N'hi ha que ho fiaran tot a la mà de Pablo Machín. D'altres, a l'encert d'Stuani i Portu. Alguns valoraran més la fiabilitat defensiva, o les accions d'estratègia. De raons per justificar l'excel·lent temporada passada, la de l'estrena del Girona a la Primera Divisió, n'hi ha moltes. Però només existeix un denominador comú. Alguna cosa que ha estat imprescindible no només per tancar l'últim any en una més que meritòria desena posició, sinó per, un curs enrere, celebrar un ascens històric a la màxima categoria: el gol. Perquè en el futbol, sense gol no hi ha alegria. No hi ha res. La pilota ha d'entrar, perquè si no ho fa és quan comencen els problemes. I el gol, des de fa un any, ha acompanyat els blanc-i-vermells. Suficient per somiar amb Europa, per batre el Reial Madrid o per salvar-se més aviat del compte. També per encetar aquesta nova aventura, la segona consecutiva a l'elit, amb el mateix balanç que fa dotze mesos. Sempre hi ha aparegut el gol. Ara bé, quan els marca el Girona a Primera? Els fa aviat o s'espera fins a l'últim sospir? És dels equips que van per feina, que ho concentren tot abans del descans o que ho reparteixen? Aquest article no fa altra cosa que recopilar tots els gols que els gironins comptabilitzen a la Primera Divisió, agrupant-los segons el quart d'hora de joc en què han pujat al marcador. De conclusions n'hi ha de diverses; algunes, fins i tot, curioses. Som-hi.

Per començar, alguns trets generals. El Girona ha marcat 52 gols en la seva encara curta etapa a la categoria més alta del futbol estatal. D'aquests, 50 els va fer l'última temporada (va ser el novè conjunt més golejador, tota una fita per a un club que acabava de pujar i que s'hi estrenava) i els dos restants els ha signat en la present. Amb les xifres a la mà, val a dir que és un equip que reparteix, i bastant, el moment de veure porteria. D'aquests 52 gols, 25 els ha marcat a la primera part. Això vol dir que un 48 per cent dels que comptabilitza han arribat abans del descans. N'ha fet més, encara que no pas gaires, al segon temps: 27. O el que és el mateix, el 52 per cent arriben un cop s'ha passat pels vestidors. Detallant-ho encara més, i si es divideix el temps per franges de quinze minuts, n'hi ha dues on el Girona es mostra més prolífic. Una d'aquestes és al primer quart d'hora després del descans, entre els minuts 45 (el del segon acte) i 60. En aquest temps, l'equip ha aconseguit 10 gols. L'últim d'ells és ben recent; el divendres de la setmana passada, i després de patir bastant durant força estona contra un bon Vila-real, Stuani obria la llauna al minut 53. Un gol clau que serviria per sumar els tres punts en un camp complicat. No és cap mentida, per tant, que el blanc-i-vermell és un conjunt que sol estar entonat a l'inici de les segones parts. És quan més encertat es mostra de cara a porta. Ja no pel gol de l'altre dia a l'Estadi de la Ceràmica, que també. Hi ha més exemples: Stuani (54') i Portu (59') signaven la històrica remuntada contra el Reial Madrid de l'última temporada; o Borja García (58') obria el camí del triomf al Ciutat de València. Més: Aleix Garcia feia el 0-1 a Vitòria (59') en el mateix minut que el mateix Alabès veia com Stuani desnivellava la balança a Montilivi en el partit de la primera volta. O Juanpe, quan sentenciava contra el Deportivo (57'). En aquesta franja també marcava Aday davant l'Eibar (54') i Granell el seu únic gol, fins ara, a la Primera Divisió (54').

També ha superat el porter contrari en 10 ocasions entre el primer quart d'hora i el minut 30 de partit. És un altre moment que se li dona prou bé. D'aquests gols, set d'ells han servit per acabar puntuant, mentre que els altres tres restants no han evitat la derrota.

Una de les franges menys productives, o potser decisives, és curiosament l'última. On més en joc hi ha. Entre els minuts 76 i 90, comptant també el descompte, el Girona ha fet 8 gols. Només un d'ells ha estat veritablement clau. El que va anotar Juanpe al camp del Celta, ara fa gairebé un any, i que va servir per evitar la derrota i tornar cap a casa amb un punt a la maleta (3-3). Important també va ser la diana de Portu al Benito Villamarín de Sevilla; aquest cop al 90 i per posar-se per davant en el marcador. En aquella ocasió, però, el Betis acabaria empatant en la darrera jugada (2-2). La resta de gols en aquest tram han sentenciat un resultat ja favorable o han estat intrascendents. Per exemple, Juanpe va marcar al Santiago Bernabéu al 89, però aquell dia el Reial Madrid acabaria guanyant per un contundent 6-3.

Precisament, el fubolista canari és un dels noms propis en aquesta mena d'estadístiques. Ja no només perquè Juanpe va ser el defensa més realitzador de l'última temporada de tota la Lliga, sinó perquè tots els gols que ha marcat amb la samarreta del Girona els ha fet a la segona meitat. I tres d'ells, han arribat en els últims cinc minuts de partit. Curiós. Com també ho és que el Celta, el proper rival que visitarà Montilivi, és la víctima favorita dels catalans en el primer quart d'hora. La temporada passada, fins a tres gols va rebre abans del minut 15. Dos d'ells a Balaídos (Portu al 10' i Stuani al 14'); mentre que a la segona volta, Portu va fer el decisiu 1-0 també al 14'.