Comptar amb una plantilla curta, com és el cas actual del Girona, comporta certs riscos. Un d'ells és que l'equip arribi mermat físicament al tram final del campionat, que és quan, teòricament, més hi ha en joc. Menys futbolistes és sinònim de menys rotacions. L'altre, és que en un cas així hi ha menys marge de maniobra per afrontar el munt de contratemps que solen aparèixer durant una temporada. És inevitable; les sancions i també les lesions no s'esquiven. I si el número d'efectius és baix, el marge de maniobra de l'entrenador de torn a l'hora de trobar solucions disminueix. Toquen fusta a Montilivi perquè res d'això els passi, però és evident que, un cop tancada la planificació com a mínim fins al gener, s'està jugant amb foc. Amb només 20 efectius al primer equip, Eusebio Sacristán té una bona base, però se li pot complicar la vida si les coses es torcen. De moment, la mala sort no ha decidit treure el cap per Girona. Per si de cas, però, ha llançat un primer avís. A l'espera que les targetes es vagin col·leccionant, la infermeria ja fa un mes que no està buida. Fins a tres futbolistes hi habiten. Algun d'ells, cridat a ser important. Són Johan Mojica, Jonás Ramalho i Carles Planas. Desapareguts en combat des de l'agost, i cadascun d'ells cremant etapes per intentar tornar el més aviat possible.

Començant per Mojica, el seu és un cas particular. S'ha parlat molt d'ell durant l'estiu i a l'hora de la veritat pràcticament no se li ha vist el pèl. Primer, perquè ell és un dels futbolistes que ha participat en el recent Mundial a Rússia. Ja no només viatjant amb l'expedició de Colòmbia, sinó també jugant. Segon, perquè el Girona l'ha acabat comprant al Rayo Vallecano per una quantitat que ronda els 5 milions d'euros, signant un contracte fins el 2022. La possibilitat de tornar a canviar d'aires i que així el club acabés fent caixa havia estat real, però finalment s'ha quedat. Eusebio compta amb ell; ja sigui per fer de carriler o per actuar com a lateral esquerre. Amb més càrrega que els seus companys de vestidor per a la cita mundialista, va gaudir de més temps de vacances i es va reincorporar als entrenaments a l'agost. Va treballar ben pocs dies, sumant-hi 45 minuts en un amistós contra el Reus. I prou. En un entrenament, abans de rebre el Tottenham, es va lesionar. Va patir una ruptura parcial del tendó del recte anterior de la seva cama dreta. Ningú va posar-li data de retorn; només quedava clar que no jugaria contra el Valladolid, en l'estrena de la Lliga. Ha passat un mes i Mojica continua fora de combat. Ja fa cursa contínua, tot i que li falta complir alguna etapa més. Això sí, la seva evolució és bona i l'objectiu, si es compleixen els terminis, és que pugui estar disponible pel partit contra l'Eibar, fixat pel primer cap de setmana d'octubre. El que sembla clar és que no jugarà en tot el que queda de setembre, davant del Celta, el Barça, el Betis i l'Osca. Se l'espera el mes vinent.

Ramalho i Carles Planas

A la infermeria l'acompanya Jonás Ramalho. Al central pràcticament tampoc se l'ha vist des que a principis de juliol la plantilla es posava en marxa. En la breu estada a Anglaterra, va patir un esquinç que li va evitar vestir-se de curt contra Bolton i Oldham. És més, ni va viatjar a la Índia. La seva primera aparició no va arribar fins al Torneig Costa Brava, davant del Tottenham. Aquell dia va rellevar Juanpe per jugar els últims 14 minuts. Un miratge, perquè va recaure. Ha passat un mes i no ha aparegut encara a la Lliga. Progressa i encara la recta final de la seva recuperació; fins i tot ja treu el cap pels entrenaments, encara que nota cert dolor al peu. Les previsions, si tot va bé, diuen que podrà reaparèixer a finals de mes. La setmana que ve, en què es juga contra el Celta i el Barça, potser seria encara una mica precipitat. A Carles Planas, com Mojica, tampoc se l'espera fins l'octubre. Ell sí que va jugar a Anglaterra i fins i tot va viatjar a l'Índia. Va tenir 18 minuts en el Costa Brava, sortint en el lloc de Bernardo. Després, ni rastre. Ja no va participar al camp del Reus, i a la Lliga ni se l'ha vist. Es va trencar el soli a mitjan agost, un contratemps que li ha impedit treballar amb el grup. Les previsions són que al setembre encara no pugui jugar; serà el mes vinent quan, si tot va bé, tornarà a estar disponible.

Qui es va perdre l'últim partit va ser Gorka Iraizoz. El porter va patir un petit trencament que el va deixar fora de la convocatòria. Aquests últims dies s'ha entrenat amb certa normalitat i sembla que no hauria de tenir cap problema per anar convocat sempre i quan Eusebio Sacristán ho cregui oportú.