Diuen que el cementiri és ple de valents». Així responia Pablo Machín el passat mes de gener quan, en una entrevista amb aquest diari, se li preguntava per la possible pressió des de Manchester veient els pocs minuts que tenia Douglas Luiz. Llavors, just després d'acabar la primera volta i amb l'equip somiant a anar a Europa, Machín era molt conscient que els resultats l'avalaven i, a més de dir que «jo he de tenir la consciència tranquil·la i ser just amb els futbolistes», va enviar un missatge als caps pensants de l'Etihad Stadium: «Des del City els agradaria que els seus futbolistes juguessin més, però encara els agradaria més que el Girona salvés la categoria». Ahir, vuit mesos després, el substitut de Pablo Machín a la banqueta de Montilivi, Eusebio Sacristán, va confiar en Douglas Luiz per jugar d'inici en detriment d'un Pere Pons a qui la parròquia local esperava per celebrar el sisè aniversari del seu debut amb el primer equip en un partit de Copa al camp de l'Sporting. Segons el tècnic, el migcampista de Sant Martí Vell arrossega molèsties des de dissabte. Deu ser ser cert, però ahir molts ja tenien un dubte que els els rondava pel cap sobre la novetat a l'onze. Pressions des de Manchester o, com diuen que li ha passat a Guardiola aquest estiu, Eusebio n'ha fet prou amb una setmana per quedar convençut que el brasiler és molt bo? Molèsties a banda, la resposta a la pregunta només la sap Eusebio.
Douglas Luiz no va fer un gran partit. Tampoc especialment dolent. Però, aportés més o menys, o el futbol pausat agradi o tregui de polleguera segons els gustos de cadascú, la millor notícia per a ell i Eusebio Sacristán és que el Girona va guanyar. L'equip suma 7 punts i diumenge vinent visitarà el Camp Nou instal·lat en la tranquil·litat que dona el sisè lloc de la classificació. Això és futbol. I quan la pilota entra, els debats perden força. Això sí, hi ha predileccions que ni les victòries poden canviar. Douglas Luiz haurà de continuar millorant per tenir el cor robat a l'afició del Girona com els hi té Portu o com, cada cop més, l'incansable Pedro Porro menjant-se la banda dreta.
Fa encara no vint dies, en les hores prèvies al tancament del mercat, Portu tenia els bitllets a la mà per anar cap a Sevilla en un traspàs frustrat que ha permès a l'afició del Girona seguir gaudint d'un dels seus ídols. Portu tornava ahir per primer cop a jugar amb la samarreta del Girona. I a Montilivi tothom va tenir clar de seguida que el compromís el manté intacte. Aquest no és jugador de futbol pausat. En el minut 6, Portu ja va lluitar per tenir una doble oportunitat davant del porter visitant i, abans de la mitja hora, just després del primer gol d'Stuani, va aconseguir arrencar aquells crits de «Portu, Portu» tan habituals la temporada passada. Va ser en una jugada marca de la casa. De les que agraden a Montilivi. El davanter agafa la pilota al seu camp i marxa cap a la porteria contrària com si s'escapés del mateix diable. Era un 1 contra 4 que no anava enlloc. Però no per això, Portu ho deixa de provar. I n'acaba traient un córner. L'afició del Girona li va agrair l'esforç. Ho van tornar a fer quan Eusebio el va canviar a quatre minuts del final, tot i que amb el volum més baix per l'angoixa que acabava de generar el 2-3 marcat per Boufal. El Celta va fer patir Montilivi fins que el xiulet final de l'àrbitre va permetre respirar a tothom. Respirar i tornar a aplaudir l'equip. A Portu, a Pedro Porro, a Stuani i els seus dos gols, a la resta de l'equip i, per què no, també a Douglas Luiz i al seu futbol de menys revolucions. A Pere Pons també. Encara que ahir no hagués jugat ni un minut per les molèsties que va explicar després Eusebio. Diumenge hi ha partit al Camp Nou. Jugarà Pere Pons o ho farà Dougas Luiz ?
