies. Per fi, estic de tornada!», va escriure al Twitter.
