Si per alguna cosa s´està caracteritzant el pas del Girona per la Primera Divisió, és per la capacitat, gairebé màgica, de fer somiar els seus aficionats. Ni la manca de recursos ni les dificultats per quadrar els números tomben la il·lusió de Montilivi, que l´any passat es va quedar fregant amb els dits el somni de veure el seu Girona jugant en competicions europees. L´objectiu principal, però, és la permanència: això no ho discuteix ningú. Res és més important que garantir, una temporada més, la continuïtat dels homes d´Eusebio a la màxima categoria, veure com un dels conjunts més petits de l´elit s´enfronta, de tu a tu amb el Barça -encara que sigui a Miami-, el Madrid o l´Atlètic. Amb tot el que ha costat arribar a Primera, cada minut que el Girona hi pugui competir continuarà refermant la teoria que diu que el patiment sofert el seu dia va valer la pena.

I amb aquest desig, innocent i temerari al mateix temps, de veure el Girona, Montilivi reprèn l´activitat avui, 22 dies després d´apagar els llums i 17 més tard de la victòria a Vila-real. Amb quatre punts, puntuar significarà superar l´inici de l´any passat i convertir la segona aventura dels blanc-i-vermells a l´elit en la més aprofitada. Almenys, fins al moment. També significarà igualar-se a punts amb el Celta en zona de Lliga de Campions, una recompensa a la feina ben feta i un reforç d´autoestima abans de visitar el Camp Nou i qui sap si fer-la grossa.

La principal novetat, en majúscules, serà el retorn a la titularitat de Portu. Només ell sap el que va passar aquella nit on els gironins van celebrar la seva continuïtat com si fos un títol. Montilivi li demostrarà que l´estima, com en els partits contra el Valladolid i el Madrid, on li demanava a crits que ni se li acudís abandonar-los, que aquest projecte és tan seu com el de qualsevol abonat que fa 10 anys que paga religiosament la seva quota. Entre el murcià Borja García i Stuani recaurà la totalitat ofensiva d´un Girona que haurà de trencar els seus fantasmes a l´estadi per mirar de capgirar una tendència que avui no preocupa però que ho pot acabar fent si les victòries no arriben.

Eusebio, que va escollir el 3-5-2 de Machín a Vila-real, podria repetir d´inici amb el sistema que tota la ciutat té ben memoritzat. Bounou, que suma dues porteries a zero en les tres jornades, té el lloc assegurat. Als carrils, Pedro Porro i Aday, que ha guanyat la partida a Marc Muniesa, semblen intocables. I, si es decideix a apostar per la línia de tres al darrere, Alcalá s´unirà a Bernardo i Juanpe, tal com va passar a l´Estadi de la Ceràmica. Al mig del camp, el doble pivot de la casa: Pere Pons, que aquesta setmana ha celebrat el sisè aniversari del seu debut, i Àlex Granell, el capità. A dalt, els tres tenors: Borja, Portu i Stuani.

Antonio Mohamed va indicar dissabte que repetiria l´11 que va guanyar l´Atlètic (2-0). Si els 3 davanters del Girona fan por, el trident del Celta no es queda enrere: Pione Sisto, Maxi Gómez i Iago Aspas. Els gallecs, que l´any passat van caure a Montilivi (1-0), solen tenir bones experiències quan visiten un estadi que fa 7 partits que no veu guanyar els seus i que, per primera vegada, podrà dir la seva respecte al posicionament del Girona de portar el derbi contra el Barça a Miami. L´última vegada que club i afició es van trobar, contra el Madrid, el grup d´animació Jovent Gironí mostrava una pancarta amb un missatge força clar: «El Girona, a Girona». Avui, amenacen de deixar buits els seus llocs fins al minut 12 com a mostra reivindicativa, aquella que diu que no tot a la vida té un preu. Com tampoc el té el fet de poder somiar amb una nova sacsejada a la taula si els tres punts es queden a casa. Per això, a Montilivi, emocionar-se sempre és obligatori