Amb un moviment de cos i una rematada preciosa i precisa. Així va definir Stuani davant Asenjo per donar els tres punts al Girona a l´Estadi de la Ceràmica. La millor manera d´arribar a l´aturada per seleccions. L´uruguaià es queda, silencia aquells rumors que el situaven fora de Montilivi i avisa que aquest any també ha decidit fer-la grossa. En un matx en què l´emoció va anar in crescendo, els d´Eusebio es van sobreposar al domini inicial del Vila-real per sumar un triomf de prestigi que deixa en l´oblit l´empat amb el Valladolid i la desfeta contra el Reial Madrid.

Qui sap si per intentar frenar el joc de toc del Vila-real; o perquè no tenia peces suficients per jugar com a ell li agradaria. Potser, també, perquè l´ombra de Machín és massa allargada. El cas és que Eusebio Sacristán, el mateix que s´ha passat quasi tot l´estiu defensant a capa i espasa el 4-3-3, feia que l´equip tornés als orígens. A la fórmula que tants èxits ha donat a la plantilla. Es tornava als tres centrals; als atacs per bandes amb els carrils. A posar força gent pel mig i jugar amb un parell d´atacants. Sense Timor, ja amb el cap a Las Palmas, ni tampoc amb Portu, ben marejat a Girona tot esperant que es desencallés el seu futur, l´aposta va ser la del tradicional 3-5-2. Porro i Aday als carrils, Muniesa sacrificat i Alcalá a l´eix. Lozano fent de Portu i a intentar rascar alguna cosa positiva. El problema és que el rival d´anit no era qualsevol. El Vila-real és molt Vila-real. Va necessitar alguns minuts per treure´s la son de les orelles, per greixar la maquinària i ­posar-s´hi. Però quan ho va fer, l´equip de Calleja va ser una piconadora.

Fins a quatre ocasions clares va tenir abans del descans. Una d´elles va acabar amb la pilota al fons de la porteria i el públic celebrant el gol. Va ser llavors quan va actuar el VAR, que va apreciar que Ekambi estava en fora de joc quan va rebre la pilota per afusellar Bounou. Una estona abans, el porter havia salvat una rematada a boca de canó de Gerard. El mateix davanter que, al llindar de la mitja hora, xutava fora. O ja al descompte, quan enviava la pilota molt a prop del pal dret de la porteria. Perquè el Vila-real va dominar el mig, va trobar un passadís cada dos per tres i va generar molt més perill que el Girona, que funcionava a batzegades, com si fos un intermitent. Sí, Stuani va provar Asenjo als deus minuts, i Aday va signar una centrada enverinada. Però res més. La nota positiva, un Pedro Porro que continua entonant-se cada dia que passa.

El pas pels vestidors tampoc va canviar gaire el panorama. Com a mínim, de sortida. Un Girona encallat i el Vila-rael conscient que, a la que toqués una mica, generaria perill. A Eusebio no li agradava gaire el que veia i ben aviat va cridar Aleix. Però amb el d´Ulldecona a la banda, va arribar una acció que canviaria el partit. Pilota robada en propi camp, cursa de Borja i conducció excel·lent del 10. Lozano arrossegava el seu marcador i autopista perquè la pilota anés cap a Stuani. L´uruguaià, desaparegut en el que s´havia jugat de Lliga, va superar la sortida d´Asenjo amb un toc de qualitat sublim. Gol. Golàs.

Llavors tot es va precipitar. Les revolucions, pels núvols. Atacs a banda i banda, nervis, alguna picabaralla i el partit que es posava maco. Cazorla tenia l´empat al 58, però xutava un pèl alt. Pere Pons responia amb un cacau al 60 que treia Asenjo amb una gran mà. I al 69, el porter reaccionava després d´un xut de Borja que rebotava en un defensor. Precisament el 10 no va fer més que rebre puntades de peu. I Eusebio, que resava des de la banda perquè el seu jugador més lúcid no es lesionés. A tot això, el cronòmetre que anava corrent.

La creueta s´aliava amb els gironins; allà hi va anar el xut de Pedraza, que va aprofitar el passadís que li van deixar entre Alcalá i Porro. Això passava just abans que a Bounou se li escapés la pilota en un servei des de la cantonada. El Vila-real collava. Això, i també rascava fort. Tant, que Borja finalment va dir prou. Coix, va ser substituït per Roberts. I més llenya, perquè l´anglès va rebre de valent. En un eslàlom, Gaspar va treure el colze a passejar. L´ambient estava ben calent. S´havia escalfat tant la cosa, que l´àrbitre afegia sis minuts. Un suplici per als d´Eusebio. La victòria estava a tocar, només calia un esforç extra. El descompte, va ser un exercici de refusar pilotes que el Girona va superar amb nota. El 0-1 era un fet. Primera victòria, quatre punts de nou i ara a carregar piles.

Vila-real: Asenjo, Mario Gaspar, Pedraza, Álvaro, Víctor Ruiz, Trigueros, Fornals, Cáseres (m.65, Bacca), Ekambi (m.82, Sansone), Cazorla (m.74, Layún) i Gerard Moreno.

Girona: Bounou, Pedro Porro, Aday (m.76, Muniesa), Bernardo, Alcalá, Juanpe, Pere Pons, Granell, Stuani, Borja García (m.80, Roberts) i Lozano (m.57, Aleix Garcia).

Gols: 0-1, m.52, Stuani.

Àrbitre: Melero López. Ha amonestat Trigueros, Mario Gaspar, Sansone (Vila-real) i Alcalá, Aday (Girona).

Incidències: 15.740 espectadors a l'Estadi de la Ceràmica.